Resultats de la cerca
Es mostren 1529 resultats
tamariu

Branca de tamariu ( Tamarix gallica )
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere de petits arbres o arbusts, de la família de les tamaricàcies, de fulles esquamiformes, de flors petites, blanques o roses, aplegades en raïms espiciformes, i de fruits capsulars.
Creixen en terrenys humits salins de terra baixa El tamariu africà Tafricana , de branques rígides, de fulles d’un verd franc i d’inflorescències amples, es troba a la regió mediterrània occidental El tamariu gàllic Tgallica , de fulles d’un verd blavís, de branques fines i una mica penjants, i d’inflorescències estretes, es fa a l’Europa sud-occidental i a l’Àfrica nord-occidental, i també és plantat com a ornamental
talictre

talictre aquilegifoli ( Thalictrum aquilegifolium )
© Steve Cukrov - Fotolia.com
Botànica
Gènere d’herbes perennes, de la família de les ranunculàcies, amb fulles alternes compostes, flors groguenques, violàcies o blanques, disposades en panícules o en raïms, i fruits en plurinúcula.
sòfora
Botànica
Jardineria
Arbust caducifoli, de la família de les papilionàcies, de 15 a 20 m d’alçària, de fulles pinnades, de flors blanques agrupades en panícula i de fruits en llegum.
És originària de l’Àsia oriental i és plantada en parcs i jardins És anomenada també acàcia del Japó
òxid de calci
Química
Sòlid cristal·lí, generalment presentat en forma de pólvores blanques amorfes, obtingudes amb el nom de calç, poc soluble en aigua, tot i donar l’hidròxid amb despresa de calor.
Es fon a 2 570°C
marduix
marduix
© Fototeca.cat
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia de la família de les labiades, de 20 a 60 cm d’alt, aromàtica, de fulles ovals oposades i de flors blanques o rosades, reunides en glomèruls.
Procedeix del Pròxim Orient, i és conreada com a planta decorativa i medicinal Gaudeix de propietats estomacals, carminatives, tòniques, sedants, antiespasmòdiques, sudorífiques i antireumàtiques
Milà
Vista de la ciutat de Milà des de la catedral
© Corel Professional Photos
Ciutat
Ciutat i capital de la Llombardia, Itàlia, i de la província homònima.
És situada al sector N de la plana llombarda, gairebé a mig camí entre els Prealps i el riu Po, en un encreuament de rutes transalpines Simplon, Sant Gotard, la Maloia que la comuniquen amb l’Europa industrialitzada i amb les que enllacen amb la Mediterrània per Gènova, a través de l’Apení lígur Milà presenta una forta expansió demogràfica, parallela a la creixent industrialització i deguda sobretot a una forta immigració de la resta d’Itàlia de 242000 h el 1851 passà a 599000 el 1911, a 1275000 el 1951 i gairebé a 1,8 milions el 1970 El nucli urbà tradicional és de planta radioconcèntrica,…
Alaó

Monestir de Santa Maria d’Alaó
© Xavier Varela
Monestir
Monestir benedictí (Santa Maria d’Alaó) de la Ribagorça, municipi de Sopeira, a la dreta de la Noguera Ribagorçana, prop de la confluència de la Valira de Cornudella, sortint del Congost d’Escales.
L’edifici Del conjunt monàstic, tan sols se’n conserva l’església i algunes dependències tardanes a la banda oest la porta d’entrada al recinte monacal, la sala capitular i el recinte del claustre L’església, situada al sector sud del conjunt, és de planta basilical de tres naus amb els corresponents absis semicirculars a l’est, més gran el central que els laterals Al centre de cada absis s’obre una finestra de doble esqueixada Altres set finestres del mateix tipus s’obren a la façana sud, mentre que a la façana oest hi ha un finestral de dimensions més grans, esqueixada recta i ornamentat…
Normandia
Història
Regió històrica i administrativa del N de França, compresa entre les regions d'Alts de França, a l’E, la de París al SE, Centre al S, el País del Loira al SW, la Bretanya, al SW, i el canal de la Mànega, al N i a l'W.
És subdividida en cinc departaments el Sena Marítim, amb la capital Rouen , Eure, Calvados, Orne i Manche Normandia és constituïda, de fet, per un conjunt de regions naturals ben diferenciades al sector oriental de l’altiplà de l’Alta Normandia, fraccionat en comarques per profundes valls fluvials, predominen les cretes blanques, recobertes per una prima capa d’argiles Els sòls argilosos són més consistents als països d’Auge i de Lieuvin, a l’esquerra del Sena, mentre que el Calcari aflora en el Roumois, el Pays d’Ouche, la Plaine de Saint-André i el Thimerais A la Baixa…
Girona Club de Futbol

El jugador del Girona Futbol Club, Jandro, en un partit de segona A contra l’Sporting de Gijón
© GIRONA FC
Futbol
Club de futbol de la ciutat de Girona.
Fou fundat el 25 de juliol de 1930 com a relleu, per motius econòmics, de la Unió Deportiva Girona , club fundat el 1921 producte de la fusió del Centre Gironenc , hereu de l’Strong Esport, el primer club de la ciutat 1902, i altres equips Albert de Quintana i de León en fou el primer president L’equip rellevà la Unió Deportiva en el Campionat de Catalunya de tercera categoria, en què el primer any fou campió de grup i assolí l’ascens a segona categoria L’edició 1932-33 es proclamà campió de grup i fou primer de la fase de promoció i aconseguí l’ascens a primera categoria, on es mantingué…
,
guerra dels Dos Peres
Història
Nom amb què és conegut el conflicte armat que tingué lloc entre Pere el Cerimoniós (III de Catalunya-Aragó) i Pere el Cruel (I de Castella), en 1356-69.
En el qual s’interferiren desavinencies familiars els infants d’Aragó Ferran i Joan lluitaren al costat de Castella, dissensions dinàstiques Enric de Trastàmara, germà bastard de Pere I, que ambicionava la corona de Castella, lluità al costat del rei català i reivindicacions territorials Castella intentava de rescatar la regió d’Alacant, i Catalunya-Aragó reivindicava el regne de Múrcia El motiu ocasional fou la captura d’uns vaixells italians per part de vaixells catalans davant Sanlúcar de Barrameda, en presència de Pere I, el qual desafià Pere III setembre del 1356 Fou una guerra de setges…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina