Resultats de la cerca

Fill de Constantí I el Gran Rebé com a herència 338 Itàlia, la Illíria, Àfrica i Macedònia L’any 340 derrotà el seu germà Constantí II, la qual cosa li valgué Britània, les Gàllies i Hispània Fervent cristià, s’oposà a l’arianisme i al paganisme Morí en intentar fer cara a una revolta militar dirigida per Magnenci Hom ha suposat que el mausoleu de Centcelles en fou el sepulcre

Deixeble de Plató i amic de Xenòcrates, representà l’aristocràcia i fou nomenat estrateg quaranta-cinc vegades Es distingí en la victòria naval de Naxos 376 protegí l’Eubea de Felip de Macedònia 349 i aconseguí que aquest aixequés el setge de Bizanci 340 Fou contrari al nacionalisme expansiu de Demòstenes i partidari de la tutela macedònica sobre Atenes, fet que li valgué de ser condemnat a beure la cicuta

Fill de Sapor III, menà una política intelligent per desfer-se del poder dels mags i parà la persecució contra els cristians, la qual cosa li valgué d’ésser anomenat bazāgar ‘el pecador’ pels mags i d’ésser lloat pels cristians Lluità enèrgicament contra la noblesa, i visqué en pau amb l’imperi Romà Sembla que fou assassinat a Khorāsān, i fou succeït per Bahrām V, un dels seus fills

Redactor en un primer temps del "New York Sun", posteriorment fou crític musical titular del "New York Times", tasca que li valgué el premi Pulitzer l’any 1971 Els seus escrits musicals consisteixen en guies didàctiques i comercials sobre compositors, intèrprets, directors o instruments The Great Pianists 1963-87, The Great Conductors 1967, Lives of the Great Composers 1970-81, The Glorious Ones classical music’s legendary performers 1985, Horowitz his life and music 1992

Format a la Karlsschule des del 1771, on fou company de Schiller i més tard professor 1789-94 Escultor de la cort 1780, treballà a París —al taller de Pajou 1783-85 i a Roma 1785-89, on esdevingué amic de Canova Allà afermà un neoclassicisme ortodox que li valgué el sobrenom de Greco i que, tanmateix, no exclou una certa sensibilitat preromàntica bust de Schiller, 1794, Staatsgalerie de Stuttgart Ariadna , 1806-10, desapareguda

Des del 1992 és director del New England Biolabs Independentment del britànic Philip ASharp , que arribà a les mateixes conclusions, descobrí que l’ADN dels organismes eucariotes conté fragments llargs sense informació, que són descartats a l’hora de transcriure's ARN missatger per sintetitzar les proteïnes El material no informatiu descartat s’anomena intró , i el gen actiu, exó Aquesta descoberta els valgué el premi Nobel de medicina i fisiologia del 1993

Format a l’Escola d’Aviació El Progrés, del Prat de Llobregat, obtingué el títol de pilot el 1934 El mateix any féu un vol en solitari, per les costes d’Àfrica, d’11 160 km, que li valgué el trofeu del 1934 de la Federació Aeronàutica Internacional L’any 1936, juntament amb Carles Coll, baté el rècord d’Espanya per a avionetes, amb el vol Barcelona-Agadir Morí d’accident a la Costa Brava

Ascendí a capità en la guerra d’Àfrica a les ordres d’O'Donnell D’idees liberals, combaté a favor de la revolució del 1868 i el 1873 contra els carlins La seva actuació al setge d’Ateija li valgué l’ascens a coronel El 1884, traslladat a Filipines, combaté els insurrectes i guanyà el grau de general de brigada Més tard, a Cuba, amb el capità general Weyler, fou ascendit a general de divisió

Lluità en la primera guerra Carlina i a la segona en aquesta prengué Banyoles i derrotà els isabelins a Fornells Era conegut amb el nom de Marçal Féu presoner el general Manuel Gutiérrez de la Concha, però l’indultà, fet que li valgué el perdó quan, vençut pel general Hore, fou condemnat a mort 1849 Exiliat a França, intentà de reprendre la lluita carlina a Catalunya 1855, però fou pres i afusellat

Fill de Josep Esteve i Bonet Format a Sant Carles, fou deixeble de Manuel Monfort Fou acadèmic de mèrit de Sant Carles 1796 i gravador de cambra de Carles IV 1802 i de Ferran VII 1818 Presentà a l’exposició de París del 1839 una còpia de Les aigües de Moisès de Murillo —que havia fet directament a Sevilla el 1822—, que li valgué la medalla d’or Retratà, entre altres, José Palafox