Resultats de la cerca

Situació Un dels vestigis més característics de l’antiga església, corresponent al portal, aprofitat en construir l’edifici actual el segle passat ECSA - E Pablo L’església parroquial de Sant Llorenç es troba als afores, al nord, del casc urbà de Sant Llorenç d’Hortons, i la rectoria ocupa tot el costat oest, i part del sud del temple JAA Mapa 36-16420 Situació 31TDF019919 Història La primera referència d’aquesta església és de l’any 945 En l’acte de fundació del monestir de Santa Cecília de Montserrat, la comtessa Riquilda, muller del comte Sunyer, va llegar a aquest cenobi l’…

Aquesta ermita, dedicada també a Santa Quitèria, és emplaçada, a gran altura, al vessant de llevant del Pení L’actual ermita és una construcció del segle XVIII Segons F Monsalvatje, l’ermita de Sant Sebastià conservava en la seva obra de fàbrica vestigis de construccions romàniques, les quals, donat cas que haguessin existit, avui no hi són visibles

Originàriament fou una illa pantanosa del Sena, devastada pels seus propis habitants durant la campanya de Labiè 52 aC Sota l’imperi Romà s’estengué pel damunt de la muntanya de Sainte Geneviève, vers el sud, on n'han estat trobats vestigis Julià en féu la seva residència favorita i hi fou proclamat August 360 Sucumbí a Clodoveu vers l’any 493

Situada al peu del Jura de Suàbia, a la vora del riu Kocher, al N d’Ulm, és un important centre de comunicacions i nucli industrial, amb construcció de maquinària, indústria tèxtil, química i de la fusta És també centre comercial ramader i de productes agrícoles de la contrada Conserva vestigis romans Del 1360 al 1802 fou ciutat lliure de l’Imperi

Encara es poden veure alguns vestigis d’aquesta església dins el terme municipal El seu origen ha de ser molt antic segons revela el seu titular, bé que fins ben entrat el segle XIV no apareix en la documentació Fou una de les esglésies de la parròquia de Prats de Sornian que rebé un llegat de Blai Perer l’any 1334

Els pocs vestigis d’aquesta capella es localitzen vora la casa homònima, al nord-est de la Colomina Les seves referències més reculades daten del segle XIII, quan hom documenta la família del mas Santromà El 1250, per exemple, els canonges de Roda donaren a cens als germans Ramon de Santromà i Guillem dos capmasos als Solans d’Eroles i a Terrassa

Aquesta església és la parròquia del poble de Bonansa No es coneix cap dada d’època romànica sobre aquest temple, i l’edifici actual tampoc no ha conservat vestigis d’un edifici romànic anterior Tanmateix, no es pot descartar que tingui els seus orígens abans del 1300, si es té en compte que el lloc de Bonansa és documentat des del segle XI

Aquest castell dit la Garàrdia o Geràrdia , del qual no resten vestigis, era tingut en franc alou per un llinatge de cavallers anomenats Gerard o Garardencs Al segle XII, Guillema, filla de Ramon Gerard i de Clara, el donà en franc alou a Ermengol de Vernet, el qual el restituí en feu a ella mateixa i al seu espòs Ramon Sarrier

Capella castellerà amb la clàssica denominació de la majoria de capelles de castell El castell de Montagut és documentat al final del segle XIII i va passar molt aviat a domini del monestir de Sant Pere de Galligants Cal suposar que la capella, de la qual es coneixen els vestigis dins les àmplies ruïnes del castell, es devia erigir abans del 1300

Malgrat que no hi ha notícies històriques sobre el seu passat, els pocs vestigis materials confirmen l’antiguitat d’aquesta capella propera als estanys de Basturs Les ruïnes de l’església permeten deduir que era un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó i construïda amb un aparell de cÀrreus perfectament tallats i polits, propis del segle XII