Resultats de la cerca
Es mostren 3457 resultats
teatre èpic
Teatre
Fórmula teatral apareguda a Alemanya els darrers anys de la dècada 1920-30.
Com la poesia èpica, el teatre èpic adopta una forma narrativa, contràriament a allò que s’esdevé en el teatre tradicional Bertolt Brecht en fou el teoritzador i l’instigador principal recolzat en la tradició teatral alemanya, fonamentalment en l’obra dramàtica de Georg Büchner, i després d’haver collaborat en el Teatre Polític de Piscator, sentí la necessitat d’impulsar un moviment teatral adequat a la societat industrialitzada del s XX La recerca de Brecht començà amb les anomenades peces didàctiques i llur confrontament amb el públic, i culminà amb les seves obres posteriors, on ja era…
Osip Emil’evič Mandel’štam
Literatura
Poeta rus.
Procedent d’una família benestant d’origen jueu, estudià a les universitats de la Sorbona, Heidelberg i Sant Petersburg, i inicià una activitat literària que el portà a publicar a la revista Apollon els seus primers poemes Considerat un dels pares de l' acmeisme , la seva poesia és classicitzant, rigorosa i amb una forta càrrega cultural i moral Allunyat de la revolució soviètica, amb la qual inicialment simpatitzà, fou cada cop més mal vist per les autoritats El 1934, un poema en el qual alludia críticament a Stalin, fou motiu que hom li prohibís l’accés a algunes grans ciutats Passà…
autobiografia
Literatura
Biografia d’una persona feta per ella mateixa.
L’autor hi desenrotlla la seva vida amb finalitat sovint justificativa o per deixar constància d’una experiència determinada, etc acostuma a ésser redactada en primera persona En sentit ampli existí des de l’antiguitat, però l’aparició del mot, així com la concreció de les seves característiques, són relativament modernes, per la qual cosa no sempre és fàcil de distingir-lo d’altres formes autobiogràfiques com les memòries memòria i les confessions confessió, i la seva història es confon amb la d’aquestes Les Confessions 400 d’Aureli Agustí solen ésser considerades la primera autobiografia…
Sau
Música
Grup de rock format a Vic el 1987 per Pep Sala, guitarrista i compositor, i Carles Sabater, cantant.
Fou un dels quatre grups protagonistes del fenomen del rock català al principi dels anys noranta S’inicià amb un pop-rock que s’anà endurint progressivament El seu pop elegant i la capacitat de seducció de Sabater dalt de l’escenari captivaren un nombrós públic La seva discografia és constituïda per No puc deixar de fumar 1987, Per la porta de servei 1989, Quina nit 1990, El més gran dels pecadors 1992, Concert de mitjanit 1993, Junts de nou per primer cop 1994, Cançons perdudes, rareses i remescles 1995 i Amb la lluna a l’esquena 1998 Parallelament a l’activitat del grup, Pep…
,
P’otr Iljič Čajkovskij

P’otr Iljič Čajkovskij
Música
Compositor rus.
Cursà estudis de dret i fou funcionari del ministeri de justícia 1859 El 1863 dimití per dedicar-se exclusivament a la música En acabar els estudis 1866 fou professor d’harmonia al conservatori de Moscou D’aquesta època són la Primera simfonia 1866, l’òpera El voivoda 1868, etc Durant una visita a Sant Petersburg 1868 conegué els músics joves que treballaven per la causa del nacionalisme en l’art i que havien format el Grup dels Cinc Balakirev, que n'era el fundador, i Rimskij-Korsakov exerciren una influència temporal damunt seu Segona simfonia 1872, basada en temes populars ucraïnesos Els…
Domènec Balmanya i Parera
Futbol
Jugador i tècnic de futbol.
Començà jugant amb el Centre Republicà de Girona, Independència Futbol Club, equip juvenil i primer equip del Girona 1929-35 Posteriorment, s’incorporà al Futbol Club Barcelona 1935-37, on jugà d’interior esquerre Se’l conegué també com Mingo Obtingué el Campionat de Catalunya i jugà la final de la Copa del 1936 Durant la Guerra Civil, el Barça marxà de gira a Mèxic i demanà exiliar-se en aquell país i, posteriorment, a França, on fitxà pel Seta 1937-41 Retornà al Barça 1941-44 després d’haver estat sancionat per les autoritats franquistes i es proclamà campió de Copa 1942 La temporada 1944…
,
Santa Margarida de Quart d’Onyar
Art romànic
Situació Campanar de l’església de Santa Margarida de Quart, únic element totalment romànic que resta d’aquest edifici, transformat als segles XVII i XVIII Va ésser acuradament restaurat l’any 1983 F Tur Al poble de Quart d’Onyar, s’hi arriba per la carretera de Girona a Llagostera, a uns 7 km de la primera població L’església és dalt un petit turó, fora del nucli urbà Mapa L39-13334 Situació 31TDG873434 JAA-MLlC Història Aquesta església parroquial havia estat possessió de la seu de Girona i pertanyia a l’ardiaconat de la Selva Al segle XIV la població era ja lloc reial ASA Església L’…
Sant Miquel del castell de Montpalau (Pineda de Mar)
Art romànic
Situació Les ruïnes d’aquesta capella són situades a la banda de llevant del cim on es troba el castell, i en bona part fora del seu recinte murat Mapa 38-15394 Situació 31TDG728104 CMR-EJC Història Aquesta capella, amb la titularitat típica d’una ca-pella castellera, té una història que es confon amb la del castell Existia certament al segle XII, i va perdre importància i va deixar de tenir culte, a l’igual que el castell, al segle XV Les escasses notícies que se’n coneixen provenen de llegats piadosos APF Església Si s’ha de jutjar pels vestigis conservats, sembla que havia…
El convent de Santa Clara (Barcelona)
Art romànic
El convent de Santa Clara de Barcelona, avui desaparegut, representa la primera fundació de l’orde de les clarisses a Catalunya, un cop arribades a la ciutat el 1233 Agnès de Peranda i santa Clara d’Assís Entre el 1236 i el 1237 el bisbe de Barcelona Berenguer de Palou va concedir a l’orde el dret a construir un convent de nova planta prop de la platja, en l’espai ocupat avui pel parc de la Ciutadella La documentació, encara ara una mica confusa, ofereix la data del 1249 com l’any en què ja estaven pràcticament acabats l’església i el convent, i d’altra banda, apareix com l’any de la donació…
Castell de Rofiac
Aquest castell era situat al nord-oest de l’església parroquial de Sant Felix, sobre una penya rocallosa de prop de 10 m d’alçada que s’aixeca bruscament Aquest accident geogràfic és possible que hagués donat nom al poble, que a la baixa edat mitjana era conegut com a Rofiac del Quièr Quièr o Quer és un topònim pre-romà que significa “roca” Una petita torre i un recinte constituïen l’essencial d’aquesta fortificació Avui en queden ben pocs indicis, llevat d’empremtes d’aplanament de la roca La penya va ser en part destruïda al principi del segle XX per a deixar pas a un carrer…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina