Resultats de la cerca

Llicenciada en filologia catalana 1997, ha publicat diversos llibres En poesia cal destacar Teories d’amor i desig Recull de sonets 1992, Terra i cendra 1993, Murades de sensacions 1995, Cadència 1998, Mans de carboni 1999, Gènesi 2000, Synthesis 2000, Singàmia 2001, Panys en la penombra 2001, El cromatisme dels mots 2002, Territori d’encluses 2005, La veritat i el límit 2007, Canelobres que enlluernen 2008,  Rere la màscara 2008 i Poemes pictòrics 2016 En assaig ha publicat La poesia de Bartomeu Fiol Sense decòrum a la recerca de la veritat 2000, La poesia de Jaume Pomar El poderós exorcisme…

L’any 1985, amb el suport de l’Església Catòlica, centenars d’agricultors sense terra establiren una cooperativa al sud del país A partir d’aquí s’estengué i cresqué un moviment que agrupava els camperols sense terra i els portava a ocupar les terres abandonades pels grans terratinents del país i a establir-s’hi Les comunitats començaren a treballar la terra de forma collectiva, i crearen cooperatives per a distribuir els seus productes El moviment tingué el suport d’una xarxa internacional de grups en defensa dels drets humans, organitzacions religioses i sindicats del treball, però a l’…

Fill de l’escultor Francesc Esteve , dit el Salat València 1682 — 1766, de família alcoiana Fou deixeble de Josep i d’Ignasi Vergara el 1762 passà al taller del seu pare, i dos anys més tard establí un taller propi Acadèmic de Sant Carles 1772, hi fou director d’escultura i director general 1781 Anà dues vegades a Madrid, on conegué l’obra de Robert Michel, Hubert Dumandré, Felipe de Castro i Manuel Álvarez i la collecció d’escultura antiga donada per Mengs a l’Academia de San Fernando El 1790 esdevingué escultor de cambra honorari de Carles IV Creà un tipus d’escultura religiosa…

Llicenciat en filosofia i lletres i doctor en història per la Universitat de València, el 1968 passà a dirigir el departament d’art del Centre d’Estudis Universitaris d’Alacant, que esdevindria Universitat d’Alacant 1979, d’on fou catedràtic d’història de l’art Director de l’Institut d’Estudis Alacantins 1979-82 i director de l’Institut Alacantí de Cultura Juan-Gil Albert d’Alacant 1996-2003, fou membre de diverses acadèmies, entre d’altres la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid, la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València i la Reial Acadèmia…

Vida Inicià la seva formació musical en l’àmbit familiar, especialment sota la guia del seu padrastre Fou director de l’orquestra del Teatre Principal de Palma El 1836 s’installà a París, on estudià amb H Collet i A Elwart, i on també exercí de professor de cant Posteriorment fou mestre de capella i cambra de la reina Isabel II i professor de cant del Reial Conservatori de Música i Declamació de Madrid Fou membre de l’Institut de França i de la Reial Acadèmia de San Fernando Després de vint-i-sis anys a la cort madrilenya retornà a Mallorca a causa del seu nomenament com a Batlle…

Formà part com a cantaire del cor de la catedral de Salzburg, i hi tingué la possibilitat d’estudiar amb M Haydn i L Mozart El 1790 anà a Viena, on fou alumne de WA Mozart Després d’un període a Varsòvia retornà a la capital austríaca, on culminà una reeixida carrera de pianista virtuós de la qual foren també testimonis els auditoris de ciutats com Praga, Leipzig, Berlín i París El 1805 es traslladà a Londres i s’hi establí com a destacat pianista i pedagog fins a la seva mort Durant l’etapa vienesa compongué la seva primera òpera, Der Höllenberg 'La muntanya del diable', amb llibret d’E…

Començà la seva carrera com a cantor de la catedral d’Oristany, a Sardenya Des de l’any 1592 treballà sobretot a la Península Ibèrica, a les capelles musicals de Felip III i Felip IV de Castella A partir del 1603 fixà la seva residència a Nàpols, on serví primer a l’església de Santa Annunziata i, des del 1610, a la capella espanyola del virrei Pedro Fernando Castrola La seva principal aportació teòrica fou el monumental El Melopeo y Maestro Nàpols, 1613, començat a redactar en castellà durant la seva estada a Espanya Si bé és cert que Cerone defensà unes posicions força…

Malgrat l’oposició de la seva família, el 1953 anà a París, on obtingué una beca de la Comédie-Française Els anys següents aconseguí notorietat com a actriu teatral, i el 1957 inicià una carrera d’èxit en telefilms i sèries Debutà en el cinema amb el film de Denys de La Patellière  Les Grandes Familles 1958 i, l’any següent, el paper de coprotagonista d’ Hiroshima mon amour , d’Alain Resnais, la consagrà com una de les actrius més internacionals del cinema francès Posteriorment rodà, entre d’altres, Thérèse Desqueyroux 1962, de Georges Franju  Les risques du métier 1967, d’André Cayatte La…

Conegut com Bubi Maier, es formà al Reial Club de Lawn-Tennis del Turó Fou tres vegades campió de Catalunya júnior i absolut 1929, 1930, 1931 cinc en dobles amb Eduard Flaquer 1928, amb Francesc Sindreu 1929-1931 i amb Joan Manuel Blanc 1935, i quatre en dobles mixtos amb Rosa Torras 1928-31 Guanyà set Campionats d’Espanya en individual 1929-35 sis en dobles amb Francesc Sindreu 1929, 1932, 1934, amb Eduard Flaquer 1930, amb Joan Manuel Blanc 1935 i amb Fernando de Olózaga 1944, i tres en dobles mixtos amb Rossa Torras 1929, 1931 i amb la seva germana Maria Isabel 1934 Guanyà…

El 1995 començà a entrenar-se al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat i l’any següent es proclamà campió d’Espanya cadet Competí amb el Reial Club de Tennis Barcelona En categoria individual ha obtingut dos títols al torneig del Queen’s Club Regne Unit de l’ATP Tour 500 2017, 2019 i cinc títols de l’ATP Tour 250 Viena 2004, Johannesburg 2010, Eastbourne 2013, 2014 i Gstaad 2016 En dobles, ha guanyat dos títols de l’ATP Tour 250, un a Estocolm, juntament amb Fernando Verdasco 2004, i un a Doha 2016, amb Marc López, i tres de l’ATP 500, un a Barcelona 2018, amb Marc López, un a …