Resultats de la cerca

Format a Atenes, entre el 1945 i el 1951 fou collaborador de Le Corbusier D’aquest treball nasqué la seva preocupació per les qüestions d’urbanisme i referents al tema dels habitatges socials, que posà en pràctica un cop s’independitzà En aquest sentit va fer importants realitzacions al Marroc i d’altres projectes a l’Estat francès, tals com els de Banhòus de Cese o a la Université de Toulouse - Le Mirail El seu projecte més conegut és el de la Universitat Lliure de Berlín, amb JProuvé i PDony

Format a l’École Polytechnique, a l’Institut d’Urbanisme de la Universitat de París i a l’École de Ponts et Chemins de France, fou especialista en la construcció d’aeroports participà en la realització dels de Niça-Costa Blava, Lisboa, Beirut, Damasc i Istanbul, i sobretot en el de París-Orly 1957-61, en collaboració amb Jean Prouvé i Jacques Vasseur També projectà el de París-Nord, a Roissy-en-France Participà en la construcció del Métro-exprés de París amb la realització de l’estació de la Défense

Fill de Joan Subias i Galter  i germà d’ Antoni Subias i Fages , es graduà l’any 1951 per l’ Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona   ETSAB, i estudià posteriorment urbanisme a Madrid El 1956 establí despatx propi conjuntament amb Guillermo Giráldez i Pedro López Íñigo Com a arquitecte, contra la tendència de l’època, s’apartà de les concepcions més monumentals per a recuperar el moviment modern Entre els seus projectes sobresurten les facultats de Dret premi FAD 1958 i d’Econòmiques de la Universitat de Barcelona els polígons Montbau, del barri del Sud-oest…

Doctor enginyer de camins, canals i ports, fou collaborador dels serveis d’estudis de Banca Catalana , i treballà a la Direcció General d’Urbanisme Exercí la docència com a professor associat a la càtedra d’urbanisme i ordenació del territori 1989-92 i com a professor titular de legislació urbanística 1992-95 de l’Escola d’Enginyers de Camins, Canals i Ports Militant de Convergència Democràtica de Catalunya des del 1977, fou escollit alcalde d’ Olot el 1984, càrrec que ocupà fins el 1996 i que compatibilitzà amb els de vicepresident 1987-94 i president de la…

Llicenciat en ciències polítiques per la Universitat de Madrid, màster en urbanisme i graduat en sociologia i geografia a París Militant del Partit Socialista Unificat de Catalunya  1960-85, partit del qual formà part dels òrgans de direcció comitè central i executiu, i del Partit Comunista d’Espanya, fou responsable de política municipal i moviment popular, activitats que l’obligaren a exiliar-se a París 1962-68 Participà de la creació de l’organització política Bandera Roja 1968, amb Jordi Solé i Tura i Alfons Carles Comín Ha estat diputat al Parlament de Catalunya 1980-84,…

S'estén a banda i banda de la carretera de Polinyà, una mica més enllà del santuari de la Salut de Sabadell Una gran part dels habitatges foren construïts pels propis residents al començament dels anys cinquanta Els terrenys eren d’un sol propietari, que els anà venent les parcelles a terminis Segons el pla general d’urbanisme vigent no s’hi podia edificar, prohibició que encara es manté, cosa que impedeix el creixement del barri Quasi tot el terreny té un fort pendent, els carrers no són asfaltats i hi manca, a més, la majoria dels serveis urbanístics

El Reial Institut d’Arquitectes Britànics RIBA, una de les organitzacions més prestigioses del món en el camp de l’arquitectura, concedeix la seva Medalla d’Or a la ciutat de Barcelona en reconeixement dels projectes de regeneració de la ciutat executats els darrers anys L’acta del premi esmenta la responsabilitat dels alcaldes Narcís Serra, Pasqual Maragall i Joan Clos, del coordinador d’urbanisme, Oriol Bohigas, i del director de projectes urbans de l’Ajuntament, Josep Anton Acebillo És la primera vegada que aquesta medalla, fins ara lliurada a arquitectes, es concedeix de…

Entre els seus membres es troben el teòric francès Guy Debord 1931-94, l’artista italià Giuseppe Pinot Gallizio 1902-64, el pintor danès Asger Jorn 1914-73 i l’arquitecte holandès Constant Nieuwenhuys 1921 Destaquen les seves propostes urbanes que combaten els ideals productivistes i utilitaristes de l’urbanisme de la postguerra Els conceptes de deriva o psicogeografia , que tracten de modificar l’àmbit quotidià, s’apliquen a la creació d’un espai “ludicoconstructiu”, fruit d’un nou ordre social basat en la propietat collectiva de la terra i el control democràtic dels mitjans…

En 1944-62, etapa eclèctica, publicà articles d’Alomar, Ràfols, Cirici, Sostres, Cirlot, Rubió i Tudurí, Moragas, Bohigas En 1963-70 inclogué números monogràfics Domènech i Montaner, 1963 Suburbis, 1965 Arquitectura oblidada i Turisme , 1966 ADLAN© , 1970 i collaboracions de caràcter sociològic Garrut, Coll i Alentorn, Pinilla, Duocastella, Ros i Hombravella Des del 1970 augmentà la difusió, s’accentuà l’arrelament en la societat catalana sèrie “Arxiu Històric” i el títol fou canviat pel de “Cuadernos de Arquitectura y Urbanismo” El 1977 s’interrompé la publicació, reiniciada el 1981 sota la…

Ja a l’alberg Boa Voluntade, a Rio, el 1931, es revelen peculiaritats del seu estil El 1936 formà part, amb Leicio Costa i Oscar Niemeyer, de l’equip que realitzà el nou Ministeri d’Instrucció Pública Potser la seva obra més característica és el conjunt residencial de Pedregulho, a Rio 1950-52, per a 570 famílies, que és la manifestació dels diversos interessos sobre els quals recolza la seva obra inclusió de l’arquitectura dins l’urbanisme, l’interès per la tècnica i per les necessitats socials, l’acceptació de models internacionals sense rebutjar les tradicions locals