Resultats de la cerca

Titulada el 1968 per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, s’especialitzà en urbanisme i sostenibilitat Juntament amb l’arquitecte  Lluís Domènech i Girbau , amb qui treballà des del 1974, aportaren una visió funcional entre arquitectura i ciutat i excelliren en el disseny d’interiors Entre les seves obres destaca la participació en la rehabilitació de la Fundació Tàpies de Barcelona 1986-90, el nou edifici de l’Arxiu de la Corona d’Aragó 1989-93, la remodelació del barri històric de Lleida 1983-2003, Premi Nacional d’Urbanisme 1986 o el Teatre Núria Espert de…

El seu treball investiga l’emplaçament de l’obra d’art, la seva contextualització D’aquí que se centri en el museu com a institució que exerceix una funció disciplinària sobre l’obra, sobre l’artista i sobre el públic Analitza com la percepció queda mediatitzada a través dels dispositius de seguretat que aparentment vetllen pel benestar general, tot establint parallelismes amb altres institucions repressives com presons o centres psiquiàtrics Fou una de les artistes seleccionades a l’exposició Els límits del museu 1994, que tingué lloc a la Fundació Tàpies de Barcelona…

Llicenciat en belles arts en l’especialitat d’escultura per la Universitat del País Basc, després del seu pas pel rock radical assistí als tallers d’Ángel Bados i Txomin Badiola a Arteleku a mitjan anys noranta i continuà els seus estudis a Anglaterra, Nova York i el Japó El 2004 es publicà una monografia del seu treball titulada No trees damaged Participà en l’exposició de Manifesta 4, que tingué lloc a Frankfurt 2002, a la Documenta de Kassel 2007, a la Biennal de Sydney 2008 i exposà individualment a la Fundació Antoni Tàpies de Barcelona 2011 El seu treball dialoga amb…

Fill d’una família de seders lionesos, installada a Catalunya el 1934 Estudià enginyeria tèxtil, i practicà la pintura fins el 1947 Feu amistat amb Cuixart, Tàpies, Ponç, Brossa, Arnau Puig i Cirlot, amb els quals collaborà al Club 49 i a  Dau al Set , on fou el tresorer Seduït pel surrealisme màgic, colleccionà des del 1951 obres dels principals avantguardistes catalans, espanyols i francesos Edità   El Correo de las Artes 1958-62, i formà part del Museu d’Art Contemporani de Barcelona promogut pel FAD Obrí una  galeria  a Barcelona 1962 dedicada a l’art d’avantguarda, que dirigí fins el…

Subsistir en la foscor A poc a poc van anar sorgint iniciatives de tarannà més modern que promulgaven un retorn a l’art d’avantguarda Cal citar en primer lloc el Cercle Maillol de l’Institut Francès de Barcelona que, a més d’organitzar debats i conferències dins el camp de la plàstica, realitzava exposicions de joves artistes, alhora que concedia beques per anar a París La figura clau del Cercle va ser Josep M de Sucre Entre els primers que van gaudir d’aquests avantatges hi havia alguns noms importants de la plàstica Arnau Puig, Fornells Pla, Ignasi Mundó, Xavier Valls, Ràfols-Casamada,…

Es llicencià en arquitectura el 1964 i dedicà la seva tesi doctoral a l’arquitectura espanyola dels anys quaranta Especialitzat en urbanisme, juntament amb Roser Amadó i Cercós han aportat una visió funcional entre arquitectura i ciutat i han excellit en el disseny d’interiors Entre les seves obres destaca la participació en la rehabilitació de la Fundació Tàpies de Barcelona 1986-90, el nou edifici de l’Arxiu de la Corona d’Aragó 1989-93, la remodelació del barri històric de Lleida 1983-2003 o el Teatre Núria Espert de Sant Andreu de la Barca 2004-2010 Ha publicat diverses obres…

Fou fundada per tal de donar a conèixer les noves manifestacions artístiques del moment Organitzà la gran Exposició Miró, retrospectiva, a les Galeries Laietanes de Barcelona, que significà la reincorporació del pintor a Barcelona, i també sessions de jazz i conferències amb la collaboració del Hot Club, la primera Exposició Antològica d’Art Contemporani a Terrassa, la primera exposició conjunta de Joan Ponç, Tàpies i Cuixart, de “Dau al Set”, etc Publicà la revista Cobalto 49 , de la qual sortiren quatre fascicles Posteriorment es decantà sobretot per les arts visuals i la…

Ermita situada a la part muntanyosa del nord del terme, en un planell del turó de Sant Elies 999 m d’altitud Consta que existia el 1286 quan el feligrès Antic de Tàpies li deixà dos di-ners El seu origen podria ésser molt més remot La capella actual es va refer al segle XVII, és rectangular, amb porta d’arc de mig punt amb un curiós relleu a la dovella central La nau és molt baixa amb arcs ogivals i dues claus de volta, una datada del 1633 Té un campanar d’espadanya Té la casa annexa, on vivien els ermitans Avui és un refugi muntanyenc Des del segle XVI i XVII pertanyia a la…

Estudià filosofia a Berlín i s’inicià en la pintura els anys trenta, dins del corrent expressionista A París 1936-39 connectà amb el surrealisme El 1945 s’establí a l’Estat espanyol, on féu amistat amb Àngel Ferrant a Santillana del Mar fundà l’escola Altamira, que influí en els futurs capdavanters de l’art català Tàpies, Cuixart, etc El 1949 es traslladà a Mèxic, on l’interès per l’arquitectura el portà a desenvolupar l’"arquitectura emocional”, escultures monumentals de fort geometrisme Torres Automex , O ssa Major Creà també el museu El Eco 1953, sense obres i obert a l’…

El seu univers poètic, penetrant i inspirat, dissonant amb el racionalisme, participà de velles cultures i ritus màgics La seva crítica artística fou decisiva Introducción al surrealismo 1953, Diccionario de símbolos 1958, Informalismo 1960, dos assaigs sobre Antoni Tàpies , Pintura catalana contemporánea 1961, etc Fou membre del grup Dau al Set La seva producció poètica és recollida en llibres, com Cantos a la vida muerta 1945, Lilith 1949, Palacio de plata on introduí per primera vegada la tècnica permutatòria, 1955, Inger Stevens 1970 i els poemes del cicle Bronwyn 1967-71…