Resultats de la cerca
Es mostren 198 resultats
Sisó
El sisó Tetrax tetrax és un ocell típic d’àrees estepàries, zones obertes i seques La seva aparença és la d’un pioc Otis tarda petit, ja que no sobrepassa els 43 cm, contra els 102 cm que ateny aquell De cos ample i cap petit, és un hàbil corredor, d’hàbits gregaris El mascle en plomatge nupcial com apareix al dibuix, es distingeix fàcilment pel traç negre i blanc del coll La femella té el coll bru tacat de blanc, de manera que adquireix tota ella un color terrós Marisa Bendala Als Països Catalans és una espècie més aviat escassa que nia a la Depressió Central catalana Al Rosselló,…
ànima
Tecnologia
Part interior dels contraxapats constituïda per una o més xapes de fusta que li donen consistència i que després són recobertes d’altres xapes de qualitat superior i més vistoses que formen les cares exteriors.
vanda
Botànica
Nom donat a diverses espècies d’orquídies epifítiques del gènere Vanda, de tiges amb fulles ligulades, disposades en dues fileres oposades i inflorescències de flors molt vistoses en raïms axil·lars, alternant amb les arrels aèries.
Originàries de les regions tropicals d’Àsia i de Malàisia, són molt apreciades com a plantes d’interior pel seu port i per les seves flors Els horticultors han hibridat espècies de vanda entre elles i amb altres gèneres, per tal d’aconseguir una gran quantitat de tipus de flors diferents Necessiten molta llum i humitat ambiental
Les aràcies
Aràcies 1 Sarriassa Arum italicum a aspecte de la planta, amb l’espata que embolcalla la inflorescència x 0,3 b esquema de l’espàdix amb la inflorescència femenina a la base i més amunt la masculina, separades ambdues per una fila de pèls, que de fet són flors estèrils c infructescència x 0,3 d estam x 3 e pistil x 3 2 Fraret Arisarum vulgare aspecte general amb l’espata que forma un tub corbat en angle recte a l’extrem x 0,5 Eugeni Sierra És una família molt gran i diversificada que comprèn un centenar llarg de gèneres, amb unes 2000 espècies El grup és principalment tropical i només…
àrum
Botànica
Nom donat a diverses espècies d’herbes del gènere Arum
, de la família de les aràcies, caracteritzades per llurs inflorescències en espàdix proveïdes de vistoses espates, entre les quals hi ha la sarriassa i la rapa blava.
bàlsam
Dibuix de la flor de bàlsam
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les aïzoàcies, reptant, amb fulles allargades molt carnoses, de secció triangular, i flors vistoses, roses, vermelles o blanquinoses, amb un gran nombre de pètals, que en realitat són estams tranformats.
Originari de la regió de Ciutat del Cap, on els seus fruits comestibles figues dels hotentots són aprofitats, s’ha naturalitzat a la regió mediterrània, on, per la seva poca exigència d’aigua o de sòl bé que és sensible al fred, és molt emprat en jardins secs o que no poden ésser gaire atesos, per a embelliment i protecció dels talussos de les carreteres contra l’erosió, etc
tipuana
Fruits alats de tipuana
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Arbre perennifoli, de la família de les papilionàcies, de 10 a 30 m d’alt, de fulles pinnades de color verd clar, de flors vistoses, d’un groc daurat, agrupades en panícules terminals grosses, i de llegums alats.
És un arbre ornamental i d’ombra que prové de l’Amèrica del Sud Hom l’anomena també acàcia de flor groga
paulònia
Botànica
Jardineria
Arbre de la família de les escrofulariàcies, d’uns 15 m d’alçària, de fulles grosses, amplament ovades, enteres o trilobades, i de flors tubulars amb lòbuls estesos, violàcies per fora i negres per dins, reunides en panícules vistoses.
Prové de l’Àsia oriental i és plantat com a ornamental en jardins També forneix una fusta lleugera, d’aplicacions vàries
passionera
Flor i fruit de la passionera
© MC
Botànica
Jardineria
Liana de la família de les passifloràcies, de fins a 8 m de llarg, amb circells, de fulles alternes lobulades, de flors solitàries, oloroses, efímeres, molt vistoses, amb els colors purpuri, blanc i blau, i de fruits en baia.
És originària de l’Amèrica equatorial i és molt comuna en els jardins dels països càlids
calicant
Botànica
Arbust de la família de les calicantàcies, de 2 a 2,5 m d’alçada, de fulles enteres, blanquinoses, i vellutades per sota i grans flors vermelles, molt vistoses, sense pètals però amb un gran nombre de sèpals petaloides.
Originari del sud-est dels EUA, és conreat sovint als Països Catalans Floreix el mes de desembre