Resultats de la cerca

Martí Sureda i Deulovol construeix la plaça de Sant Agustí de Girona sobre l’antic convent dels agustins

Situació Des de l’indret de l’església de Santa Maria Magdalena de Veda i el vell camí de Requesens a Sureda que hi passa, fins al fondal de la ribera on hi ha el Molí dels Frares, hi ha un camí amb un desnivell molt considerable és l’anomenat del Molí dels Frares o del Roc de la Passió Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 28’ 35,4” N - Long 2° 58’ 16,8” E Camí El camí de bast que portava al molí encara es conserva força bé Es va haver de traçar seguint de prop el curs del còrrec de la Tanyareda pel seu costat dret És un camí estret, just per passar-hi amb un animal de càrrega Amb…

Josep Antoni Folc i Costa, escultor català exiliat a Mallorca, fa el Mausoleu de Pere Caro i Sureda, una de les millors obres del neoclassicisme escultòric català

Martí Sureda i Deulovol construeix les cases de les Voltes de la Bisbal d’Empordà

Era fill del vescomte de Castellnou Guillem V El 1265 cedí a l’infant Jaume, hereu de Mallorca, els seus drets sobre Juegues Senyor en part de Salses i senyor de Sureda, signà com a garant el pacte d’unió conclòs el 1279 entre Jaume II de Mallorca i Pere III de Catalunya-Aragó Posteriorment prengué partit a favor del rei Pere, fet que li valgué la confiscació dels béns pel rei de Mallorca De la seva muller Estella, filla de Pere Paüc, de Perpinyà —la qual participà en la resistència contra el rei de Mallorca, mantenint castells, en absència del seu marit, contra les tropes reials…

Nebot de Gauderic Andreu Gastú, visità Algèria invitat per aquest i decidí d’installar-se a Constantina com a advocat 1858 Figurà entre els qui proclamaren la Tercera República Francesa 1870 i presidí el consell general d’Algèria 1871 i 1872-81 El 1876 fou elegit diputat per Alger, i fou reelegit en 1877-81 Es retirà a París, des d’on fomentà el progrés econòmic i cultural d’Algèria

D’origen hispanovisigòtic, probablement en temps de Carlemany s’establí de primer amb alguns monjos al Vallespir, en una cella de Sant Martí d’Albera, i tot seguit passà a Sureda, entre el Tec i l’Albera, per a fundar-hi el monestir de Sant Andreu

L’església parroquial Sant Vicenç, sufragània de Sant Andreu de Sureda, fou consagrada el 1408

Els membres de l’associació són de dos graus professores i magistri Els primers vint anys l’Escola publicà 13 volums de “Studia Monographica et Recensiones” En morir Sureda 1955, el rectorat passà a Sebastià Garcias i Palou, que intensificà el caràcter científic i inicià l’edició de les Opera latina de Ramon Llull, publicà la revista Estudios Lulianos  i celebrà el primer Congrés Internacional de Lullisme, a Formentor 1960