Resultats de la cerca

El 1965 se’n feu la primera convocatòria i en les tres primeres edicions, d’àmbit purament local, guanyà Josep Rovira El 1970 se n’amplià l’abast a tot el territori català i per als cineastes locals es creà el premi Pedra de l’Encant Amorós Ballester guanyà la cinquena convocatòria i Lambert Botey i Jordi Pagès guanyaren la local L’any següent només es concedí el Pedra de l’Encant a l’Elan Diert Cooperativa de Films Antoni Morera guanyà la següent convocatòria La novena edició canvià del tot les bases i el premi també s’atorgà a treballs escrits, a films en 16 mm o en vídeo el…

Vida Ebenista, tallista i comerciant de mobles de professió, el 1953 s’installà a Mollerussa i practicà l’escultura en fusta, la crítica cinematogràfica i el cinema de manera independent amb la seva productora Monfà Films des del principi de la dècada del 1960 Autodidacte, començà amb el format 8 mm i el 1967 es passà al 35 mm, amb la realització de curts no professionals de vocació amateur lliure com ara Reacción humana 1963 El pobre romántico 1965, seleccionat per a representar a l’Estat espanyol en el XXVII Concurs Internacional de Dubrovnik Iugoslàvia, i Aversión 1972, que guanyà un premi…

La cantant Rosalía rep els guardons MTV Video Awards al millor videoclip de música llatina i a la millor coreografia per la cançó "Con altura" La cantant catalana continua amb aquests dos premis la seva projecció internacional que li ha valgut també un premi UK Music Video Awards i dos premis Grammy Llatins, entre d'altres

La corrupció del sistema judicial, que es va constatar amb una investigació periodística, va sacsejar el Govern presidit per John Dramani Mahama En un vídeo, resultat de dos anys de treball i més de 500 hores de gravació del periodista Anas Aremeyaw Anas, es pot veure com 34 jutges i uns 150 funcionaris judicials accepten suborns per dictar sentències favorables El periodista, que es presenta amb la cara tapada, va projectar el vídeo, d'unes tres hores, en diversos auditoris de la capital, Accra, i de la segona ciutat del país, Kumasi Malgrat que la corrupció en el…

Estudià història i, parallelament, rodà films experimentals en súper-8, 16 mm i vídeo  El 1977 fou un dels fundadors de Vídeo Film Informació VFI, per a la difusió del cinema i el vídeo experimentals, i collaborà com a articulista sobre cinema i arts audiovisuals a la premsa diària i especialitzada Entre el 1980 i el 1983 fou responsable de la secció de vídeo de la Fundació Miró Ha desenvolupat la seva trajectòria vinculat sobretot a la televisió, especialment a Televisió de Catalunya , per a la qual ha realitzat programes com Estoc de pop…

Vida Després d’estudiar arquitectura a Barcelona i Pamplona, es matriculà en Cinematografia en l’School of Visual Arts de la Universitat de Nova York 1980-82 Com a fotògraf, exposà els seus treballs a Barcelona i Eivissa A més, gravà en vídeo concerts, illuminà obres teatrals i durant dues temporades enregistrà en vídeo el programa operístic del Gran Teatre del Liceu El 1985 debutà com a director de fotografia amb el llarg Qui t’estima, Babel Ignasi P Farré A partir de llavors combinà el cinema amb la illuminació en vídeo de sèries de televisió Temps…

Membre de la Societat d’Exploracions Submarines de Tarragona, destacà com a càmera submarí en la realització de documentals, publicitat, videoclips i reportatges televisius Formà equip amb el seu pare, Josep Lluís, en competicions d’àmbit estatal i internacional de vídeo submarí Guanyà el festival d’Antibes 1996 de cinema submarí, sis Campionats de Catalunya, tres d’Espanya i un Mundial 2005 de vídeo submarí Des del 2009 forma equip amb Jordi Ayala Rebé la insígnia d’or al mèrit esportiu de la ciutat de Tarragona

Entre el 1975 i el 1985 treballà en fotografia, cinema i vídeo, i, a partir d’aquest any, s’orientà cap al vídeo, a través del qual ha desenvolupat un treball d’experimentació amb el cos com a subjecte principal L’artista dóna forma artística a la desestabilització de la imatge en el nostre món Sovint presenta els seus vídeos dins d’estructures, integrats en una mena d’escultura Entre els seus treballs destaquen les videoinstallacions Família 1990, Maria Muñoz 1992, basat en la desarticulació del cos de la ballarina, i Torturae 1996

Vida Fill de l’escenògraf Pere Queraltó Pintor i decorador professional, és repòrter fotogràfic, cinematogràfic i videogràfic, i coautor dels dos volums d’ Històries illustrades de Sarrià 1997-98 Com a cineasta amateur començà filmant cintes de viatges a la dècada del 1950, i el 1968 s’inicià com a amateur El seu film més notori és Els raiers 1972, Finita Umbert, medalla d’argent en documentals al XXXVI Concurs Nacional de Cinema Amateur 1973, entre altres premis Fou president durant tretze anys de la Secció de Cinema Amateur del CEC i cap del gabinet fotogràfic de la revista Otro Cine…

Llicenciada en imatge a la Universitat Complutense de Madrid, féu un màster en Belles Arts, Cinema i Vídeo a l’Institut de les Arts de Los Angeles Treballa principalment les installacions sonores i de vídeo i les orienta cap a l’estudi de les noves tecnologies i la repercussió en les representacions i l’expressió actuals L’any 2000 exposà a la sala Metrònom Participà en el simposi Banquete-metabolismo y Comunicación 2005 al Centro Cultural Conde Duque de Madrid dins l’exposició ‘Distorsiones’ amb Anatomía de una bomba imágenes subliminales y vigilancia en la era…