Resultats de la cerca
Es mostren 13401 resultats
Aleix Ildefons Civil i Castellví
Música
Cristianisme
Músic i monjo de Montserrat.
Estudià a la Schola Cantorum de París 1906-11 amb Armand Parent, l’escola de violí del qual introduí al monestir de Montserrat
Jaume Casas i Pallerol

Jaume Casas i Pallerol
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Teatre
Poeta i dramaturg.
Pagès d’ofici, el 1877 entrà al cor El Porvenir, on conegué l’obra de Clavé Collaborà al diari La Renaixença amb poesies humorístiques i participà en els Jocs Florals de Barcelona i en altres certàmens del Principat És autor de poesies per a cor, predominantment cants al treball entre d’altres, Lo teixidor i Lo jornaler , que acostumà a signar des del 1890 amb el pseudònim Lo Bataner de Manlleu Part de la seva poesia es publicà a Cantarelles 1925 i a La Fira de Molins de Rei , recull inclòs a “Lectura Popular” 1919 Per al teatre d’aficionats escriví la sarsuela en un acte Les…
,
Mateu Janés i Duran
Literatura catalana
Poeta.
La seva poesia, influïda per JM López-Picó i Carles Riba, deixa molt present l’ideari catòlic de l’autor El 1926 publicà La vida a contrallum , llibre que presenta un jo líric escindit entre carn i esperit, i lluitant pel triomf del darrer mitjançant l’evasió del món A Pels camins del món 1928, en canvi, el jo líric decideix sortir a cercar la pau en el món extern, però descobreix que aquesta només pot trobar-se en Déu A Murmuris de corn marí 1936 recull poemes escrits entre els anys 1929 i 1932, en els quals, seguint el to dels anteriors, el jo líric canta el seu anhel de puresa i la…
,
Andreu Sàbat
Literatura catalana
Escriptor religiós.
De professió fou notari Escriví un Llibre de Santa Caterina i de sa santa casa en la muntanya de Montgrí 1672, amb afegits posteriors, sobre l’ermita dedicada a aquesta santa i els miracles que feu ms 2234 de la BC un altre a la Real Academia de la Historia de Madrid També compongué una Comedia de santa Catalina , en castellà, que no es conserva
Joana Grau Masagué
Basquetbol
Jugadora de basquetbol.
Formada al CBF Olesa, l’any 1979 fitxà pel CB Intima, antic Picadero, on jugà fins a la seva desaparició el 1985 Aconseguí tres títols de Lliga 1980, 1981, 1983 i tres Copes de la Reina 1980, 1983, 1985 Després d’abandonar l’aleshores Comansi, tornà a incorporar-se al CB Olesa, on jugà fins a la seva retirada i al qual continuà lligada com a entrenadora Des del 2014, el Nou Bàsquet Olesa organitza anualment el Memorial Joana Grau
Riufred
Urbanització
Antic veïnat i urbanització del municipi de Calonge (Baix Empordà), a la vall del riu Fred.
Neix al S de les Gavarres, sota el coll de la Ganga, i s’uneix a Calonge Baix Empordà a la riera de Cabanyes per formar la riera de Calonge És ja esmentat el 944
la Riera

Vista del Santuari de la Mare de Déu de la Riera a les Borges del Camp (Baix Camp)
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari del municipi de les Borges del Camp (Baix Camp), a la dreta de la riera d’Alforja, al NW de la vila, on es venera la Mare de Déu de la Riera (talla del s XIII), patrona de la vila.
Fou la primitiva parròquia inicialment dedicada a sant Bartomeu de les Borges i també dels Tascals, Riudecols i les Irles El 1903 fou enderrocat el primitiu edifici i el 1904 en fou inaugurat un de nou, volat el 1939 i reconstruït el 1954
hospital del Coll de Balaguer

Restes de l’antic hospital del Coll de Balaguer al voltant del qual es formà el poble de l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp)
© Fototeca.cat
Història
Nom amb què fou conegut l’hospital que donà origen a la població de l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp).
Anselm Viola
Música
Compositor.
Format a l’Escolania de Montserrat amb Benet Esteve i Josep AMartí Professà l’any 1757, i després anà al monestir de Montserrat de Madrid, on estrenà moltes de les seves obres amb un gran èxit a la capella reial De retorn a Montserrat, fou nomenat 1768 mestre de l’Escolania i de la capella de música, càrrecs que exercí fins a la mort Fou autor d’obres instrumentals, sonates i altres peces per a instruments de teclat, així com d’un concert per a fagot i orquestra d’estil clàssic Compongué dues misses per a veus i orquestra, dos Magnificat , a sis i a set veus, el segon amb baix…
estat
Música
Qualitat de l'acord que depèn de quin dels seus elements constitutius (fonamental, 3a, 5a o 7a) ocupa la posició del baix.
Es diu que l’acord es troba en estat fonamental quan la fonamental n’és la nota més greu, i es parla d’acord invertit quan no ho és, considerant estats diferents cadascuna de les inversions L’estat de l’acord no altera, en principi, la seva identitat, però sí que ho fa amb la seva estabilitat Es considera que l’acord en estat fonamental és molt més estable que l’acord invertit La 1a inversió o acord de sexta es dona quan la nota més greu és la 3a de l’acord, la 2a inversió o acord de sexta i quarta quan el baix és la 5a, i la 3a inversió o acord de segona quan el baix…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina