Resultats de la cerca

Dedicat de primer al comerç, a 30 anys emprengué l’estudi de la medicina —que exercí a Montpeller i Marsella— i les traduccions de l’àrab a l’hebreu Amb el títol de Biur Séfer ha-Nefeš traduí el comentari d’Averrois al De Anima d’Aristòtil, i amb el de Séfer ha-Šimuš l’obra de medicina d’al-Zahrawī en 30 llibres, que acabà el 1258 Traduí també els 10 tractats mèdics del Kitāb al-Manṣūrī d’al-Rāzī

Llicenciat en filosofia i lletres, el 1881 ingressà al cos d’arxivers i bibliotecaris i exercí a la Biblioteca Universitària de Barcelona i a l’Arxiu Històric de Mallorca, que dirigí fins el 1928 Fou president de la Societat Arqueològica Lulliana Publicà Antics privilegis i franqueses del Regne 1911 i Memoria descriptiva del Archivo Histórico de Mallorca 1921, a més de nombrosos articles històrics i transcripcions de documents en els almanacs del Diario de Palma i el Bolletí de la Societat Arqueològica

Es formà a Montpeller i exercí a Tolosa, al Llenguadoc És considerat un precursor del “dubte metòdic” cartesià, per tal com , en clara oposició a l’escolasticisme, considerava que en la realitat tot és tan enllaçat i tan complex que es fa impossible d’assolir-ne cap certesa d’aquest dubte, però, no en fa una tesi, sinó precisament un estímul per a prosseguir indefinidament la investigació La seva obra principal és Quod nihil scitur ‘Que hom no sap res’, 1581

Filla del rei Alfons VII, fou casada a Saragossa 1174 amb el rei Alfons I de Catalunya de Catalunya-Aragó, a la mort del qual exercí la tutoria de llur fill Pere I de Catalunya-Aragó fins que aquest complí vint anys no hi tingué gaires bones relacions Es retirà 1196 al monestir de Sixena, que havia fundat al palau que havia fet construir, on professà com a religiosa s’hi estigué, però, amb rang de reina, i hi fou soterrada

Lluís XVI de França el nomenà intendent del Rosselló 1778, càrrec que exercí amb moderació es preocupà de la higiene pública i de l’ensenyament millorà l’enllumenat de Perpinyà i s’oposà al projecte del mariscal de Mailly, que volia destruir Banyuls de la Marenda perquè els seus habitants es resistien a pagar la gabella En esclatar la revolució del 1789 fugí precipitadament més tard intentà de justificar-se en el Compte rendu que publicà a París el 1790

Estudià teologia a Lleida amb el mestre Bartolomé Hernández 1596 Monjo jerònim, cantà missa a El Escorial en presència de Felip III Convertit a la Reforma, exercí de metge a Nimes i Arle Occitània A Londres sofrí un atemptat en què resultà malferit, però se’n sortí Traduí al castellà Bouclier de la Foy , de Pierre du Moulin, obra que presentà a Carles, príncep de Galles 1619, que s’ha perdut, però Publicà The Reformed Spaniard Londres, 1621 versió castellana, 1854

Participà en la guerra contra Napoleó i exercí multitud d’oficis abans de professionalitzar-se com a escriptor Les seves primeres novelles foren imitacions de Walter Scott el contacte amb Brandenburg el portà a conrear temes històrics de Prússia Entre les seves novelles historicopatriòtiques, aplegades sota el títol general d' Històries brandenburgueses , cal destacar Cabanis 1832, Die Hosen des Hern von Bredow ‘Les calces del senyor de Bredow’, 1846 i Ruhe ist die erste Bürgerpflicht ‘La calma és el primer deure ciutadà, 1852

Educat en un ambient purità i en contacte amb els pagesos, el 1880 passà a Hèlsinki, on exercí el periodisme i on, sota la influència del naturalisme, publicà Papin tytär ‘La filla del pastor’, 1885, que obtingué un gran ressò Després d’un viatge a París, publicà unes sèries de paisatges i coses vistes — Lastuja ‘Encenalls’, 1891-1921 — , escrites sota el record de Daudet, i virà cap a un nacionalisme romàntic — Panu 1897, una gran novella històrica — i al psicologisme ibsenià Juha 1911

Dedicada des del 1928 a l’estudi de la ceràmica i el vidre hispànics, ha publicat, entre altres obres, Lustreware of Spain 1951, Barcelona Glass in the Venetian Style 1956, Tile Panels of Spain 1969, opuscles com Modern Glass from Valencia and Cataluña 1931 i treballs sobre la ceràmica de l’Alcora a Notes Hispanic , The Connoisseur i Archivo Español de Arte Membre de la Hispanic Society of America 1949 —on treballa des del 1925—, n’exercí la direcció del 1962 al 1965

Exercí el periodisme a Viena Exiliat a Praga i a Moscou, tornà a Àustria el 1945 i fou ministre d’educació i diputat al parlament Entre les seves obres cal citar Probleme der jungen Generation i The Necessity of Art 1967, on, amb un concepte antidogmàtic del marxisme, preveia la superació futura de la utilitat immediata de l’art Arran de la seva oposició a la invasió de Txecoslovàquia per les tropes del Pacte de Varsòvia 1968, fou expulsat del partit comunista austríac