Resultats de la cerca

Segons S Cardús ambdues fortificacions tindrien més la categoria de cases fortes que no de castells Les escasses referències que en tenim són tardanes, del segle XIII El 1247 n’era el propietari Guillem de Viladecavalls Quant a Viladecavalls sobirà, el 1247 el posseïa Guillem de Castellbell El 1317 n’era el propietari el cavaller Berenguer de Pera El 1517 la fortalesa de Viladecavalls sobirà havia passat a la categoria de quadra, i hi consta com a propietari Felip Aymerich Pel que fa a Viladecavalls jussà, sembla que el senyorejaven la família Viladecavalls El 1242 n…

Aquesta capella era l’església del castell o casa forta d’Espitlles, esmentada al segle X També estava sota l’advocació de Santa Maria El primer document que coneixem que hi fa referència és relativament tardà Correspon a l’any 1337, en què Gaufred de Voltzania, cavaller, que en tenia cura, deixà els seus béns a aquesta església L’any 1397 la regia Ramon Berenguer d’Espitlles, que la cedí el 1414 a Bartomeu Sellarès La capella és esmentada amb el nom de Sant Jaume d’Espitlles el 1421 El 1727 era en ruïnes, i en una visita pastoral del 1748 es recordà que encara hi…

Fill de Lluís de Peguera, era cosí de Pau Claris En 1597-98 es destacà en la lluita contra els francesos al Rosselló El 1626 participà en les corts de Barcelona, on fou el primer a presentar un dissentiment El 1638 era delegat de la generalitat prop del Consell de Cent en els debats sobre la repressió del contraban Fou membre de la comissió que es formà 1639 per protestar de la intromissió dels funcionaris reials en el recapte dels drets de la generalitat Coordinà la protesta contra l’empresonament de Francesc de Tamarit i fou un dels representants de la diputació…

Era el déu de la tempestat i, per tant, del llamp, de la pluja i de la fertilitat Fou adorat en moltes localitats de l’àrea hurrita, com Kahat, on tenia el santuari principal, a Alep, etc, i també al país hitita —on fou assimilat en època tardana al déu de la tempesta local—, a Urartu, a Elam, etc Hom el representava amb figura humana, amb un vestit curt, cobert el cap d’un casc o d’una tiara i portant a les mans el llamp i una destral o bé una maça La seva muller era Ḫebat, representada com una matrona, que fou assimilada també pels hitites a la deessa sol d’Arinna…

Fill de Niccolò Delli i germà del pintor conegut a Castella com a Nicolás Florentino , el qual, fins a la recent investigació d’A Condorelli, hi era identificat Gómez Moreno o bé era considerat fill seu Fiocco Actiu a Siena, abandonà aquesta ciutat el 1425, juntament amb el seu pare i el seu germà petit, Sansone Delli, el 1427 era a Venècia i, després d’una curta estada a Florència, es traslladà a la península Ibèrica 1433, on, al servei de la cort de Castella, efectuà el retaule major —però no el fresc que el corona— de la catedral vella de Salamanca Es…

ARC es presentà a Barcelona al febrer de 1977 Pretenia reformar les institucions franquistes, era monàrquica i regionalista dins del marc unitari de l’Estat Es definí antiseparatista i antiimmobilista Integrà la Federación de Partidos de Alianza Popular, on es dissolgué al maig del mateix any per tal de constituir Alianza Popular AP i concórrer a les primeres eleccions legislatives López Rodó esdevingué aleshores el màxim dirigent d’AP a Catalunya fou cap de llista de la coalició AP-Convivencia Catalana i únic diputat electe Dirigents López Rodó president i Joan Albert Valls Jové…

El 1197 Gibert d’Albagés, poc després de colonitzar l’Albagés, emprengué el poblament d’aquest lloc a la segona meitat del s XIV tenia 10 focs i era de la jurisdicció del monestir de Poblet Habitat encara el 1635, el 1708 era ja un terme rònec

Situat a l’actual província del Nord regió històrica i antiga província del Transvaal, limitava al S pel bantustan de Gazankulu Era format per dos territoris discontinus que ocupaven 6 677 km 2 Tenia uns 500 000 h, la majoria d’ètnia venda La capital era Thohoyandou

Fins a la conquesta cristiana era el nucli més poblat del terme En resta l’antiga església parroquial Sant Jaume, reformada al s XVII, que conserva un retaule del s XVI Aquest lloc era una antiga comanda de l’orde de Sant Jaume de l’Espasa

Esmentada a la fi del segle XI, era situada al sud-est del poble de Salses Era una dependència de l’abadia de la Grassa Fa temps que ha desaparegut Sols la descoberta, fa anys, d’un senzill sarcòfag de pedra calcària testimonieja el seu emplaçament