Resultats de la cerca
Es mostren 2409 resultats
Tomas Svensson
Handbol
Porter d’handbol.
Jugà al Futbol Club Barcelona 1995-2002, on compartí posició amb David Barrufet, i formà part de l’equip conegut com Dream Team Amb l’equip català guanyà cinc vegades i de forma consecutiva la Copa d’Europa 1996-2000 i la Lliga 1996-2000, tres Copes del Rei 1997, 1998, 2000, quatre Copes Asobal 1996, 2000, 2001, 2002 i quatre Supercopes d’Espanya 1996, 1997, 1999, 2000 i d’Europa 1996-99 Amb la selecció de Suècia es proclamà campió d’Europa 1994, 2000 i del món 1990, 1999 i fou subcampió olímpic als Jocs de Barcelona 1992, Atlanta 1996 i Sydney 2000
Tomàs Reina
Boxa
Boxejador.
Competí representant l’Sporting Club i es proclamà en dues ocasions campió d’Espanya en la categoria de pes pesant 1980, 1981 També guanyà dues vegades el Campionat de Catalunya amateur en aquesta mateixa categoria 1979, 1980 Formà part de la selecció catalana de boxa amateur
Tomás Castuera
Boxa
Boxejador.
Format al club Joventut Pugilística de Sants, fou campió de Catalunya d’aficionats en la categoria de pes lleuger 1966 Formà part de la selecció catalana amateur , després passà a professional i optà al títol estatal el 1968 Es retirà el 1971
Sant Tomàs de Covildases
Capella
Antiga capella, avui mas de Sant Tomàs, del municipi de Vidrà (Osona) i demarcació religiosa de Sant Bartomeu de Covildases
.
Existia com a capella entre el 1229 i el 1345
Tomàs Dassió i Albats
Cristianisme
Bisbe d’Oriola (1578-85).
Fill del jurista Dionís Pau Dassió, estudià dret i teologia a València i a Bolonya bon llatinista, fou influït per Pere Joan Nunyes Fou xantre de Sogorb i ardiaca major de València 1573, on exercí de vicari general Fou rector i vicecanceller de la Universitat de València Assistí al concili de Trento A Barcelona tingué un càrrec a l’audiència reial de Catalunya Nomenat bisbe d’Oriola, tingué un fort antagonisme amb la diòcesi de Cartagena de la qual Oriola s’havia separat el 1566 i amb el capítol de la seva pròpia catedral Representant de l’esperit contrareformista, protegí els jesuïtes
Sant Tomàs de Fluvià
Poble
Poble del municipi de Torroella de Fluvià (Alt Empordà), a l’W del terme.
L’església de Sant Tomàs, romànica, parròquia des del 1789, havia estat la del monestir de Sant Tomàs de Fluvià
Tomàs Tusó i Temprado
Medicina
Política
Militant obrer i metge.
Llicenciat a Saragossa 1914 Traslladat a Barcelona, fou membre del comitè central de la Federació Comunista Catalanobalear, i més tard del Bloc Obrer i Camperol abril del 1934, i exercí la seva professió dedicat a les classes populars Passà després ser membre del POUM, en representació del qual fou regidor d’higiene i sanitat de l’Ajuntament de Barcelona 1934 Durant la Guerra Civil fou nomenat representant del Consell de Sanitat de Guerra per la Generalitat de Catalunya, comandant metge de la Divisió 28 i major metge provisional cap de l’Hospital de Vilafranca del Penedès Acabada la guerra, s…
Tomàs Moret Riera

Tomàs Moret Riera
ARXIU T. MORET
Vela
Regatista.
Vinculat al Club de Vela de Calella, el 1960 participà en el Campionat del Món celebrat a Palamós Sempre navegà en la classe 420, en la qual es proclamà campió de Catalunya 1966, 1967 i d’Espanya 1966, 1969 També disputà un altre Campionat del Món l’any 1967 És fill de Tomàs Moret, el qual, amb Manel Juanola, va dissenyar el din-ghy català
Tomàs Garrido Sáez

Tomàs Garrido Sáez
© Escola Pia
Cristianisme
Religiós escolapi, humanista.
Biografia Estudià al collegi escolapi d’Alcalá de Henares, com a fàmul Decidí fer-se escolapi amb motiu de les festes de 1891 per la beatificació del pare napolità Pompili Maria Pirrotti, i el 14 de gener de 1894 entrà al noviciat d’Iratxe Navarra com a generalici, és a dir, religiós que professava no en una província sinó a disposició del pare vicari general d’Espanya Hi pronuncià els vots el 18 d’agost de 1895, i allí mateix continuà amb els estudis eclesiàstics, que acabà a San Pedro de Cardeña Burgos El 1900 es dissolgueren els generalicis i cada religiós fou incardinat a una de les…
Tomás Bretón Hernández

Tomás Bretón Hernández
© Fototeca.cat
Música
Compositor i director d’orquestra castellà.
Exercí de violinista El 1878 fundà l’orquestra de concerts Unión Artístico-musical Pensionat per Alfons XII, féu estades a Roma, Milà i París A Madrid dirigí la Sociedad de Conciertos 1885-90, promogué l’òpera i fou professor 1901 i director del conservatori La seva producció comprèn òperes Guzmán el Bueno , 1875 Los amantes de Teruel , 1889 Garín , 1892 La Dolores , 1895, un gran nombre de sarsueles La verbena de la Paloma , 1897, un oratori El Apocalipsis , 1881 i diverses obres de música simfònica, de cambra i vocal
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina