Resultats de la cerca

Doctor enginyer de camins, canals i ports, fou collaborador dels serveis d’estudis de Banca Catalana , i treballà a la Direcció General d’Urbanisme Exercí la docència com a professor associat a la càtedra d’urbanisme i ordenació del territori 1989-92 i com a professor titular de legislació urbanística 1992-95 de l’Escola d’Enginyers de Camins, Canals i Ports Militant de Convergència Democràtica de Catalunya des del 1977, fou escollit alcalde d’ Olot el 1984, càrrec que ocupà fins el 1996 i que compatibilitzà amb els de vicepresident 1987-94 i president de la Diputació de Girona 1994-96, i…

Fill de Joan Subias i Galter  i germà d’ Antoni Subias i Fages , es graduà l’any 1951 per l’ Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona   ETSAB, i estudià posteriorment urbanisme a Madrid El 1956 establí despatx propi conjuntament amb Guillermo Giráldez i Pedro López Íñigo Com a arquitecte, contra la tendència de l’època, s’apartà de les concepcions més monumentals per a recuperar el moviment modern Entre els seus projectes sobresurten les facultats de Dret premi FAD 1958 i d’Econòmiques de la Universitat de Barcelona els polígons Montbau, del barri del Sud-oest del…

A Europa, construïts generalment abans de la revolució industrial, els nuclis urbans han sofert un canvi en llurs funcions han passat d’ésser el lloc d’habitació a ésser una zona de comerços i oficines Aquest canvi ha transformat la zona arquitectònicament i urbanísticament i ha originat problemes de conservació, que són un dels aspectes que més preocupen actualment dins l’urbanisme L’Any Europeu del Patrimoni Arquitectònic, promogut pel Consell d’Europa, el 1975, centrà bàsicament el seu esforç entorn de la problemàtica de conservació del nucli urbà segons el seu sentit originari

Format a Atenes, entre el 1945 i el 1951 fou collaborador de Le Corbusier D’aquest treball nasqué la seva preocupació per les qüestions d’urbanisme i referents al tema dels habitatges socials, que posà en pràctica un cop s’independitzà En aquest sentit va fer importants realitzacions al Marroc i d’altres projectes a l’Estat francès, tals com els de Banhòus de Cese o a la Université de Toulouse - Le Mirail El seu projecte més conegut és el de la Universitat Lliure de Berlín, amb JProuvé i PDony

Format a l’École Polytechnique, a l’Institut d’Urbanisme de la Universitat de París i a l’École de Ponts et Chemins de France, fou especialista en la construcció d’aeroports participà en la realització dels de Niça-Costa Blava, Lisboa, Beirut, Damasc i Istanbul, i sobretot en el de París-Orly 1957-61, en collaboració amb Jean Prouvé i Jacques Vasseur També projectà el de París-Nord, a Roissy-en-France Participà en la construcció del Métro-exprés de París amb la realització de l’estació de la Défense

Fou director de fàbriques papereres, de la Secció de la Cellulosa de l’Institut d’Investigacions Tècniques, i del Centre d’Estudis d’Investigació i d’Assessorament de la Indústria del Paper a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials de Barcelona És autor de diversos treballs de recerca sobre la cellulosa de les plantes anuals i sobre la fabricació del paper Publicà nombrosos articles sobre aspectes filosòfics i humanístics de l’activitat tècnica, organitzà el Museu de la Tècnica a l’Escola d’Enginyers i collaborà en alguns projectes importants d’arquitectura i urbanisme

Prop de Bibracte, Cèsar vencé els helvecis 58 aC, i obtingué així la primera gran victòria de la seva campanya a la Gàllia Ocupat des de la primera meitat del segle II aC, l’assentament disposava d’una potent fortificació sobre una superfície de 200 ha, de les quals només 40 estaven ocupades per construccions L’agençament intern revela, almenys al segle I aC, un urbanisme avançat, amb carrers d’amplada compresa entre 6 i 14 m, una certa especialització dels barris religiós, artesanal i presència d’edificis públics

Fill de Pere Bohigas i Tarragó Titulat el 1951, tècnic diplomat en urbanisme 1961 i doctor el 1965 Partí d’un realisme fonamental i tingué una posició renovadora en el llenguatge del disseny, que enclou aspectes polèmics contra les utopies La seva obra és vasta i personal Fou un dels promotors del Grup R 1953-63 El 1962 creà l’estudi MBM Arquitectes juntament amb Josep M Martorell , al qual posteriorment s’uniren David Mackay 1962, Albert Puigdomènech 1994-2000 i Oriol Capdevila i Francesc Gual 2000 De les seves obres cal esmentar la Mútua Metallúrgica el grup d’habitatges de la ronda del…

Entre els seus membres es troben el teòric francès Guy Debord 1931-94, l’artista italià Giuseppe Pinot Gallizio 1902-64, el pintor danès Asger Jorn 1914-73 i l’arquitecte holandès Constant Nieuwenhuys 1921 Destaquen les seves propostes urbanes que combaten els ideals productivistes i utilitaristes de l’urbanisme de la postguerra Els conceptes de deriva o psicogeografia , que tracten de modificar l’àmbit quotidià, s’apliquen a la creació d’un espai “ludicoconstructiu”, fruit d’un nou ordre social basat en la propietat collectiva de la terra i el control democràtic dels mitjans…

S'estén a banda i banda de la carretera de Polinyà, una mica més enllà del santuari de la Salut de Sabadell Una gran part dels habitatges foren construïts pels propis residents al començament dels anys cinquanta Els terrenys eren d’un sol propietari, que els anà venent les parcelles a terminis Segons el pla general d’urbanisme vigent no s’hi podia edificar, prohibició que encara es manté, cosa que impedeix el creixement del barri Quasi tot el terreny té un fort pendent, els carrers no són asfaltats i hi manca, a més, la majoria dels serveis urbanístics