Resultats de la cerca

A l’inici es dedicà al repertori coral, del qual publicà més de 450 obres, però després amplià l’edició als llibres sobre temes musicals Més endavant, amb l’aparició de la collecció “Cluster” impulsada en collaboració amb l’Associació Catalana de Compositors, es consolidà en el camp de l’edició de música catalana contemporània Bibliografia Llibre per a guitarra , Clivis Publicacions, Barcelona 1992

Fou descendent de la burgesia honrada de Perpinyà, cosí dels Renard de Saint-Malo Alcalde del seu municipi nadiu i membre del Consell del primer arrondissement del nou departament dels Pirineus Orientals, es dedicà a l’estudi històric, especialment a l’arqueològic, en el seu temps de lleure, sense deixar de banda, com era usual en l’escola romanticista local, alguns fets de folklore o de lingüística Els seus treballs són, malgrat tot, acurats, i gairebé tots foren publicats a Le Publicateur du département des Pyrénées-Orientales De fet, els inicis de l’arqueologia contemporània de la…

Format a l’Escola Municipal de Música de Sabadell, estudià piano amb Ciprià Cabrané Deixeble de M Burgès a Barcelona en les disciplines d’harmonia i contrapunt, el 1915 es traslladà als Estats Units d’Amèrica, i s’allistà com a voluntari de l’exèrcit durant la Primera Guerra Mundial Es dedicà al piano i formà a Nova York un duet amb el violinista Xavier Cugat, amb l’èxit del qual anà a Hollywood a l’inici del cinema sonor Compongué música lleugera, feu orquestracions i dirigí orquestres Des de Washington escriví ballets, suites i operetes que s’estrenaren 1922-29 treballà en emissores…

Fill, segurament, d’un argenter i de formació humanística escassa, la seva primera obra, no publicada, fou Diálogo espiritual ~1548, que dedicà a Joan III de Portugal El 1548 residia a la cort de Castella i era cantor de la capella de la infanta Maria, germana de Felip II, a qui dedicà l' Exposición moral sobre el salmo LXXXVI 1548, escrit en prosa i vers Tornà a Portugal, on, entre el 1552 i el 1554, escriví l' Epístola a Sa de Miranda , i el 1554, residint de nou a Castella, publicà a Anvers Las obras de Jorge Montemayor, repartidas en dos libros , obra més coneguda com a Cancionero…

Filla de l’infant Pere , comte de Prades i de Ribagorça, i de Joana de Foix El 1353 es casà amb Pere de Lusignan, comte de Trípoli, després 1360 rei de Xipre Pere I Dona de caràcter violent i apassionat, durant una de les absències del marit 1368 perseguí cruelment dues preteses amigues d’aquest, crueltat que encara és recordada avui en la poesia popular de Xipre La tornada del rei fou seguida de noves violències empresonaments, morts, deshonres contra els qui acusaven la reina d’adulteri, violències que acabaren amb la mort del rei per part dels barons 1369 Les discòrdies no s’apaivagaren…

Fill de lleidatans, de molt nen anà a residir amb la família a Barcelona, on en 1894-95 era matriculat a Llotja Es formà al costat de Josep Lluís Pellicer, i ja collaborà a L’Esquella de la Torratxa  el 1895 El 1899 exposà, amb èxit de venda, a Els Quatre Gats Collaborà a revistes de tota mena, des de la intellectual 4 Gats  a la xarona La Saeta Uns dibuixos seus allusius a Eduardo Dato, publicats a la Illustració Llevantina  1900, provocaren la suspensió de la publicació Establert el 1900 a París, aconseguí aviat una gran anomenada i publicà dibuixos a Le Rire  i L’Assiete au Beurre , que…

Formada durant la primera meitat del s XX, es dedicà a la investigació i la pràctica poètiques dins l’àmbit del formalisme Durament criticada pels teòrics oficials del realisme socialista, fou eliminada D’ella, i parallelament a ella, es desenvolupà el futurisme Fou precursora dels nous corrents literaris i lingüísics vigents actualment a l’Europa occidental Els representants més importants de l’escola foren V Šklovskij, B Eichenbaum i J Tynianov

Amb seu a l’edifici principal de les piscines municipals Bernat Picornell és l’organisme encarregat de crear nous atractius turístics relacionats amb el món de l’esport a Barcelona i de reforçar-ne les estructures de comercialització Parallelament, es dedica a difondre l’activitat esportiva que té lloc a la ciutat, participa de la gestió de les installacions existents i treballa en la dotació de nous equipaments públics

Es dedicà a la gimnàstica artística d’alt nivell 1990-99, becat al CAR de Sant Cugat Aconseguí diverses medalles en campionats d’Espanya Llicenciat en INEFC 2001, s’incorporà com a professor del departament de Rendiment Esportiu d’aquesta universitat Des del 2006 és entrenador estatal de gimnàstica artística masculina i femenina i jutge internacional El 2010 fou designat director tècnic de la Federació Catalana de Gimnàstica

S’inicià al Club de Lluita Baró de Viver de Barcelona Es proclamà cinc vegades campió de Catalunya de lluita en la modalitat de lliure olímpica 1972, 1973, 1975, 1977, 1980 i quatre en la modalitat de lluita grecoromana 1973, 1976, 1977, 1978 També fou campió de sambo 1978 En abandonar l’alta competició, es dedicà a l’arbitratge i arribà a ser jutge internacional de categoria tercera