Resultats de la cerca
Es mostren 330805 resultats
senyoria de Lidoríkion
Geografia històrica
Jurisdicció feudal a la Grècia catalana, centrada al castell homònim (Fòcida), que fou conquerit el 1319 per Alfons Frederic d’Aragó a Joan II Àngel-Ducas, senyor de Neopàtria.
Passà als seus fills Pere i Jaume Frederic d’Aragó, i a aquest la hi prengué 1361 Pere de Pou, però aquell la recuperà l’any següent i la transmeté al seu fill Lluís Frederic d’Aragó
riera de Llitrà
Riera
Afluent per l’esquerra del riu de Foix que neix a les serres de Font-rubí i l’Avellà i desemboca al seu col·lector als Monjos (Alt Penedès).
Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles
Façana de l' Acadèmia de Belles arts de Sant Carles , València
© Fototeca.cat
Institució dedicada a l’ensenyament de les arts, creada a València el 1753, amb el nom d’ Acadèmia de Santa Bàrbara
, gràcies a la iniciativa d’Ignasi i de Josep Vergara i amb l’ajuda d’alguns regidors del municipi.
Aquest cedí algunes sales desocupades de la universitat literària per a la seva installació El 1768 adoptà l’actual denominació per un privilegi del rei Carles III, el qual nomenà els seus professors “acadèmics de mèrit” Durant el s XVIII, als estudis d’escultura i pintura foren afegits l’estudi de flors, ornaments i altres dissenys adequats als teixits 1778 i l’ensenyament de l’arquitectura 1790 Fou reorganitzada el 1849 i el 1857 Consta de 27 membres numeraris Fou la més important de la Península després de…
major de capa
Transports
Vela triangular i molt reforçada que hom enverga en cas de mal temps.
barret de copa
Barret de material dur la copa del qual té una forma aproximadament cilíndrica.
estret de Bransfield
Estret marí
Estret de l’Antàrtida, entre la península Antàrtica i les illes Shetland del Sud.
Montoliu de Perellós
Cim
Cim (707 m) de les Corberes, al límit del Rosselló (Òpol i Perellós i Salses) i el Llenguadoc.
enciam de mar
Botànica
Agronomia
Nom donat a diverses espècies d’ulva (U. lactuca, U. thuretii, etc), algues verdes marines que formen làmines de dues capes de cèl·lules, arrissades, fixes per la base, en litorals d’aigües riques en matèria orgànica o endutes a la costa per les ones.
Riques en vitamines, són comestibles, però hom les empra més aviat com a adob
cama de perdiu
Cama de perdiu
© Fototeca.cat
Micologia
Bolet de la família de les gomfidiàcies, de barret bru vermellós, mamil·lar, recobert de fibretes radials, lluents, viscós quan és tendre, de 4 a 10 cm de diàmetre, amb làmines gruixudes, espaiades i decurrents, cama de color de safrà i carn groga vermellosa, comestible, de qualitat mitjana.
Es fa a les pinedes de pi blanc, pinyer, roig, etc
Banheras de Bigorra
Ciutat
Ciutat de Bigorra, a la Gascunya, Occitània, al departament francès dels Alts Pirineus, a la vora del riu Ador (9223 h [1982]).
Estació termal, té indústries mecàniques