Resultats de la cerca
Es mostren 508 resultats
begònia

Begònia ( Begònia elatior )
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les begoniàcies, carnoses, de fulles alternes, més o menys irregulars i flors unisexuades sense corol·la, proveïdes de quatre sèpals petaloides, de color vistós.
Comprèn unes 800 espècies, gairebé totes tropicals, sud-americanes, de les quals hom ha obtingut un nombre enorme de varietats i d’híbrids flors grosses, o dobles, o molt nombroses conreats en jardins i hivernacles i com a plantes d’interior Tradicionalment, tenint en compte l’estructura de les arrels, hom les classificava en quatre grups bulboses, rizomatoses, tuberoses i fibroses, sistemàtica que resulta inadequada a causa de les nombroses excepcions Avui, les begònies es classifiquen en vuit grups d’ales d’àngel, de cistell, hirsutes, d’arrels fibroses, rex, rizomatoses, semperflorens o…
Zoraida Burgos i Matheu
Literatura catalana
Poeta i narradora.
Bibliotecària de professió És un dels noms destacats de la generació tortosina dels anys cinquanta Tot i que ha conreat la narrativa amb L’obsessió de les dunes premi Ciutat de Tarragona-Josep Pin i Soler de narrativa 1993 i també la de caire infantil 1971 amb El mussol que va obrir els ulls de dia , La negreta Safu i el narcís , Les culleretes de la lluna i Les perdiuetes de les potes vermelles , la seva obra és sobretot poètica D’amors, d’enyors i d’altres coses 1971, premi Màrius Torres 1970, Vespres 1978, Cicle de la nit amb pintures de M Ripollès, 1982, Elements primaris…
disulfur d’arsènic
Química
Pólvores vermelles o ataronjades solubles en àcids o àlcalis, que es fonen a 307°C.
S'obté torrant l’arsenopirita i pirites de ferro És molt tòxic S'empra en la indústria del cuir i com a pigment i raticida El mineral natural és el realgar
orquidàcies
Orquidàcies, Ophrys scolopax
© Fototeca.cat
Botànica
Família d’orquidals constituïda per plantes herbàcies perennes —a vegades lianoides—, terrícoles, saprofítiques o epifítiques, sovint bulboses i sempre micoríciques.
Les fulles són enteres i més o menys vaginants a la base, o bé hi són reduïdes a esquames en les espècies saprofítiques Les flors, disposades en raïm, són zigomorfes, epígines i habitualment hermafrodites, i consten de sis peces periàntiques disposades en dos verticils La peça mitjana del verticil intern, anomenada label , és de forma diferent i més grossa, i en molts casos presenta un esperó Les anteres i els estigmes són concrescents i formen el ginostem Generalment hi ha un estigma mitjà en forma de bec, que rep el nom de rostel El pollen es presenta aglutinat en masses anomenades…
peu de rata

Peu de rata blanc
amadej trnkoczy (CC BY-NC-SA 3.0)
Micologia
Gènere de bolets, de la família de les clavariàcies, molt ramificats, en forma de corall o de coliflor, de carn ferma i d’esporada groga.
El peu de rata blanc dit també coliflor , R flava , de 7 a 15 cm d’alt, és de color groc clar, amb taques vermelles Es troba en boscs, sobretot a muntanya És mengívol un cop cuit El peu de rata groc dit també coliflor , R aurea , de 8 a 14 cm d’alt, té el tronc blanc i les branques grogues o d’un groc ataronjat Creix en boscs Cuit, és comestible El peu de rata rosat R botrytis presenta carpòfors massissos 7-17 × 6-20 cm, de peu ample, blanc, després groc, i ramificacions gruixudes, dividides en molts ràmuls curts, de color groc pàllid, vermell porpra pàllid als àpexs La carn és blanca,…
barres catalanes
Escut de Catalunya, amb les barres catalanes , segons disseny de Domènech i Montaner, al Palau de la Música Catalana (1905-08)
© Fototeca.cat
Història
Denominació habitual del senyal heràldic que constitueix l’escut català i la bandera catalana.
D’acord amb la nomenclatura heràldica, cal descriure-les, en el cas de l’escut, com, en camper d’or, quatre pals de gules i, en el cas de la bandera, en camper groc, quatre faixes vermelles Una llegenda n'atribueix la institució a l’emperador franc Lluís el Piadós, que dibuixà sobre l’escut daurat del comte de Barcelona Guifré el Pelós les barres vermelles amb quatre dits molls de la sang del comte, que rajava de les ferides rebudes en batalla contra els normands i en defensa victoriosa de l’emperador franc Aquesta llegenda apareix escrita per primera vegada en la…
esparreguera
Botànica
Gènere de plantes, de la família de les liliàcies, d’herbàcies a arbustives, dioiques o polígames, rizomatoses, de fulles esquamiformes inconspícues, a l’axil·la de les quals neixen cladodis, òrgans fotosintetitzadors d’origen caulinar.
Tenen les flors verdoses o blanquinoses, amb un perigoni acampanat de 6 tèpals, solitàries o en parells, i els fruits en baia L' esparreguera boscana A acutifolius , de 40 a 100 cm d’alçària, té feixos de 5 a 12 cladodis curts i punxosos, turions prims comestibles i baies negres habita a terra baixa, preferentment dins l’alzinar L' esparreguera fina A plomosus és una planta decorativa conreada en floricultura, molt ramificada i amb molts cladodis fasciculats fa flors blanquinoses i baies de color purpuri negrós és oriünda de l’Àfrica meridional L' esparreguera de gat A albus , de 50 a 100…
ceràmica àtica
Art
La ceràmica feta a l’antiga Àtica.
Els exemplars més antics, de petites dimensions, tenen una decoració geomètrica, però l' estil geomètric pròpiament dit 900-700 aC atenyé la seva plenitud en els vasos dits del Dípilon, craters o àmfores de grans dimensions en què ja apareixen figures humanes, tractades molt esquemàticament Des de la segona meitat del segle VIII la representació esdevingué més realista Amb els vasos protoàtics 700-600 aC, pintats en negre sobre argila clara, començà l’exportació, especialment a Etrúria constitueixen la transició devers el gran estil àtic de figures negres sobre fons vermell a partir del 600…
el Centenar de la Ploma
Història
Milícia urbana permanent de la ciutat de València creada per Pere III de Catalunya-Aragó el 3 de juny de 1365 durant la guerra contra Castella.
Era formada per una companyia de cent ballesters el 1371 es constituí en confraria sota l’advocació de sant Jordi Tenia per missió la custòdia de la senyera de València, tant a les desfilades ciutadanes com en les missions guerreres La majoria dels seus membres eren menestrals S'agrupaven en denes , al comandament d’un cap de dena , tots ells capitanejats pel justícia o cort de València Les despeses anaven a càrrec de la ciutat Vestien una peça de tela, amb sobrevesta blanca amb dues creus vermelles damunt una cota de malla, i duien una ploma d’ornament al casc Aquest cos s’…
senderisme

Senderisme
© Fototeca.cat-Corel
Esport
Excursionisme
Pràctica excursionista que consisteix a recórrer a peu camins senyalitzats i homologats.
Realitzada en el medi natural, aquesta pràctica permet conèixer un país, la seva cultura, la seva història i el seu paisatge natural i humà tot travessant-lo a peu per diferents camins senyalitzats, generalment aprofitant antigues vies rurals i evitant-ne en el traçat, tant com sigui possible el trànsit per carreteres i camins asfaltats Hom distingueix entre sender de gran recorregut GR, senders de petit recorregut PR, i senders locals SL, cadascun amb les corresponents longituds d’itinerari, àmbit i senyalització distintiva —franges vermelles i blanques pels GR franges grogues i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina