Resultats de la cerca

Fill del duc Leopold I de Lorena Casat amb l’arxiduquessa Maria Teresa d’Àustria 1736, filla i hereva de l’emperador Carles VI, fou nomenat corregent el 1740 i coronat emperador a Frankfurt 1745, en morir Carles VI fou l’iniciador de la dinastia dels Habsburg-Lorena Tot i que la seva actuació política fou de poca importància, cal remarcar-ne l’interès que demostrà pels afers econòmics i la creixent impopularitat deguda a les successives desfetes militars que sofrí contra els turcs

Fou catedràtic de filosofia Demanà ajuda als anglesos en la guerra contra Napoleó, i sofrí exili en períodes d’absolutisme ocupà càrrecs d’ambaixador, diputat, ministre i cap de govern Presidí l’Academia Española Home liberal i eclèctic, evolucionà des del neoclassicisme vers el Romanticisme moderat De les seves obres dramàtiques es destaquen La viuda de Padilla 1814, Edipo 1829, Aben Humeya París, 1830 i La conjuración de Venecia 1834 escriví, a més, Poesías 1833 i la novella històrica Isabel de Solís, reina de Granada

Comte de Tilly Lluità contra els turcs a Hongria Durant la guerra dels Trenta Anys comandà els exèrcits de la Lliga Catòlica Fou plenipotenciari a la pau de Lübeck 1629 i, a partir del 1630, comandant en cap dels exèrcits imperials en substitució de Wallenstein Després de l’ocupació de Magdeburg, que sofrí un saqueig terrible, fou vençut pels suecs a Breitenfeld 1631 Morí a conseqüència de les ferides rebudes en la batalla del riu Lech, prop de Rain, contra l’exèrcit suec que envaïa Baviera

Actualment ha esdevingut un important nucli turístic, amb més de 4 000 habitatges destinats a segona residència Centra el lloc l’antic casal o castell de Vilafortuny , d’origen medieval el lloc és esmentat ja el 1152, i el 1391 l’adquirí del rei la mitra de Tarragona, amb una gran torre de defensa als s XV i XVI sofrí greus atacs dels pirates, i fou progressivament abandonat la parròquia existia encara a l’inici del s XIX i esdevingué una partida del terme de Cambrils

Port fluvial a la riba dreta del Don, a uns 40 km de la desembocadura, és el principal centre del Caucas septentrional de construccions mecàniques, sobretot de maquinària agrícola Centre comercial cereals, carbó i industrial tabac, cuir, indústries químiques i alimentàries Centre cultural museus, teatres, circ i d’ensenyament superior Universitat de l’Estat de Rostov “Mikhail Suslov” 1917 Fundada el 1761, arran de la presa d’Asov, fou constituïda ciutat el 1796 Presa dos cops pels alemanys 1941 i 1942, sofrí molta destrucció fou alliberada el 1943

Correspon a l’antiga Iconi La part vella de la ciutat encara subsisteix a l’E de l’acròpolis Situada al centre d’una rica regió minera, té indústria que explota aquests recursos metallúrgia de l’alumini i també tèxtil, amb artesania del cuir i de tapissos Universitat islàmica, fundada el 1962 Els turcs seljúcides la conqueriren als bizantins el 1069 Fou la capital del soldanat de Rum 1099, Frederic I Barba-roja la posseí temporalment 1190, i sofrí després les devastacions mongòliques Al segle XIV fou incorporada a l’imperi Otomà

Fou alumna d’Alfred Cortot, però el seu principal mestre fou Isidore Philipp, al Conservatori de Música de París El 1928 aconseguí un primer premi de piano en aquest centre Compaginà la carrera concertística amb la docència Fou catedràtica del Conservatori de Música de París, on succeí en el càrrec al seu antic mestre, Isidore Philipp Jean Rivier li dedicà diverses composicions per a piano Durant una gira per l’Europa central sofrí un greu accident automobilístic que li causà greus lesions físiques, fet que l’obligà a abandonar la seva carrera

El nomisma fou la unitat monetària principal de l’imperi Bizantí fins el 1453 Acceptada en tots els mercats durant tota l’edat mitjana algú l’ha anomenat el dòlar de l’edat mitjana, sofrí només algunes alteracions després dels Comnè s XI i XII La moneda, d’or, portava l’efígie de l’emperador bizantí, coronat per Crist o la Mare de Déu, acompanyat de l’àngel, símbol de la victòria, i amb una esfera coronada amb la creu, com a manifestació de la universalitat de l’Imperi

Fou tinent de governador militar i polític de Trinidad Cuba del 1797 al 1799 Capità general interí de València 1810-11, reorganitzà les forces valencianes després de la desfeta d’Alcalà de Xivert i sofrí una important derrota a Ulldecona 1810 davant les tropes franceses, que els permeté d’ocupar Tortosa Deixà actuar lliurement la Junta d’Observació i Defensa del Regne de València, que convocà, i formà, una Junta-Congrés El 1815 fou nomenat tinent general, i el 1824 era corregidor i governador militar i polític de Barcelona

Pertangué a la Federació Revolucionària, després a la Unió Republicana , fins el 1906, i finalment al Partit Republicà Radical Antisolidari, fundador i redactor de La Rebeldía 1906-10, fou un dels líders dels Jóvenes Bárbaros , i com a tal participà activament, amb el seu germà Rafael, en els fets de la Setmana Tràgica s’exilià més tard a París Diputat provincial 1915 i conseller de treball de la Mancomunitat 1917-19, sofrí, el 1921, un gravíssim atemptat, obra dels Sindicats Lliures, que el mogué a apartar-se de la política