Resultats de la cerca
Es mostren 337 resultats
Julià Andreu Vilanova
Música
Mestre de cant i compositor català, actiu durant la segona meitat del segle XVI.
L’any 1551 substituí temporalment el mestre de cant de la catedral de Barcelona Joan Borgunyó, de qui devia ser deixeble El 1584, en complir-se els cinquanta anys de servei de Borgunyó, se l’eximí de part de les seves obligacions i li fou atorgat un ajudant, que fou Vilanova, el qual probablement havia exercit aquesta responsabilitat a la seu de Vic en 1554-61 Abans d’assistir el seu mestre a la catedral, havia treballat com a cantor ocasional en diverses esglésies barcelonines Quan Borgunyó morí 1589, Vilanova, que llavors ja tenia una certa edat, es feu càrrec del magisteri de cant L’any…
Julia Scher
Art
Artista nord-americana.
El seu treball investiga l’emplaçament de l’obra d’art, la seva contextualització D’aquí que se centri en el museu com a institució que exerceix una funció disciplinària sobre l’obra, sobre l’artista i sobre el públic Analitza com la percepció queda mediatitzada a través dels dispositius de seguretat que aparentment vetllen pel benestar general, tot establint parallelismes amb altres institucions repressives com presons o centres psiquiàtrics Fou una de les artistes seleccionades a l’exposició Els límits del museu 1994, que tingué lloc a la Fundació Tàpies de Barcelona…
Ibon Aranberri Landa
Art
Artista basc.
Llicenciat en belles arts en l’especialitat d’escultura per la Universitat del País Basc, després del seu pas pel rock radical assistí als tallers d’Ángel Bados i Txomin Badiola a Arteleku a mitjan anys noranta i continuà els seus estudis a Anglaterra, Nova York i el Japó El 2004 es publicà una monografia del seu treball titulada No trees damaged Participà en l’exposició de Manifesta 4, que tingué lloc a Frankfurt 2002, a la Documenta de Kassel 2007, a la Biennal de Sydney 2008 i exposà individualment a la Fundació Antoni Tàpies de Barcelona 2011 El seu treball dialoga amb…
Roser Amadó i Cercós

Roser Amadó i Cercós
B01 Arquitectes
Arquitectura
Arquitecta.
Titulada el 1968 per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, s’especialitzà en urbanisme i sostenibilitat Juntament amb l’arquitecte Lluís Domènech i Girbau , amb qui treballà des del 1974, aportaren una visió funcional entre arquitectura i ciutat i excelliren en el disseny d’interiors Entre les seves obres destaca la participació en la rehabilitació de la Fundació Tàpies de Barcelona 1986-90, el nou edifici de l’Arxiu de la Corona d’Aragó 1989-93, la remodelació del barri històric de Lleida 1983-2003, Premi Nacional d’Urbanisme 1986 o el Teatre Núria Espert de…
René Metras i Mavet
Museologia
Col·leccionista i marxant d’art.
Fill d’una família de seders lionesos, installada a Catalunya el 1934 Estudià enginyeria tèxtil, i practicà la pintura fins el 1947 Feu amistat amb Cuixart, Tàpies, Ponç, Brossa, Arnau Puig i Cirlot, amb els quals collaborà al Club 49 i a Dau al Set , on fou el tresorer Seduït pel surrealisme màgic, colleccionà des del 1951 obres dels principals avantguardistes catalans, espanyols i francesos Edità El Correo de las Artes 1958-62, i formà part del Museu d’Art Contemporani de Barcelona promogut pel FAD Obrí una galeria a Barcelona 1962 dedicada a l’art d’avantguarda, que…
Sant Elies (Sant Pere de Vilamajor)
Art romànic
Ermita situada a la part muntanyosa del nord del terme, en un planell del turó de Sant Elies 999 m d’altitud Consta que existia el 1286 quan el feligrès Antic de Tàpies li deixà dos di-ners El seu origen podria ésser molt més remot La capella actual es va refer al segle XVII, és rectangular, amb porta d’arc de mig punt amb un curiós relleu a la dovella central La nau és molt baixa amb arcs ogivals i dues claus de volta, una datada del 1633 Té un campanar d’espadanya Té la casa annexa, on vivien els ermitans Avui és un refugi muntanyenc Des del segle XVI i XVII pertanyia a la…
Mathias Goeritz
Art
Artista plàstic mexicà d’origen alemany.
Estudià filosofia a Berlín i s’inicià en la pintura els anys trenta, dins del corrent expressionista A París 1936-39 connectà amb el surrealisme El 1945 s’establí a l’Estat espanyol, on féu amistat amb Àngel Ferrant a Santillana del Mar fundà l’escola Altamira, que influí en els futurs capdavanters de l’art català Tàpies, Cuixart, etc El 1949 es traslladà a Mèxic, on l’interès per l’arquitectura el portà a desenvolupar l’"arquitectura emocional”, escultures monumentals de fort geometrisme Torres Automex , O ssa Major Creà també el museu El Eco 1953, sense obres i obert a l’…
Joan Eduard Cirlot i Laporta
Literatura
Poeta en llengua castellana, crític d’art i compositor.
El seu univers poètic, penetrant i inspirat, dissonant amb el racionalisme, participà de velles cultures i ritus màgics La seva crítica artística fou decisiva Introducción al surrealismo 1953, Diccionario de símbolos 1958, Informalismo 1960, dos assaigs sobre Antoni Tàpies , Pintura catalana contemporánea 1961, etc Fou membre del grup Dau al Set La seva producció poètica és recollida en llibres, com Cantos a la vida muerta 1945, Lilith 1949, Palacio de plata on introduí per primera vegada la tècnica permutatòria, 1955, Inger Stevens 1970 i els poemes del cicle Bronwyn 1967-71…
Club Cobalto 49
Fascicle de “Cobalto 49” (abril-maig 1949) amb motiu de l’Exposició Miró organitzada a Barcelona pel Club Cobalto 49
© Fototeca.cat
Agrupació fundada a Barcelona el 28 d’abril de 1949 per S.Gasch, Joaquim Gomis, S.Illescas, Joan Prats i Eudald Serra (procedents de l’ADLAN), i Maria Teresa Bermejo i R.Santos i Torroella (de la revista d’art Cobalto
, 1947-48, que donà nom al grup).
Fou fundada per tal de donar a conèixer les noves manifestacions artístiques del moment Organitzà la gran Exposició Miró, retrospectiva, a les Galeries Laietanes de Barcelona, que significà la reincorporació del pintor a Barcelona, i també sessions de jazz i conferències amb la collaboració del Hot Club, la primera Exposició Antològica d’Art Contemporani a Terrassa, la primera exposició conjunta de Joan Ponç, Tàpies i Cuixart, de “Dau al Set”, etc Publicà la revista Cobalto 49 , de la qual sortiren quatre fascicles Posteriorment es decantà sobretot per les arts visuals i la…
Lluís Domènech i Girbau

Lluís Domènech i Girbau
B01 Arquitectes
Arquitectura
Arquitecte.
Es llicencià en arquitectura el 1964 i dedicà la seva tesi doctoral a l’arquitectura espanyola dels anys quaranta Especialitzat en urbanisme, juntament amb Roser Amadó i Cercós han aportat una visió funcional entre arquitectura i ciutat i han excellit en el disseny d’interiors Entre les seves obres destaca la participació en la rehabilitació de la Fundació Tàpies de Barcelona 1986-90, el nou edifici de l’Arxiu de la Corona d’Aragó 1989-93, la remodelació del barri històric de Lleida 1983-2003 o el Teatre Núria Espert de Sant Andreu de la Barca 2004-2010 Ha publicat diverses obres…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina