Resultats de la cerca
Es mostren 183309 resultats
George d’Amboise
Història
Cristianisme
Cardenal i home d’Estat francès.
Sota Carles VIII fou successivament bisbe de Montalban 1484, arquebisbe de Narbona 1492 i de Rouen 1493 Figurà al partit contrari a la regent Anna i al seu marit Pere de Beaujeu, d’acord amb l’adhesió manifestada envers el duc d’Orleans Quan aquest esdevingué Lluís XII, li confià el govern, que conservà fins a la seva mort El mateix any 1498 era nomenat cardenal tres anys després, legat papal a latere a França fracassaren les temptatives per fer-lo elegir papa en els dos conclaves del 1503 Collaborà eficaçment en la política italiana de Lluís XII dirigí les…
difusió d’impureses
Electrònica i informàtica
En la fabricació de dispositius electrònics, procés consistent en la deposició d’un determinat nombre d’àtoms d’impureses en la superfície de l’oblia, seguida d’un escalfament del material a fi que els àtoms es difonguin en el substrat semiconductor.
Els paràmetres que controlen el procés són el coeficient de difusió de la impuresa en el material semiconductor, la temperatura i el temps A fi de controlar d’una manera precisa el perfil d’impureses, que serà un dels elements fonamentals que determinaran les característiques elèctriques dels dispositius, calen procediments de difusió amb un control estricte de la temperatura sobre tota la longitud d’escalfament Les fonts d’impureses emprades en els forns de difusió poden ésser gasoses, líquides o sòlides
retaule d’Estopanyà
Història
Tríptic gòtic (s XIV), procedent d’Estopanyà i conservat al Museu d’Art de Catalunya.
Té escenes pintades de la vida de sant Vicenç i de sant Valeri D’autor desconegut, les característiques italianes postgiottesques n'han fet pensar en un possible origen florentí És una de les peces clau de la penetració de l’italogòtic fora de Barcelona
xip d’ADN
Biologia
Graella ordenada d’oligonucleòtids o fragments micromètrics d’ADN fixats sobre una superfície de vidre.
S'empren per a determinar variacions en la seqüència de gens coneguts i per a analitzar l’expressió de gens en cèllules i teixits concrets En ambdós casos es detecta la hibridació del gen o gens a analitzar amb els fragments d’ADN presents en el xip
ligasa d’ADN
Biologia
Enzim que uneix fragments d’ADN.
Emprades en enginyeria genètica, de manera natural tenen la funció de reparar les cadenes d’ADN trencades
Guerau d’Urgell
Història
Fill del comte Ponç I d’Urgell.
A la mort del seu germà, el comte Àlvar, pretengué d’heretar el comtat allegant que els fills d’Àlvar amb Cecília de Foix eren illegítims, però Jaume I de Catalunya-Aragó, que havia ocupat el comtat, es negà a reconèixer-lo
taxa d’analfabetisme
Educació
Proporció d’analfabets sobre la població total considerada.
Sol ésser donada en percentatge sobre el total de majors de 15 anys i distingeix la població masculina de la femenina El valor és distint per a cada país car no solament el concepte d’analfabetisme i les edats considerades varien d’un país a l’altre, sinó que uns consideren tota la pobla ció, i d’altres només l’autòctona uns consideren analfabets la població no controlada o àdhuc els semianalfabets, i d’altres, no També, una més gran proporció de vells pot donar una taxa d’analfabetisme més alta per un mateix grau d’escolarització Finalment, certs països només consideren alfabets…
difracció d’electrons
Física
Fenomen de dispersió d’un feix col·limat d’electrons en incidir sobre determinats materials que tenen estructura cristal·lina.
Aquest fenomen és anàleg al de la difracció dels raigs X en cristalls La primera vegada que s’observà la difracció d’electrons fou l’any 1927, quan Clinton JDavisson i Lester HGermer feren incidir un feix d’electrons monoenergètics sobre un cristall de níquel Els resultats obtinguts confirmaren la hipòtesi de Louis De Broglie sobre el caràcter ondulatori de les partícules
venda d’oficis
Història
Concessió de l’exercici d’un càrrec públic en canvi d’una quantitat de diners.
Fou un sistema utilitzat, durant l’edat moderna, en algunes monarquies europees França i Castella, sobretot per tal d’obtenir interessos econòmics A França donà lloc, a partir del s XVI, a la noblesa de toga, o de càrrec, que aconseguí la transmissió hereditària dels càrrecs A Castella prengué un gran impuls durant el regnat de Felip II, i hom arribà a crear nous càrrecs per tal de poder-los vendre
comanda d’Ascó
Història
Antiga comanda de l’orde del Temple que tenia com a centre el castell d’Ascó (Ribera d’Ebre).
Els templers reberen l’any 1153, del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona, béns a Ascó El rei Alfons I els empenyorà el castell d’Ascó l’any 1167, i per fi Pere I, l’any 1210, els cedí tots els drets que tenia a l’esmentat lloc La comanda era ja organitzada l’any 1197 La veïna comanda de Riba-roja, de curta durada, depengué, de fet, d’Ascó Dissolt l’orde del Temple 1312, Ascó continuà com a comanda hospitalera, dependent de la castellania d’Amposta Tingué comanador titular fins el 1780
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina