Resultats de la cerca
Es mostren 544 resultats
rizomastigins
Protistologia
Ordre de protozous de la classe dels flagel·lats que inclou espècies amb característiques ameboides i flagel·lades permanents, amb un o més flagels i amb pseudopodis de tipus lobopodi o axopodi.
Els flagels s’uneixen sovint a corpuscles intranuclears o extranuclears, que serveixen ensems de mastigosoma i de centríol Presenten escissió longitudinal típica Habiten sobretot a les aigües dolces estancades i alguns a la mar n'hi ha que són paràsits de vertebrats
sang arterial
Biologia
Zoologia
Sang que, procedent dels òrgans respiratoris d’un animal, arriba als capil·lars de tot l’organisme; es diferencia de la sang venosa pel seu contingut important d’oxigen.
En els vertebrats de respiració pulmonar la sang arterial va dels pulmons al cor per les venes pulmonars i, sortint del cor per l' artèria aorta, es distribueix per tot l’organisme, a vegades amfibis i rèptils barrejada amb la sang venosa
microfilament
Biologia
Cadascun dels filaments de natura proteica, d’entre 5 i 8 nm de gruix, presents en el citoplasma de les cèl·lules eucariotes, en feixos o escampats.
Hom els troba relacionats amb els corrents citoplasmàtics interns, amb els moviments ameboides i amb els canvis morfogenètics En les cèllules epitelials hom els troba associats a desmosomes, i en les cèllules d’absorció intestinal dels vertebrats, formen nuclis de suport als microvillis
fosfagen
Bioquímica
Cadascuna de les substàncies fosforilades d’un elevat nivell energètic que constitueixen un magatzem cel·lular de l’energia de l’enllaç fosfat.
El fosfat de creatina dels músculs esquelètics dels vertebrats és el fosfagen més ben conegut, i és format per transferència d’un grup fosforil des de l’ATP a la creatina En molts invertebrats hi ha un altre fosfagen, anomenat fosfat d’arginina
cap
Anatomia
Part superior del cos de l’home i anterior i superior de molts animals, que conté els principals òrgans dels sentits i centres nerviosos.
El cap dels vertebrats comprèn el crani, que, situat superiorment i posteriorment, és una cavitat òssia que conté l’encèfal, i la cara, que, situada inferiorment i anteriorment, allotja l’inici dels conductes respiratori i digestiu i gran part dels òrgans dels sentits
sarcosporidis
Protistologia
Subclasse de protozous de la classe dels esporozous, de característiques semblants a les dels neosporidis, però sense càpsules polars; són també ameboides.
Alguns viuen paràsits als músculs i teixits conjuntius de certs vertebrats mamífers, ocells i rèptils i invertebrats aquàtics anèllids, etc De vegades llurs quists allargats formen grups que en madurar contenen espores falciformes Secreten una substància tòxica, la sarcocistina Són causants d’importants lesions musculars
blastoderma
Biologia
Capa superficial dels blastòmers que resulta de la divisió dels ous rics en vitel.
En els ous telolecítics d’alguns vertebrats i dels cefalòpodes, el blastoderma és un disc pla de cèllules situat en el pol animal blastodisc En els ous centrolecítics dels insectes, el blastoderma és una capa de cèllules que envolta completament la massa interna de vitel
opalina
Opalina (Opalina ranarum)
(cc-by-nc)
Protistologia
Gènere de protozous flagel·lats de l’ordre dels opalinins, de la família dels opalínids, les espècies del qual es caracteritzen pel fet de tenir els flagels curts i molt nombrosos i portar més d’un nucli dins la massa cel·lular.
De forma ovalada, es troben parasitant el tub digestiu de vertebrats poiquiloterms, on es nodreixen de substàncies dissoltes en els sucs intestinals Hom fa la diferenciació específica segons la relació longitud-amplada, i una de les espècies més conegudes és Opalina ranarum , que es troba al recte de la granota
neotènia
Zoologia
Qualitat que tenen certs animals de reproduir-se quan encara no han acabat el procés de desenvolupament; és a dir, llur aparell reproductor és capaç de funcionar quan els altres òrgans encara són de tipus larval.
Sembla que aquesta qualitat és deguda a un retard evolutiu del desenvolupament somàtic respecte al generatiu, i és influïda tant per l’activitat hormonal com per les condicions ambientals Es presenta en alguns invertebrats, com els tèrmits, la filloxera, i en alguns vertebrats, com els urodels Amblystoma, Necturus i Proteus
otídids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels gruïformes, de 35 a 135 cm, que tenen el bec curt i lleugerament rom a la punta, els tarsos alts i forts, els peus amb tres dits dirigits endavant, units en la base per una curta membrana i amb les ungles aplanades en l’extrem, i els manca la glàndula uropigial.
Presenten un lleuger dimorfisme sexual, són nidífugs, habiten en zones descobertes i àrides i s’alimenten de fulles, llavors, tubercles, insectes i petits vertebrats Es reparteixen en una vintena d’espècies, que pertanyen als gèneres Otis, Ardeotis, Lissotis, Houbara, Eupodotis i Choriotis Són propis d’Àfrica, Àsia, Europa i Austràlia