Resultats de la cerca
Es mostren 24786 resultats
hamaca
Xarxa que, suspesa horitzontalment per tots dos caps en dos arbres, dues estaques, etc, serveix com a llit, com a gronxador, etc.
entreguardar
Construcció i obres públiques
Alinear visualment dos punts per fixar la posició d’un tercer punt amb relació a la recta determinada per aquells altres dos.
qüestió de competència
Dret processal
Controvèrsia entre dos jutges o tribunals, promoguda per determinar quin d’ells dos és més competent per a conèixer d’un plet.
Suspèn el procediment principal i pot ésser formulat davant el jutge que hom considera competent per inhibitòria o davant aquell que hom creu que no ho és ¦ per declinatòria
ortodromia
Matemàtiques
En una superfície esfèrica, línia més curta entre dos punts, que és l’arc de cercle màxim que passa pels dos punts.
altura manomètrica
Física
Terme aplicat a les instal·lacions de bombament de líquids per a designar la capacitat d’elevació, és a dir, l’augment d’energia comunicat al líquid per l’aparell elevador, per oposició al d’altura geomètrica (o estàtica), que designa simplement la distància vertical entre dos nivells.
És igual a la suma de l’altura geomètrica i les pèrdues de càrrega que es produeixen entre els dos punts considerats, quan el corrent és establert Hom pot determinar-la experimentalment calculant la diferència entre les altures de càrrega mesurades en dos punts pròxims a l’aparell de bombeig bomba, ariet, etc, l’un corrent amunt i l’altre corrent avall Tant per a l’altura manomètrica com per a l’altura geomètrica hom distingeix, en una installació de bombament, l’altura d’aspiració entre el nivell del dipòsit inferior i el centre de la bomba, l’altura d’impulsió…
projecció transversal de Mercator
Cartografia
Tipus de projecció, obtinguda amb la mateixa transformació de coordenades que la de Mercator, però en la qual el cilindre sobre el qual es projecta és tangent al globus per dos meridians oposats, que formen l’anomenat meridià central de la projecció.
És conforme En petites zones al voltant del meridià central l’escala és pràcticament constant Hom empra sovint modificacions d’aquesta projecció Una d’elles consisteix a utilitzar un cilindre transversal que és secant al globus per dos meridians Una altra consisteix a projectar un globus ellipsoidal en comptes de l’habitual globus esfèric sobre un cilindre transversal aquesta és l’anomenada projecció transversal de Mercator universal o projecció UTM , que és molt emprada en cartografia moderna, especialment en la destinada a fins militars
Cisma d’Occident
Cisma d’Occident Retrat presumible de Benet XIII, amb els atributs de Sant Pere
© Fototeca.cat
Escissió entre els cristians d’Occident provocada per l’existència, durant 39 anys (1378-1417), de dos o tres papes simultanis, residents a Roma i Avinyó (i Pisa), que comportà la divisió per raons d’obediència religiosa, entre nacions, ordes religiosos i simples fidels.
El conclave immediat a la mort de Gregori XI elegí, sembla que pressionat per la multitud romana, l’arquebisbe de Bari, el qual prengué el nom d’Urbà VI 8 d’abril de 1378 Mancat de flexibilitat i de tacte polític, volgué reformar de cop l’Església en crisi Probablement el ràpid anunci que féu de reduir els ingressos dels cardenals i d’ampliar el collegi cardenalici a base d’italians inicià el conflicte Aviat un grup de cardenals francesos, reunits a Anagni, declararen haver votat Urbà VI coaccionats Aquests cardenals, juntament amb tres italians i Pero de Luna, poc temps després elegiren, a…
guerra contra Joan II
Història
Conflicte civil que des del 1462 al 1472 dividí en dos bàndols el Principat de Catalunya.
Fou el resultat final d’una complexa crisi politicosocial, institucional i econòmica iniciada a la segona meitat del segle anterior Entre les causes de fons que contribuïren a enrarir les relacions humanes del país caldria esmentar les rivalitats entre diversos sectors de la noblesa, la lluita entre la Busca i la Biga per ocupar el govern del municipi de Barcelona, les reinvindicacions dels pagesos de remença , que havien trencat l’estructura estable del camp català, i l’enfrontament polític, sobretot a les corts i per motius econòmics, entre els sectors privilegiats del país i la reialesa,…
lluita
Esport
Combat, sense armes, entre dos contendents, en què guanya aquell que obliga el contrari a tocar terra amb totes dues espatlles alhora i l’immobilitza durant uns quants segons.
La victòria es pot aconseguir també per punts, a judici de l’àrbitre, per abandó del contrari o per desqualificació d’un contendent Els combats tenen una durada de 10, 12 o 20 minuts, repartits en dos períodes, amb un minut de repòs en l’endemig, i són disputats sobre un tapís de 6 × 6 m o de 8 × 8 m Els lluitadors es classifiquen en categories, segons el pes minimosca , fins a 48 quilos mosca , fins a 52 quilos, gall , fins a 57 ploma , fins a 62 lleuger , fins a 68 semimitjà , fins a 74 mitjà , fins a 82 semipesant , fins a 90 pesant , fins a 100, i superpesant , més de 100 La lluita ha…
joc de pilota
Altres esports de pilota o bola
Cadascun dels jocs en què dos o més contrincants competeixen tot impulsant amb la mà —nua o protegida amb guant, pala o cesta (txistera)— una pilota en un frontó o trinquet, d’acord amb unes regles de joc.
La federació internacional en reconeix 27 modalitats Conegut ja pels antics egipcis, els grecs i els romans, com també pels maies, gairebé exclusivament com a activitat ritual, fou molt estès durant l’alta edat mitjana, bé que les diverses modalitats i regles no foren precisades fins a la segona meitat del segle XIX Al País Valencià, hom hi juga segons una modalitat autòctona, coneguda com pilota valenciana , que ja era practicada a l’edat mitjana i que continua gaudint d’una gran popularitat Hom hi sol jugar en espais tancats que reben la denominació de trinquet en les variants d' escala i…