Resultats de la cerca

Començà a estudiar piano a tres anys i debutà quan en tenia quatre Fou deixeble de la seva mare fins a l’edat de disset anys i, a partir del 1951, estudià amb Rosina Lhévine a la Juilliard School a Nova York Debutà el 1954 amb l’orquestra filharmònica d’aquesta ciutat El 1958, amb la interpretació del Concert número 1 de Čajkovskij guanyà a Moscou la primera edició del premi Čajkovskij, instituït per l’Estat soviètic, que li donà renom internacional i el convertí en un símbol de la distensió durant la guerra freda La seva versió d’aquest concert de Čajkovskij 1961 fou un dels discs de música…

Treballà com a dissenyador gràfic en empreses discogràfiques i com a acompanyant de diversos grups de rock El 1980 formà el seu primer conjunt, Los Rápidos, amb el qual enregistrà el disc homònim Dissolt aquest grup l’any següent, fundà amb Quimi Portet Los Burros, amb el qual enregistrà Rebuznos de amor 1983 El grup, que canvià el nom pel d’ El Último de la Fila el 1985, es convertí en un dels de més èxit del rock estatal fins que es dissolgué el 1998 Aquest any García inicià la seva trajectòria en solitari amb l’àlbum Arena en los bolsillos , al qual seguiren Nunca el tiempo…

Vida i obra S’inicià com a poeta i, amb Bateguen els desigs 1981, guanyà el premi Amadeu Oller, 1981 Aquesta trajectòria poètica continuà, entre altres reculls, a Crims 1982 i a Octosíllabs del més enllà 1983 El 1999 aplegà la seva poesia en Plany de l’home llop obra poètica completa Posteriorment encetà la seva trajectòria com a narrador El colp 1982, premi Ciutat de Benissa,  Han donat solta als assassins 1985, premi Ciutat d’Olot-narracions, 1982, Stress 1985, Diari de campanya el fill d’en Marc a Prada 1987, Mateu, el fill d’en Marc 1987, En Tit-Hola 1988, Les…

Es formà al Club Deportiu Terrassa, on jugà durant pràcticament tota la seva trajectòria Els darrers anys jugà al Club Egara Disputà els Jocs Olímpics de Sydney 2000 i assolí la medalla de plata al Mundial 1998

Hom ignora la seva trajectòria per manca de referències documentals Les seves obres principals, d’estil gòtic internacional, són el Sant Andreu coll Schmidt, París, el Tríptic Museo Lázaro Galdiano, Madrid i el Retaule Museo del Prado

Es formà al Club Deportiu Terrassa, on jugà durant tota la trajectòria esportiva Guanyà una Lliga estatal 1976 i tres Copes 1966, 1967, 1975 Amb la selecció espanyola, disputà els Jocs Olímpics de Mèxic 1968 i Munic 1972

Fundat el 1953, començà la seva trajectòria esportiva en la categoria comarcal A l’inici dels anys setanta competí en categories territorials, i en les temporades 2003-05 i 2009-10, a primera territorial Disposa d’un equip juvenil

Defensa que jugà a la UE Sant Martí i al CE Sabadell, abans de fitxar pel Reial Club Deportiu Espanyol 1941-51, amb el qual disputà 116 partits a primera divisió Acabà la seva trajectòria al Melilla 1954-56

Desenvolupà una llarga trajectòria al Sabadell, durant la segona meitat de la dècada de 1910 i la primera de 1920 Començà jugant de davanter centre, però posteriorment fou utilitzat com a comodí Jugà onze vegades amb la selecció catalana 1916-24

Es constituí l’any 1902 al desaparegut Cafè Torino del passeig de Gràcia Per les seves files passaren jugadors que destacaren en el Futbol Club Barcelona, com Forns, Marial –que també presidí el club blaugrana – o Quirante Tingué una trajectòria efímera