Resultats de la cerca

Estudià a París amb Adolphe Adam D’antuvi compongué operetes, però l’èxit del ballet La source 1866 —que compongué a mitges amb Léo Minkus— l’inclinà vers aquest gènere Han restat cèlebres els seus ballets Coppélia 1870 i Sylvia 1876, com també l’òpera Lakmé 1883, d’ambient exòtic

Dins l’escola sienesa, fortament aferrada a la tradició medieval, fou l’artista més obert a les noves fórmules del Renaixement i, en particular, a la influència de Donatello cimbori de l’altar major 1472, Crist ressuscitat 1476, ambdues a la catedral de Siena Com a pintor es mantingué més apropat al decorativisme gòtic frescs del baptisteri de la catedral de Siena 1450-53, Tríptic de San Biagio 1461-62, catedral de Pienza

Fou guanyador absolut una vegada del Tour de França 1959 i sis vegades del gran premi de la muntanya de la mateixa prova 1954, 1958, 1959, 1962, 1963 i 1964

La seva mare, filla d’un cantant de l’Òpera de París i germana d’un organista, l’instruí musicalment quan era un infant Léo entrà al Conservatori de París pels volts del 1847, on estudià amb Tariot, F Benoist i A Adam, l’estil del qual el marcà profundament Tot i guanyar un premi de solfeig, mai optà al cobejat Premi de Roma de composició A disset anys era organista de Saint Pierre de Chaillot i acompanyant al Théâtre-Lyrique Fou cap a aquest segon vessant vers el qual acabà inclinant les seves preferències, tot i que treballà com a organista fins a l’edat de trenta-cinc anys El seu primer…

Filla de Lluís de Borbó, duc de Penthièvre, muller de Lluís-Felip-Josep d’Orleans i mare del rei Lluís-Felip I de França Presidí, al final de l’Antic Règim, l’anticort parisenca del Palais Royal s’hi féu remarcar menys per la seva activitat política que per les seves virtuts privades Empresonada el 1793, el Directori la deportà 1797 Els historiadors catalans s’han interessat pels seus sojorns a la Jonquera, Figueres 1797 i 1801-08, l’Escala i Sarrià 1797-1801, on constituí un petit saló alhora literari i polític Residí també a Palerm i a Maó 1809 i 1811-14, fins que la caiguda de l’Imperi…

Vers el 970 es féu monjo benedictí el 978 residia a Venècia i convencé el duc Pere Orsèol de deixar el món, cosa que féu tot seguit i es dirigí a Cuixà seguint l’abat Garí Romuald, amb un company dit Marí i altres nobles venecians, seguí el duc i s’establí prop de Cuixà, on féu vida eremítica Aquí, segons el seu biògraf Pere Damià, convencé el comte Oliba Cabreta de deixar el món i de retirar-se a fer penitència a Montecassino Abans del 988 deixà Cuixà per anar en ajuda del seu pare Més tard entrà al monestir de San Apollinare in Classe Ravenna, d’on fou elegit abat el 998, però l’any següent…

Empresonat a Auschwitz, durant la Segona Guerra Mundial, fou, després, soldat amb l’exèrcit rus Fundà 1954 el Cabinet d’Études Techniques d’Architecture et Construction i l’Institut d’Investigations de noves estructures amb cables tesats 1960 Realitzà diverses obres, en part en collaboració amb altres arquitectes M Blanc, Herbé, Couteur i G Gillet una església a Royan 1955 la catedral de Bizerta, Algèria 1956 el pavelló de França a l’Exposició Internacional de Brusselles 1958 etc

Estudià música i cant a París i el 1950 debutà al Théâtre Royal de la Monnaie de Brusselles, on romangué durant tres temporades Tot i haver centrat la seva carrera a França, especialment a l’Òpera i a l’Òpera Còmica de París i al Festival d’Ais de Provença, al qual assistí assíduament a partir del 1956, també actuà a Brusselles i a Amsterdam i obtingué èxits internacionals gràcies a les seves aparicions als festivals de Salzburg 1972-88 o Glyndebourne 1966 i a les actuacions al Metropolitan de Nova York, on debutà el 1982 amb Les contes d’Hoffmann El 1985 estrenà a l’Òpera de París diverses…

A Barcelona el quartà val 5,79 l i a Tarragona 5,90 l A Girona el quartà val 6 cops o mesurons, o sia 18,08 l A Lleida val 6,113 l a més és emprada la mesura de tres quartans , equivalent a 18,34 l