Resultats de la cerca

Aquest castell era situat on avui hi ha el poble de Torres de Segre De les antigues construccions no en queda rastre El lloc és esmentat per primera vegada en el testament sacramental de Guillem Dalmau de Cervera de 1133, abans, doncs, de la conquesta de Lleida Guillem Dalmau deixà el castell de Torres en alou al seu nét Guillem Segons el discutit document dels Termini antiqui civitatis Ilerde , Torres formava part de l’antic districte de la ciutat de Lleida L’any 1153, Guillem de Cervera donà a Santa Maria de Poblet una terra in termino llerda, in loco ubi dicitur Torres El 1173…

Mapa de la situació dels jaciments d’època romana localitzats prop del conjunt de les esglésies de Sant Pere de Terrassa AA Moro Els únics testimonis documentals del municipi romà d’Ègara corresponen a dues inscripcions epigràfiques conservades en sengles pedestals de pedra calcària, reaprofitats i encastats en l’obra romànica de l’església de Santa Maria de Terrassa El primer pedestal es troba situat a la paret esquerra de la nau, abans del creuer Presenta una dedicatòria a l’emperador Antoni Pius, i es pot datar de l’any 139 El seu interès rau en el fet que permet conèixer l’estatus jurídic…

Situació Escasses ruïnes d’aquesta fortalesa, que es drecen en un esperó rocós sobre el poble deshabitat de Casserres ECSA - J Bolòs Les restes del castell són al capdamunt d’un esperó rocós que domina el poble de Casserres, a la dreta del Guart Mapa 32-12 289 Situació 31TCG983569 De la carretera que va a Estopanyà, surt la carretera asfaltada que porta al poble d’Estanya Uns centenars de metres més enllà, cal agafar la pista de l’esquerra que, pel costat nord de l’Estany Gran, ens portarà fins a Casserres Poc abans d’arribar-hi, haurem deixat a mà dreta la pista que va cap al pont de…

Situació L’edifici es troba al costat sud-oriental de Viver, mig tapat avui i confós entre altres construccions més modernes Hom hi pot anar des de Navars, agafant la carretera que va a Viver i Serrateix, que es troba a mà esquerra, en direcció a Berga Abans d’arribar a Viver, en uns revolts molt pronunciats, després dels quals hom arriba a Can Mallol, hi ha, a mà dreta, una pista amb un indicador de Trulls, la qual amb uns 500 m porta a la masia, on hi ha l’església JVV Història L’església de Sant Miquel de Trulls era situada dins els límits del castell de Viver, al sector meridional del…

El castell de Menàrguens era situat en el tossal que encara porta el topònim de “Castellet”, a la part més elevada de l’actual nucli urbà de Menàrguens, municipi situat a 12 km al sud de Balaguer, en direcció a Lleida El topònim “Menàrguens”, grafiat Mesanicos , apareix en una escriptura de donació de l’any 1146 Dos anys més tard, el 1148, es consigna documentalment el castell Segons que consta en aquest instrument, datat el 17 de juny, Guillem Pere i la seva muller Sicarda atorgaren als esposos Pere de Puigverd i Sibilla el castell de Menàrguens amb tots els seus termes i pertinences “ ipsum…

Aquesta església era situada en l’antic terme del castell d’Albarells Molt aviat adquirí la condició de parròquia, tot i que posteriorment la perdé Depenia del monestir de Santa Maria de Montserrat Les primeres notícies sobre Albarells corresponen a l’any 986, quan en el precepte que el rei Lotari va atorgar al monestir de Sant Cugat del Vallès figurava el puig que anomenaven Guardiola d’Albarells Gardiola de Alberels , que feia de termenal del castell de Clariana Les notícies sobre l’existència de l’església i de les seves funcions parroquials es troben esmentades en una data compresa entre…

Situació Torre campanar de l’església, adossada al costat nord i integrada al recinte murat de la vila ECSA - A Roura L’església parroquial dedicada a les santes Justa i Rufina és situada a la part alta del poble de Prats de Molló, integrada en el traçat de la muralla Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 24′ 22″ N - Long 2° 28′ 48″ E L’itinerari per arribar a l’església és el mateix que es descriu a la monografia anterior EBP Història L’esment més antic del lloc de Prats data de l’any 878, però de la seva església parroquial no se’n té cap referència fins al final del segle X En la seva acta de…

Situació Vista aèria de la penya de Blancafort, coronada per les importants ruïnes del que fou recinte fortificat Al centre de la fotografia i a primer terme, el castell o força, pròpiament dit A mà esquerra i més a segon terme, ruïnes de l’església del castell J Pagans-TAVISA Les restes del castell de Blancafort són situades a uns 3 km, en línia recta, de la vila de Berga, al límit entre l’alt i el baix Berguedà aquesta fortalesa, des d’uns 1 175 m d’altitud, domina la vall de Vilosiu o de Santa Maria de les Garrigues i la del riu Metge Aquest castell figura situat en el mapa del Servei de l…

El castell d’Altafulla és situat a la part més alta de la vila, just al costat de l’església parroquial de Sant Martí Segons assenyala un estudi recent d’AVirgili, la manca de prospeccions arqueològiques sobre la gran quantitat d’assentaments considerats villes romanes —a excepció dels Munts—, no permet tenir coneixement del poblament de la zona d’Altafulla, ni de l’origen, ni si hi hagué continuïtat o s’interrompé Tanmateix, sembla que l’Altafulla d’època feudal tindria el seu origen en la concessió d’una quadra dins els termes del castrum de Tamarit, i en dates molt properes a l’establiment…

El predi o mas de Creixenturri és citat l’any 904 a l’acta de consagració de la primitiva església del monestir de Sant Pere de Camprodon Entre els anys 908 i 935, hi ha documentats quatre instruments inclosos en el Llibre de Canalars de l’abat Isalguer de Sant Joan de les Abadesses, que fan referència a vendes o donacions d’alous situats “ in termino de Grexenturrio ” Segons F Monsalvatje, l’any 952, Sant Cristòfol de Creixenturri apareix com a possessió del monestir de Sant Pere de Camprodon en un precepte donat a favor d’aquest monestir pel rei franc, Lluís l’Ultramarí Tanmateix, en l’…