Resultats de la cerca

General francès, es distingí durant la guerra dels Set Anys i durant la guerra d’independència nord-americana Diputat als Estats Generals per Lorena 1789, s’uní a la Revolució Manà l’exèrcit del Rin i ocupà Espira, Magúncia i Frankfurt, però fou vençut a Hochheim 1793 Acusat de traïció a causa de la pèrdua de Magúncia, fou condemnat a mort

Comandant dels exèrcits taborites hussita a Bohèmia, causà la desfeta al legat papal Cesarini a Domazlice 1431 Diplomàtic excepcional, fou cap de l’ambaixada bohèmia en el concili de Basilea 1433 i continuà les tractacions amb els legats del concili a Praga Dividides les forces hussites, fou vençut a la batalla de Lipany per les forces nobles i burgeses, hussites i catòliques, i morí heroicament

Estigué al servei, primerament, de Castella, i des del 1627, de l’Imperi Lluità a Lützen 1632 Mariscal de camp, deturà l’avanç dels suecs cap a Bohèmia 1633 i els combaté a Nördlingen 1634 El 1639 derrotà França a Thionville Vençut pels suecs a Wolfenbüttel 1641 i a Breitenfeld 1642, més tard lluità als Països Baixos, al costat de Castella Esdevingué capità general

Mestís francocanadenc, s’oposà al repartiment de terres índies entre els emigrants europeus i aconseguí l’admissió de Manitoba com a província amb garanties per als indis i els catòlics 1870 El 1873 s’exilià als EUA i, malgrat ésser elegit diputat el 1874, fou condemnat a cinc anys de bandejament Dirigí la revolta índia de 1884-85 al Canadà occidental, però fou vençut i penjat

Aconseguí de guanyar el campionat del món el 1948, vacant d’ençà de la mort d’Alekhin el 1946, i el perdé a mans de VSmyslov Guanyà i perdé successivament el títol mundial els anys 1958 i 1960, i 1961 i 1963, en què fou vençut per TPetrosian El 1970 abandonà les competicions oficials Dirigí una escola d’escacs en la qual assistiren AKarpov i GKasparov

Fill de Plistònax, de la nissaga reial dels Agíades Essent infant, regnà sota tutela, durant l’exili del seu pare Després, oposant-se a Lisandre, permeté el retorn dels demòcrates a Atenes 403 aC Acusat de traïció, fou absolt però, no havent aconseguit de reunir a temps les seves tropes amb les de Lisandre —que fou vençut a Haliart—, hagué d’exiliar-se a Tègea, on morí

Comandant de la Germània inferior, fou proclamat emperador per les legions Després que els seus generals hagueren vençut Otó, entrà a Roma Se li adheriren la Gàllia, Britània i Hispània Al cap de sis mesos de mala política, a l’Orient fou proclamat emperador Vespasià, els generals del qual venceren les legions de Vitelli a Cremona A l’entrada del general Primus a Roma, morí assassinat

En produir-se la invasió russa a Finlàndia, dirigí la resistència, però fou vençut i hagué d’exiliar-se d’aquest país 1808 Amb Adlersparre, preparà la revolta que des tronà Gustau Adolf IV març del 1809 i donà el poder al duc Carles regent fins el 1796, amb el nom de Carles XIII Aquest el nomenà conseller d’estat 1810 i comte d’Adlercreutz 1814

Fill de Seleuc IV, d’ostatge a Roma, li fou pres el tron pel seu oncle Antíoc IV i pel fill d’aquest, Antíoc V Havent retornat com a rei a Síria, intentà de subjugar els Macabeus i sufocà algunes revoltes del decadent reialme La seva política d’expansió ocasionà l’ajuda dels estats veïns al pretendent Alexandre I Balas, mentre Demetri era vençut i mort

Assolí el poder en ésser assassinat el seu germà Muḥammad IV Enfrontat a Alfons XI de Castella-Lleó, ajudat pels benimerins del Marroc, derrotà l’estol castellà a Tarifa 1340, però fou vençut a El Salado 1340 per una coalició de castellans i portuguesos, en la qual també participaren forces de la corona catalanoaragonesa Durant el seu regnat hom construí una bona part de l’Alhambra de Granada