Resultats de la cerca
Es mostren 2539 resultats
La Verdad
Setmanari
Periòdic catòlic i conservador, aparegut, primer com a setmanari, a Tortosa el 1880.
El 1883 era ja diari, polític, de notícies i interessos generals Fou, de fet, el portaveu de la família González, encapçalada per l’alcalde Teodor González, i desaparegué el 30 d’abril de 1903, en perdre les eleccions la candidatura d’aquest
la Fontcalda
La serra de Pàndols amb el santuari de la Fontcalda
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari ( la Mare de Déu de la Fontcalda
) i balneari del municipi de Gandesa (Terra Alta), a l’engorjament del riu Canaleta, al peu de la serra de Pàndols.
A tocar de l’església hi ha una font d’aigua mineromedicinal que brolla a 25°C i que duu clorur i carbonat càlcic, sulfat de magnesi i clorur sòdic Al segle XIV o al XV uns frares trinitaris procedents probablement de Tortosa hi iniciaren una comunitat monàstica l’església actual fou construïda el 1756 Ha esdevingut un centre d’estiueig
Operació anticorrupció de la Guàrdia Civil en ajuntaments catalans
La Guàrdia Civil escorcolla els ajuntaments de Tortosa, l’Ametlla de Mar, Vandellòs i Ascó Es tracta d’una operació anticorrupció en la qual es busquen proves de presumptes contractes irregulars adjudicats a dit a la consultora Efial També es fan alguns escorcolls en ajuntaments de Madrid, però la majoria es duen a terme a Catalunya i en consistoris governats per CDC
Mubārak
Història
Primer senyor, conjuntament amb Muḏāffar, de la taifa de València (1011-17).
Ambdós eren eunucs i antics esclaus dels amirís El 1010 tenien a llur càrrec l’administració de les séquies del Túria, i el 1011, a conseqüència de la desfeta del califat de Còrdova, exercien conjuntament el govern de València Consta que el 1016 encunyaren moneda A la mort de Mubārak, el poble deposà Muḏāffar i oferí la taifa a Labib de Tortosa
Josep Molinés i Casadevalls
Cristianisme
Eclesiàstic.
Fou rector de l’església del Pi, de Barcelona, i més tard auditor i president del tribunal de la Rota, a Roma Filipista, intentà que el papa ClimentXI es decantés a favor de Felip V Refusà els bisbats de Tortosa, Càller i Saragossa El 1713 fou elegit inquisidor general Hom publicà un recull de les seves Sacrae Rotae Romanae Decisiones 1728
Gil Esteve i Tomàs
Cristianisme
Eclesiàstic.
Es doctorà a Cervera Ordenat, fou provisor de la diòcesi de Barcelona 1831 i governador de la de Solsona 1846 Bisbe de Puerto Rico 1848, hi reconstruí la catedral i altres esglésies i amplià el palau episcopal Malalt, tornà a l’Estat espanyol i fou nomenat bisbe de Tarassona 1855-57 i de Tortosa 1858, càrrec que no arribà a ocupar
Pere Brun
Disseny i arts gràfiques
Edició
Impressor d’origen ginebrí.
Fou un dels introductors de l’art d’imprimir a Catalunya Treballà amb Nicolau Spindeler a Tortosa 1477 i a Barcelona 1478, i amb Pere Posa a Barcelona 1481 El 1492 s’establí a Sevilla, on treballà amb impremta pròpia fins després del 1506 Cal remarcar les seves impressions dels Rudimenta Grammaticae de Perotti Saragossa 1477 i dels Disticha del Verino Sevilla 1506
Roderic de Borja-Llançol de Romaní i Olivera
Història
Militar
Noble i militar, baró de San Petrillo.
Fou lloctinent del capità general a València 1642, i després lloctinent del tresorer general 1642-46 Participà en el setge i la presa de Tortosa contra les forces catalanes i franceses 1650 El 1652 s’installà a Barcelona i fou majordom de Joan Josep d’Àustria Fou veedor general de l’exèrcit de Catalunya 1656-59 i lloctinent de Mallorca 1665-69
Guillem Despuig
Música
Teòric musical, beneficiat de la parròquia de Sant Joan del Mercat de València; sovint és esmentat amb el cognom llatinitzat (de Podio).
És autor del tractat Ars musicorum València 1495, dedicat a Alfons d’Aragó, bisbe de Tortosa el text i les línies del pentagrama són impresos, i les notes, escrites a mà Se n'ha conservat una altra obra en forma manuscrita In enchiridion de principiis musicae disciplinae , en el qual tracta, entre altres coses, de notació i defensa les doctrines musicals tradicionals
marquès | marquesa
Història
Títol nobiliari que en l’escala jeràrquica és per sobre del de comte i per sota del de duc.
Al regne de Castella els primers títols de marquès foren els de Villena 1366 i 1445 i d’Astorga 1465 a Anglaterra, els de Dublín 1385 i els de Dorset i Somerset 1397 a Itàlia, els d’Ivrea 876, Monferrato 954 i Saluzzo 1125 A França, aquest títol, suprimit l’any 1789, fou restablert per Lluís XVIII Als Països Catalans, arran de la presa d’algunes ciutats, alguns comtes portaren, esporàdicament, els títols de marquès de Tortosa Ramon Berenguer IV, 1148, de Lleida Ramon Berenguer IV, 1149 i de Balaguer Ermengol IV, 1067 però els primers títols de marquès,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina