Resultats de la cerca

El petit terme és totalment pla antigament era pantanós, i el conreu bàsic havia estat l’arròs i tota la terra és conreada 125 ha, regada amb l’aigua del riu d’Albaida a través de la séquia comuna de l’Énova l’arròs es troba en retrocés per dessecació de les terres, a benefici del taronger, actualment dominant Hi ha un polígon industrial amb més de 250000 m 2 La població, que havia crescut al llarg del segle XIX i fins el 1910, decaigué des de llavors fins al 1930 seguint la crisi arrossera i inicià una nova recuperació fins el 1960, any des del qual hi ha hagut una forta emigració vers…

Fundat per Poblet el 1239, s’establí provisionalment a la granja d’Alpic Esporles i vers el 1266 passà al lloc actual Posseí uns dominis molt considerables, sobre els quals l’abat tenia jurisdicció civil L’abat de la Real fou igualment membre del consell estatuït per Jaume III de Mallorca i ocupava a les corts la segona cadira després del bisbe Fins el 1517 els abats foren elegits normalment per Poblet i venien d’aquell monestir des d’aleshores foren nomenats pels mateixos monjos de la Real, que aconseguiren d’independitzar-se de la tutela pobletana el 1560 Al segle XIII, Ramon Llull feu…

L’extens terme s’estén a banda i banda del riu d’Escalona comprèn també quasi tota la vall del seu afluent el riu Grande, que passa profundament engorjat És accidentat pels contraforts orientals del massís del Caroig Bona part del territori és ocupat per pinedes 3000 ha i matollar 2700 ha L’àrea conreada ocupa la part plana, amb 110 ha de regadiu dedicades a hortalisses i tabac el secà, base de l’economia local, ocupa 1100 ha, de garrofers i oliveres La població ha tingut sempre tendència a l’estancament, i a partir del 1950 s’inicià una forta emigració, primer a Barcelona i després a…

L’església parroquial del poble d’Alió és una de les documentades des de més antic al Camp de Tarragona, ja que és esmentada en la butlla que el papa Anastasi IV concedí a l’església de Tarragona el 1154 Tingué en un primer moment consideració de parròquia, però sembla que al segle XIII esdevingué sufragània de Sant Joan de Valls, segurament per la proximitat a aquesta població i pel reduït poblament d’Alió Aquest fet explicaria que no aparegui en la relació d’esglésies que contribuïren a les dècimes papals de 1279-80 L’església d’Alió fou erigida en vicaria perpètua de Valls el…

El lloc de la Nou és documentat des de l’inici del segle XI Un dels primers esments es troba en una escriptura datada l’any 1011 quan és citat “ ipsum kastelar que dicunt Nuce ”, com a afrontació territorial del castell d’Albinyana L’església de Santa Magdalena de la Nou, com també la d’Altafulla, havia depès a l’inici del segle XII de l’única parròquia de la contrada, la de Tamatit, que és citada en la butlla que el papa Anastasi II atorgà l’any 1154 a l’església de Tarragona Posteriorment, en un any imprecís entre el 1154 i el 1194, l’església parroquial d’Altafulla nasqué en deslligar-se…

L’actual església parroquial és un edifici barroc bastit al segle XVII que en substituí un altre de romànic, avui totalment enrunat, situat a la partida anomenada de Sant Pere, a l’indret on s’emplaçà en un principi el poble de la Curullada La primitiva parròquia és documentada des de molt antic Apareix per primera vegada en les llistes de parròquies del bisbat de Vic dels segles XI i XII, on consta l’hagiotopònim Sancti Petri de Cruciada Hi ha també notícies de llegats testamentaris adreçats a aquesta església des del principi del segle XII, com els que realitzaren el 1112 Bertran i Ermessèn…

El 1717 el bisbe Atanasio de Esterripa s’adonà del desconcert dels curials a l’hora de registrar els documents despatxats per la cúria eclesiàstica, dictà unes normes per a resoldre aquesta deficiència i reorganitzà l’arxiu L’any 1900, per iniciativa del bisbe Pere Joan Campins i Barceló, s’habilità com a arxiu històric i Mateu Rotger Capllonch en fou el primer director En el seu fons hi ha els registres següents el Registra Collationum 1348-1835, que comprèn 130 volums on s’enregistren les tonsures i els ordes menors i majors conferits els Concessos matrimonials 1420-1937, que consten de 267…

Llicenciat en filosofia i lletres, especialitat en història per la Universitat de València, cursà estudis eclesiàstics al Seminari Metropolità de València entre el 1960 i el 1973, any que fou ordenat sacerdot a València Fou successivament rector de la parròquia de Santiago Apòstol d’Alboraig 1973-77, director del Collegi Diocesà Claret a Xàtiva 1977-80, rector del Seminari Menor de Montcada 1980-82, cap d’estudis de l’Escola Universitària de Magisteri Edetania 1982-89, rector de la parròquia de Sant Maur i Sant Francesc a Alcoi 1989-96 i titular de l’arxiprestat Verge dels Lliris i Sant Jordi…

A la vora septentrional de la bocana hi ha les restes de l’antiga basílica de sa Carroja, testimoni de la importància del port en època romana, l’anomenada del qual encara es mantenia al s XIII El 1580 fou bastida la torre de cala Manacor a la vora meridional de la bocana, més enllà del morro de sa Carabassa, on el 1957 fou installat un far però el lloc continuà despoblat fins al darrer quart del s XIX El 1882 s’hi establí la primera família de pescadors, el moll fou construït en 1935-36 i el pòsit fou fundat el 1942 actualment hi ha una discreta activitat pesquera i unes petites drassanes La…

En aquest indret fou construït, a la costa, al segle XVII, una quarantena o llatzeret el 1777 hi fou construïda la possessió de can Vileta després, de son Catlaret i el 1784 ja hi havia la casa del cardenal Despuig dita el Terreno , a l’actual escola de Natzaret Eren terres del castell de Bellver, sotmeses a les necessitats militars, i per això el projecte d’urbanització fet el 1855 per la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País no pogué dur-se a terme sinó en una petita part Tanmateix, el 1887 era ja un important nucli d’estiueig, amb 343 cases la desmilitarització de la zona feu que…