Resultats de la cerca

Algunes característiques que el separen del mallorquí convergeixen amb el català central pas sistemàtic de o àtona a u truná , tronar, fins i tot de ua precedit de velar aigu, aigua mall aigo estabilitat de la -a dels esdrúixols en -ia gàbia mall gabi epèntesi de d en el grup N'R gendre mall genre articulació de r- final, a voltes reforçada corr , cor, en els monosíllabs ús progressiu de les desinències -és, essis , etc, de l’imperfet de subjuntiu ordre datiu-acusatiu dels pronoms te'l don mall el te don D’altres trets diferenciadors respecte al mallorquí, però que no coincideixen…

Vida Arribà a l’Estat espanyol el 1941 fugint de la Segona Guerra Mundial i formant parella amb Miriam Kleklowa en la companyia d’Edoardo Spadaro Actor d’una marcada expressivitat, destacà parodiant Maurice Chevalier i Greta Garbo Debutà en el cinema amb 39 cartas de amor 1949, Francesc Rovira i Beleta A partir d’aquí, inicià una carrera com a secundari que inclou una vuitantena de títols La seva ductilitat li permeté adaptar-se a tota mena de gèneres el criminal Los atracadores , 1961, Francesc Rovira i Beleta A tiro limpio , 1963, Francesc Pérez-Dolz de l’oest Río Maldito , 1965, Joan…

De molt jove anà a Barcelona, on es formà a l’Institut del Teatre sota la direcció de Guillem Díaz-Plaja Debutà a Madrid el 1944 al Teatro Real Des del 1948 es dedicà amb preferència al cinema i fou una de les actrius més populars dels anys cinquanta i primers anys seixanta  Protagonitzà, entre altres, diversos films dirigits per Juan de Orduña  Locura de amor 1948 per la qual rebé la medalla del Círculo de Escritores Cinematográficos a la millor actriu principal, Agustina de Aragón 1950, Pequeñeces 1950 i Teresa de Jesús 1951 Cal destacar també  Condenados 1953 dirigida per Manuel Mur Oti,…

És doctor en filologia catalana 1986 i catedràtic de la Universitat de les Illes Balears S’inicià com a poeta amb el volum Antologia 1978, gènere que continuà amb Aplec de distàncies 1981, premi Ciutat de Palma, L’hort de la lluna 1988 i  El temps llençat al pou 2004, premi Bernat Vidal i Tomàs de Santanyí També ha conreat la novella breu L’Infern de l’Illa , 2002 i la narrativa infantil Les aventures d’en Tres i mig , 1989  El fantasma del País del Vent , 1992 Com a investigador ha publicat L’escriptura de l’home Introducció a l’obra literària de Miquel Àngel Riera 1982, L’obra de Salvador…

Germà de l’escultor Pau Gargallo El 1911 entrà al món del cinema a la sucursal de la Gaumont a Barcelona, on acabà essent el responsable de lloguers i publicitat A principi de la dècada de 1920 debutà com a argumentista escenògraf de La tía Ramona 1927, Nick Winter A continuació dirigí La última cita 1928, adaptació de la seva pròpia obra teatral que començà realitzant N Winter, però que acabà assumint ell mateix Després feu La España de hoy 1928-29, un semidocumental de propaganda turística per a la Mediterránea Films, davant les imminents exposicions internacionals de Barcelona i Sevilla…

Sabater i fonedor d’ofici, entre el 1908 i el 1915 collaborà en les publicacions  El Obrero Balear , Es Puput i Sa Llonja Després de residir a Buenos Aires i a Barcelona 1915-17, fundà i dirigí el setmanari Foc i Fum 1918-36, de to satíric, anticaciquista i anticlerical Excomunicat el 1918, la seva animadversió a Joan March el portà a enfrontar-s’hi en un plet que, en perdre’l, l’obligà a marxar a Barcelona 1919 Fruit d’aquest exili foren unes Memòries d’un desterrat en vers Escriví una gran quantitat de monòlegs i diàlegs anticlericals i de to esquerrà i de llenguatge gruixut i còmic, de…

Vida Començà a treballar com a operador a la productora Gaumont i dirigí a l’Estat espanyol les seves Gaumont Actualités entre el 1924 i el 1929 En diverses ocasions es desplaçà a París per treballar en els seus estudis, on es rodà La princesa d’opereta La Princesse aux clowns 1924, André Hugon Collaborà amb Pierre Colombier i Maurice Champreux, amb qui filmà el film sonor En el País Vasco 1930, Au Pays des basques , entre d’altres A Barcelona fou operador de la majoria de films dels Lepanto, estudis fundats el 1934 pel productor i distribuïdor francès Enrique Huet, director de la sucursal…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Luna Films Pepón Coromina, Figaró Films Barcelona ARGUMENT I GUIÓ JJBigas Luna FOTOGRAFIA Pedro Aznar Eastmancolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Carles Riart MUNTATGE Anastasi Rinos MÚSICA Iceberg i versions d’altres músiques SO Joan Quilis INTERPRETACIÓ Àngel Jové Leo, María Martín María, Isabel Pisano Bilbao, Jordi Torras l’oncle, Pepita Nonell la tia, Fancisco Falcón el macarró de Bilbao, Mara Molins la cosina, Pep Castelló el cosí, Betty Bigas Luna la neboda ESTRENA Barcelona, 06071978 en castellà 14011985 en català, Madrid, 04081978…

Primer duc de Cardona Joan Ramon Folc IV de Cardona i primer marquès de Pallars 1491-1513, vescomte de Vilamur, gran conestable i almirall d’Aragó, comanador de Barcelona a l’orde de Sant Joan, fill de Joan Ramon Folc III i de Joana d’Urgell A 16 anys fou un dels defensors del príncep Ferran i la reina Joana a la força de Girona 1462 La seva joventut transcorregué en la guerra civil lluitant al costat del seu pare i del príncep Ferran de Girona El 1467, mort Bernat Joan de Cabrera, li fou donada la conestablia de la corona El mateix any entroncà amb la família reial pel seu matrimoni amb…

Fill i successor del vescomte Jofre VI En heretar el vescomtat era menor d’edat, motiu pel qual estigué un temps sota la tutela de la seva àvia Esclarmunda de Fenollet Assistí a la Cort de Barcelona del 1413 i fou conseller del rei Ferran I En canvi de la renúncia als seus drets sobre el comtat d’Empúries, provinents del matrimoni de la seva tia Joana de Rocabertí amb el comte Pere II d’Empúries, Alfons IV li donà 1416 la baronia empordanesa de Verges amb Tallada i Bellcaire, la vila rossellonesa de Vinçà i el castell de Requesens Malgrat representar a les corts la facció…