Resultats de la cerca

El 1983 fou un dels fundadors del Club Deportiu Puig Castellar de Santa Coloma de Gramenet Com a tècnic fou seleccionador català i espanyol femení Presidí la Federació Catalana de Rugbi 1993-97 El 1994 pactà amb la Federació Internacional de Rugbi FIRA el retorn de la federació catalana al si de l’organisme internacional, que havia quedat suspès durant la dictadura franquista, però les pressions del Govern espanyol ho impediren En abandonar el càrrec a la federació continuà vinculat al Club de Rugbi Sant Cugat També fou cap de l’àrea d’esports de l’Ajuntament d’aquesta ciutat El…

Estudià al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, on inicià la seva carrera concertística amb l’Orquestra Ciutat de Barcelona, dirigida per Eduard Toldrà Reprengué els estudis musicals a París, gràcies a una beca de l’Ajuntament de Barcelona, sota el mestratge de Lazare Lévi i Magda Tagliaferro A la ciutat francesa realitzà diverses gravacions per a la radiodifusió Després d’haver-se casat amb Frederic Mompou es dedicà a l’ensenyament al Conservatori Superior i a la Universitat de Barcelona, al mateix temps que inicià una important tasca com a difusora de la…

Dedicà la seva vida a la protecció de menors i a la rehabilitació dels delinqüents en règim obert, per això Santiago Rusiñol l’anomenà l' amic dels pobres Fundà la Casa de Família 1905 i la granja-escola de Plegamans 1910, al servei de la infància abandonada Comissari de beneficència de l’ajuntament de Barcelona, fundà la colònia industrial de Nostra Senyora del Port i la colònia agrícola per a adults a Martorelles Publicà La educación familiar 1914, La función de los Tribunales para niños 1914, Organización de la beneficiencia 1927, Los problemas de la beneficiencia 1935, etc A…

De família menestral, s’inicià com a pintor i conreà el paisatge i el dibuix Llicenciat en dret a Barcelona 1859, es formà professionalment amb Nolasc Vives i Cebrià Tot i que deixà la pintura, continuà relacionat amb els ambients artístics i intervingué en la creació de la Sala Parés de Barcelona en un local d’ell mateix Fou secretari de la Junta del Comerç i de la d’Obres del Port, i assessor de l’Ajuntament de Barcelona Degà del Collegi d’Advocats 1891-95, formà part de la comissió redactora de l’apèndix de dret català al Codi Civil espanyol Fou també magistrat honorari de l’…

Republicà federal, es destacà a la fi del segle dins el Partit d’Unió Republicana, i posteriorment fou un defensor acèrrim de la reorganització del Partit Republicà Democràtic Federal, de la conjunció republicanosocialista en 1909-14 i de la candidatura assembleista del 1917 Candidat a les corts moltes vegades i sempre derrotat, la seva presència a l’ajuntament de Palma fou limitada en negar-se al suport dels liberals fou elegit el 1901 i el 1920, amb l’ajuda socialista Amb l’adveniment de la Segona República, substituí Llorenç Bisbal en l’alcaldia octubre del 1931 - juny del…

Es formà a Llotja Ha conreat especialment l’aquarella Dedicat a la restauració, amplià estudis a França pensionat per l’ajuntament de Barcelona i, per la Junta de Museus, a Itàlia Director dels tallers de restauració de l’Exposició Internacional de Barcelona 1929, cap del mateix servei als Museus de Barcelona, restaurador del Patrimonio Nacional i professor de la seva especialitat a l’escola de Belles Arts de Sant Jordi Ha restaurat les obres d’El Greco d’El Cau Ferrat, una bona part dels murals de Sert a la catedral de Vic i els frescs de Goya a San Antonio de la Florida

Dirigí el periòdic “El Obrero” Barcelona, 1864-66, i fou un dels organitzadors principals del congrés català del desembre de 1865, a Barcelona Processat pel juny de 1866 i desterrat a les Canàries, tornà a Barcelona a la fi del 1867 Fou un dels caps cooperativistes assistents al congrés obrer del 1870 de Barcelona Membre del partit republicà federal, durant la Primera República fou secretari de l’ajuntament de Sant Andreu de Palomar Després del cop d’estat de Pavía anà a Mataró per regentar una cooperativa de producció Tornà a Barcelona el 1888 i figurà en la junta directiva del…

Membre del Grup Excursionista i Esportiu Gironí GEiEG Practicà diversos esports i especialment la natació Fou campió de fons de les terres gironines i el 1944, en guanyar la primera travessia de l’estany de Banyoles, s’aficionà a les curses de llarga distància en aigües obertes Els anys cinquanta participà en tot tipus de travessies les que s’organitzaven al llarg del litoral català, golf de Roses inclòs, i les que havien assolit un cert renom internacional, com és el cas dels estrets de Gibraltar, del Bòsfor i dels Dardanels L’Ajuntament de Girona li atorgà la medalla d’or de la…

Llicenciat en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport a l’INEFC de Barcelona, durant la seva joventut formà part del primer equip de waterpolo del Club Esportiu Mediterrani i jugà a divisió d’honor estatal Fou un dels fundadors i primer president de l’Associació Voluntaris 2000, entitat creada l’any 1992 Posteriorment fou director d’Esports de l’Ajuntament de Barcelona 1999-2005, director gerent de l’Institut Barcelona Esports i director del Pla Estratègic de l’Esport a la ciutat de Barcelona També fou director general d’Esports al Consejo Superior de Deportes 2008-11 i…

Membre del club d’esgrima Centro Cultural del Ejército y la Armada de Barcelona, es proclamà campiona d’Espanya 1953, 1955, 1960 i de Catalunya 1951, 1952, 1960 individual L’any 1954 formà part de la selecció catalana que aconseguí la Copa del Generalísimo Participà en els Jocs Olímpics de Roma 1960, i fou, juntament amb Pilar Tosat Martí, la primera tiradora catalana olímpica Conquerí la medalla de bronze per equips als Jocs Universitaris 1957 L’Ajuntament de Barcelona li atorgà la medalla esportiva de bronze 1954 i el Consejo Superior de Deportes, la medalla de bronze del Reial…