Resultats de la cerca
Es mostren 550 resultats
Artal d’Alagó
Història
Comte de Mistretta i mestre justicier el 1355, vicari general de Sicília.
Contribuí poderosament a la restauració de l’illa durant el regnat de Frederic III A la mort d’aquest rei 1377, el qual li havia confiat la tutela de la seva filla i hereva Maria I de Sicília , fou un dels quatre vicaris que administraren l’illa en nom de la reina La seva frustrada maniobra 1378 per tal de casar Maria amb Gian Galeazzo Visconti, comte de Virtù, nebot del duc de Milà, Bernabò, l’enfrontà amb els altres vicaris i amb el partit catalanòfil, el qual aconseguí de sostreure la infanta del seu poder
Elisabet de Caríntia
Història
Reina de Sicília, filla d’Ot II, duc de Caríntia i comte de Tirol i de Gorizia, i muller de Pere II de Sicília (1323).
Vídua 1342, el seu fill Lluís I restà sota la tutela del seu cunyat Joan, duc d’Atenes, nomenat vicari del regne Intervingué en la pau que culminà en la renúncia de Joana I de Nàpols al domini de Sicília i el seu reconeixement d’aquell regne 1347 Favorable, bé que veladament, als barons sicilians i contrària, per tant, a la política procatalana de Joan, a la seva mort 1348 pressionà perquè Lluís I donés suport als nobles Palizzi —entre els quals Matteo, que ella féu tornar del seu exili a Pisa— i Chiaramonte, que desencadenaren una veritable guerra civil
Basili II de Moscou
Història
Gran príncep de Vladimir i de Moscou (1425-62).
Succeí el seu pare Basili I sota la tutela del seu avi Vitold, gran duc de Lituània mort el 1430 El dret a la successió li fou inútilment disputat pel seu oncle Jordi i pel fill d’aquest, Demetri Semjaka, que el féu eixorbar 1446 Aconseguí finalment d’imposar-se el 1453 S'oposà a l’acceptació del decret d’unió de les esglésies grega i romana 1439 per part del metropolita de Moscou, Isidor, el qual fou substituït i empresonat Fou el primer pas cap a la constitució d’una església nacional russa El succeí Ivan III, el Gran
Agripina
Història
Filla de Germànic i d’Agripina la Gran.
Del seu matrimoni amb Domitius Ahenobarbus tingué un fill, del mateix nom, que fou emperador amb el nom de Neró Exiliada per Calígula , el seu germà, tornà a Roma i es casà en terceres núpcies amb el seu oncle, l’emperador Claudi , l’any 49, al qual feu adoptar el seu fill, i més endavant feu que el nomenés successor en detriment del fill de Claudi, Britànic Claudi morí emmetzinat per ordre d’Agripina, que mantingué el poder durant la primera part de l’imperi de Neró, però aquest, fatigat de la seva tutela, la feu assassinar
principat de Salern
Geografia històrica
Territori italià que s’estenia fins a Tàrent, la part costanera de l’actual província de Salern i bona part de la plana campaniana.
Fou separat del principat de Benevent el 847 i esdevingué un principat longobard independent, el primer sobirà del qual fou el príncep Siconulf I mort el 851 El 872 reconegué una certa tutela a l’emperador d’Occident, que havia ajudat en la lluita contra els sarraïns i més tard als bizantins Al s XI comprenia gairebé tota la Itàlia meridional, després d’haver sotmès els ducats d’Amalfi, Sorrento i Gaeta i el principat de Càpua, i reduït a vassallatge els comtes normands de Pulla-Calàbria, del qual es féu capital la ciutat de Salern Com a títol feudal fou posseït pels Orsini,…
administrador patrimonial | administradora patrimonial
Dret civil català
Persona que té l’encàrrec d’administrar els béns que formen el patrimoni d’un menor o incapacitat, nomenada pel jutge, pels pares o per aquella persona que li atribueix un títol successori.
El càrrec d’administrador patrimonial és permanent, ja que es prolonga mentre dura la minoria d’edat o la tutela L’administrador ha d’actuar en el seu càrrec amb la deguda diligència i ha d’ésser responsable dels seus propis actes Una vegada nomenat, té l’obligació de fer un inventari de tots els béns que formin el patrimoni del menor o incapacitat, del qual haurà de remetre una còpia al tutor perquè la uneixi a l’inventari general Tots els fruits que produeixi el patrimoni administrat han de ser lliurats al menor, en cas que el tutor ho consideri com una prestació d’aliments
Centre d’Esports IPSI
Basquetbol
Club de basquetbol de Barcelona.
Fundat el 1969, nasqué sota la tutela del Collegi Institució Pedagògica Sant Isidor L’equip sènior inicià la competició federativa el 1979 i l’any 1986 assolí l’ascens a la segona divisió estatal Durant l’única temporada en aquesta categoria, disputà els seus partits a la pista de la secció esportiva Sant Medir, entitat on s’integraren tots els equips arran del trasllat de l’escola al carrer del Comte Borrell El 1994 passaren a formar part del Club Bàsquet Sants Finalment, l’any 1997 es creà el Club Bàsquet IPSI, que donà cobertura als equips de categories superiors, mentre que…
Randazzo
Nom amb què són coneguts Joan de Sicília, fill del rei Frederic II, pel fet d’haver rebut el marquesat de Randazzo, i els seus fills.
Mort Frederic II per la Pesta Negra —1348—, deixà els seus fills, que eren infants, sota la tutela de Blasco de Alagón, comte de Mistretta Frederic de Randazzo Frederic I d'Atenes , que el succeí en el marquesat, Elionor de Randazzo morta després del 1369, muller de Guillem de Peralta i Sclafani , comte de Caltabellotta, a qui aportà en dot el comtat de Caltanissetta, i Constança de Randazzo nascuda vers el 1347, a la qual vers el 1369 —en un intent de reconciliar els francs amb els catalans— hom intentà, sense resultat, de casar amb Gualter III d’Enghien, que es titulava duc d’…
Enric I de Castella
Història
Rei de Castella (1214-17).
Fill d’Alfons VIII i d’Elionor d’Anglaterra, regnà sota la tutela de la seva germana Berenguera I de Castella , però de fet el regent fou Álvaro Núñez de Lara, el qual, per consolidar el seu poder, s’alià amb Portugal i concertà el casament d’Enric amb la infanta portuguesa Mafalda, però el papa Innocenci III s’hi oposà Álvaro Núñez de Lara assetjà el castell d’Antillo de Campos, on era Berenguera, però el fill d’aquesta, el futur Ferran III, obligà el comte a retirar-se a Palència Enric morí d’accident i Berenguera renuncià la corona a favor de Ferran
Artau de Foces i de Cabrera
Història
Castlà de Cabrera i de Voltregà, dit també Artau de Cabrera
, senyor de la Bastida de l’Infern, de la vall d’Osor, de la vall de Sau i de la casa del Soler.
Era fill del noble aragonès Martín Rodrigo de Foces i de Sibilla de Cabrera Fou armat cavaller pel rei Pere III 1343, que el tenia sota la seva tutela i protecció, i projectà de casar-lo 1341 amb Maria d’Arborea, filla del jutge Hug III, vers el 1351, però el casà amb Esclarmunda de Mallorca, neboda de Jaume III Fou conseller i camarlenc de la reina Elionor i, ja vidu, fou casat pel rei amb Sibilla de Fortià 1371, dama de la reina Hereu de la seva besàvia Sibilla de Saga , el 1352 vengué les seves possessions al vescomte Bernat II de Cabrera
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina