Resultats de la cerca

Fou fundat l’any 1946 davant les dificultats de l’equip femení de la Unió Esportiva de Sants per a continuar competint en l’àmbit federatiu i s’incorporà a les competicions d’Educación y Descanso Prengué el nom d’una empresa del mateix barri que es dedicava al vidre, amb la qual estava relacionada una de les seves jugadores més importants, Pura García Posteriorment prengué el nom de GD García Sasot i desaparegué l’any 1964 Fou campió d’Espanya i de Catalunya la temporada 1953

S’installà a Vilanova i la Geltrú el 1918 Rebé formació de magisteri i belles arts a Barcelona i exercí de professor a l’Hospitalet de Llobregat S’especialitzà en l’edició de goigs, dels quals en publicà 1256 entre el 1947 i el 1985 Fou l’autor de la illustració amb xilografies i dibuixos, la lletra i algunes músiques de molts d’aquests goigs Fou autor també de llibres, com ara Les belles estampes xilogràfiques catalanes 5 volums, 1971 o L’ermita de Bellvitge i els seus goigs 1972

Dirigí nombroses orquestres i cors a Alemanya i quan tornà a Espanya, el 1916, fundà a Madrid l’orquestra que portava el seu nom i dos anys després el primer cor mixt de Madrid Fou un gran pedagog musical, professor de música a l’Institut Ramiro de Maeztu i autor d’alguns llibres pedagògics Destaquen  La música en la escuela, Cómo se enseña el canto y la música i nombroses colleccions de cants folklòrics

Fou catedràtic de l’Escuela Superior de Bellas Artes de Madrid i membre de l’Academia de San Fernando, de Madrid, i de l’Acadèmia de Sant Carles, de València Conreà el retrat realista, amb mestria i bon ofici Dues noies, Autoretrat Museu de València Com a paisatgista, optà pels temes exòtics i pintorescs, d’un academicisme que suggereix Vicent López, tenyit per l’influx de Van Dyck Dones de Bretanya, Holandeses a la platja Museu de València

Fou l’introductor del sistema de pintatge o estampació de les sedes amb colors permanents, a la xinesa A partir del 1749 hom li concedí exempció de diversos drets, i el 1768 la seva fàbrica obtingué el títol de reial El 1769 la Junta de Comerç li concedí una pensió vitalícia perquè ensenyés les seves tècniques edificà una fàbrica al carrer de Montcada i l’anomenà veedor de les fàbriques d’indianes El 1785 s’oposà al privilegi atorgat a la Compañía de Filipinas per a introduir a Espanya i importar a Amèrica teixits de seda de l’Àsia, perquè considerava que això portaria la…