Resultats de la cerca
Es mostren 334 resultats
Rafael Folch i Capdevila

Rafael Folch i Capdevila
© Fototeca.cat
Història
Literatura
Polític i escriptor.
Es llicencià en dret, milità a la Unió Socialista de Catalunya i collaborà a Justícia Social – Octubre Dirigí la revista Vida Nova 1902-03 Publicà la novella breu Fugint del llot 1904, els poemaris Visions meves 1910 i Poemes de la Guerra Gran 1914-1920 1921, i també obres de divulgació lingüística per a l’aprenentatge del català, com ara el Vocabulari jurídic català 1934 i els llibrets 34 regles per escriure correctament la llengua catalana 1931, sovint reeditat, Tots els verbs catalans 1953 i Gramàtica popular de la llengua catalana 1953 Traduí al català algunes novelles…
,
llengües australianes
Lingüística i sociolingüística
Conjunt de llengües parlades pels aborígens australians.
Es tracta de 260 llengües repartides en una trentena de grups i parlades per uns 138 000 individus, la majoria al nord i al nord-oest del continent Cap llengua no ultrapassa el nombre de 2 000 parlants Les diferències entre elles són molt grans, fins al punt d’ésser difícil de trobar-hi veritables connexions D’una manera molt general hom pot dir que en les llengües australianes són freqüents el grups de consonants dues, tres i fins quatre, de les quals aleshores algunes prenen un valor vocàlic En general hi ha tres nombres singular, dual i plural El gènere no és marcat morfològicament, llevat…
Maties Pallarès i Gil
Historiografia
Prehistòria
Prehistoriador i historiador.
Autodidacte, es formà sota el mestratge de Santiago Vidiella Establert a Barcelona, hi compaginà la feina de comerciant i sastre amb les investigacions a l'Arxiu de la Corona d'Aragó Publicà La caja de Valderrobles o la Peña de Aznar la Gaya 1905, notícies històriques de la contrada de Vall-de-roures, Don Blasco de Aragón, Señor de Morella que el 1909 presentà al Congrés d'Història de la Corona d'Aragó i El Fuero de Sobrarbe 1917 Collaborà activament amb el Servei d’Investigacions Arqueològiques de l’Institut d’Estudis Catalans del 1916 al 1925 Entre altres treballs, publicà El solutrià de…
José de Anchieta
Educació
Cristianisme
Jesuïta missioner, civilitzador i pedagog.
D’origen basc per part de pare, el fet d’haver estudiat a la Universitat de Coïmbra l’orientà, una vegada ja jesuïta, cap al Brasil, on visqué des de l’any 1553 Arribà a dominar la llengua tupí, de la qual publicà la primera gramàtica Coïmbra, 1595 i un vocabulari Promogué la fixació del nucli de poblament que s’havia de convertir en la ciutat de São Paulo 1554 i assistí a la fundació de Rio de Janeiro 1565 En ocupar el càrrec de provincial dels jesuïtes estengué llur àrea d’acció 1577-87 Deixà escrites diverses peces teatrals escolars en tupí, llatí i portuguès com l' Auto de…
pidgin-english
Lingüística i sociolingüística
Idioma mixt parlat als ports xinesos i d’Oceania, integrat per vocabulari anglès, adaptat al sistema gramatical del xinès.
Pidgin és una deformació indígena de business ‘negoci’, ‘comerç’
tai
Lingüística i sociolingüística
Família de llengües parlades en una extensa zona del sud-est asiàtic (Tailàndia, Laos, Birmània i alguns territoris de la Xina i el Vietnam) per més de 30 milions de persones.
Es divideixen en tres grups el sud-occidental , amb el xan , parlat als estats xan de Birmània i a la província del Yunnan, a la Xina el lao o laosià , parlat al nord de Laos i al nord i a l’est de Tailàndia, el thai o siamès , parlat al centre i al S de Tailàndia, el tai blanc i el tai negre , parlats al nord del Vietnam, el lü i el khün , parlats al nord de Tailàndia el central , amb el tho , grup de dialectes parlats al Tonquín i a la província xinesa de Guangxi, i el nung , grup de dialectes parlats al N del Vietnam i també a Guangxi i el septentrional , amb els grups de dialectes zhong i…
annamita
Lingüística i sociolingüística
Llengua monosil·làbica de sis tons parlada a gairebé la totalitat del territori del Vietnam per uns 38 milions de persones.
És la llengua més important del grup de llengües viet-muong, branca de la subfamília monkhmer de la família de llengües austroasiàtiques Els seus nombrosos dialectes difereixen entre si relativament poc La llengua ha estat molt influïda pel thai i, també, pel xinès, especialment en el vocabulari La influència de la llengua xinesa és deguda tant a les primeres migracions de Fujian, Zhejiang i Canton del segle V al II aC com al fet d’haver estat el xinès la llengua de cultura del Vietnam fins a la fi del segle XVI L’època posterior conegué la coexistència, com a llengua de cultura…
lletra
Escriptura i paleografia
Cadascun dels signes que representen els sons d’un llenguatge.
Les lletres són compostes per traços executats segons un ordre força constant, però que, malgrat tot, ha variat durant el curs dels segles L’anàlisi d’aquests traços i de llurs característiques permet de destriar-ne els elements integrants i els factors de transformació paleografia Per a descriure els traços hom usa una terminologia analògica del llenguatge corrent pal, asta, corba, angle, punta, cercle, llaç, etc o figurat, com és ara instruments casolans mànec, nansa, ganxo, etc o parts del cos humà o animal cos, braços, cama, cua, bec, ventre, ull, esquena, etc No tractant-se de figures…
búlgar
Lingüística i sociolingüística
Llengua eslava meridional, parlada per més de vuit milions de persones a Bulgària, Sèrbia, una part de Grècia, Romania, Moldàvia i Ucraïna.
Es caracteritza especialment en el vocabulari i la morfologia pel fet de posseir els trets generals de les llengües balcàniques Es distingeix de les altres llengües eslaves, fonèticament, sobretot per l’existència de l’accent d’intensitat lliure i dels grups consonàntics šd i žd, i morfològicament per la pèrdua de la declinació i la bona conservació dels temps dels verbs Els trets generals del búlgar són compartits pel macedoni, llengua literària moderna basada en dialectes essencialment de tipus búlgar amb formes de transició vers el serbocroat El búlgar és escrit en alfabet…
Loïs Alibèrt
Lingüística i sociolingüística
Filòleg occità.
Es dedicà a la restauració i la normalització de la llengua occitana moderna, sobre la base deixada per Mistral, Perbosc i Estieu Fou secretari general de la Societat d’Estudis Occitans, creada a Tolosa el 1930, i seguí de prop els mètodes de l’Institut d’Estudis Catalans El 1935 l’Oficina de Relacions Meridionals de la Generalitat li publicà a Barcelona la Gramatica Occitana , dedicada exclusivament als parlars llenguadocians, la qual fou la base per a la depuració de la resta dels dialectes occitans Així iniciava el camí cap a la creació d’una llengua literària comuna, assolida parcialment…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina