Resultats de la cerca

Ocupà diversos càrrecs diplomàtics i fou ministre durant la regència 1812-13, però fou destituït per la seva oposició a Wellington Ferran VII el nomenà ministre d’estat el 1816, i fou destituït el 1818, amb motiu de l’afer dels vaixells russos Perseguit per absolutistes i constitucionals, emigrà a França 1823, d’on tornà el 1830 Deixà unes Memorias publicades en 1894-97, d’un gran interès

Advocat, ocupà càrrecs municipals a València pel partit conservador A Madrid treballà a l’Instituto de Reformas Sociales i a la Revista de Legislación y Jurisprudencia A part unes altres obres tècniques, escriví Impuestos de la ciudad de Valencia durante la época foral 1909

Format a les escoles oficials de València i Madrid, fou deixeble de Joaquim Sorolla Illustrà diverses publicacions, com El Imparcial i Blanco y Negro Conreà la crítica taurina amb el pseudònim de Zig-zag , i dirigí la publicació esportiva Armas y Deportes 1924-32 Té una sala al Museu Nacional de Ceràmica de València

Fou professor a Barcelona 1933-54 i a Madrid des del 1954 i membre de l’Academia de la Historia des del 1960 Vinculat a l’escola de medievalistes dirigida per Claudio Sánchez Albornoz, formà part del Centro de Estudios Históricos Dedicat a l’estudi econòmic, social i institucional de l’edat mitjana, les seves principals obres són El mercado Apuntes para su estudio en León y Castilla durante la edad media 1931, Historia de España De los orígenes a la baja edad media 1952, Sobre los burgos y los burgueses en la España medieval 1960, Historia de las instituciones españolas De los orígenes al…

Ingressà a l’exèrcit 1858 i es destacà en la guerra d’Àfrica i en la de Cuba de 1868-78 Lluità contra els carlins a Catalunya 1873-76 i, de nou a Cuba, reprimí amb duresa l’anomenada guerra chiquita 1879-89 Fou capità general de Cuba 1890-92 i de les Filipines 1896-98, on féu afusellar Rizal i assolí algunes victòries, però, pel fet de no haver rebut els reforços que demanava, dimití poc abans de la derrota final Proposà una política anomenada de regeneracionisme , publicà un manifest 1 de setembre de 1898 que apellava a la dreta hispànica i intentà d’atreure la cooperació catalana amb l’…

Vida Continuador de l’obra del seu pare, Guillem J Guillén i Garcia, de ben petit s’interessà per la tècnica de les comunicacions El 1904 construí el primer receptor de ràdio de Barcelona en el laboratori del pare, que permetia escoltar els senyals horaris de la Torre Eiffel D’aquí li vingué la idea d’installar una emissora a Barcelona Amb Eduard Solà creà la revista "Radiosola" 1923-24 i realitzà unes primeres proves radiofòniques en el túnel del teatre Grec de Montjuïc Finalment, al novembre del 1914 fundà i inaugurà EAJ-1 Ràdio Barcelona, primera emissora legal de l’Estat…

Titulat a Barcelona 1944, collaborà, amb Francesc Mitjans i amb Josep Soteras en la construcció del Camp Nou del FC Barcelona 1954-57 Construí els edificis d’El Corte Inglés a Barcelona 1959-60 i 1973-74 i la nova seu de la casa de la ciutat de Barcelona, amb Enric Giralt i Ortet 1970 Fou arquitecte municipal de Barcelona 1956-72

Fou secretari i crític literari de la revista Insula des de la seva creació 1946 De la seva obra poètica cal esmentar Otoño en Málaga y otros poemas 1955, Luz del tiempo 1963 i Poesía 1942-1962 1964 Com a crític literari publicà Poesía española del siglo XX 1960, La poesía de la generación del 27 1970, Heterodoxos y prerrománticos 1975 i biografies de FGarcía Lorca 1962, Antonio Machado 1976 i Vicente Aleixandre 1977 Fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi

Experimentà amb la telegrafia sense fils des del 1914 Director de Radiosola 1923-24, promogué la primera demostració radiofònica a Barcelona 1924 Creà l’Asociación Nacional de Radiodifusión i fou el fundador tècnic de Ràdio Barcelona 1923 Amb Camille Lemoine i Francisco Elías Riquelme fundà a Barcelona els primers estudis cinematogràfics sonors de l’Estat espanyol, els Orphea Films 1932 Dirigí la Revista Electrotécnica de Barcelona 1931-71

Fill segon de Pedro Álvarez de Toledo y de Zúñiga Fou educat a Nàpols i inicià la seva carrera militar sota les ordres d’Andrea Goria El 1535 fou nomenat general de les galeres de Nàpols i prengué part en l’atac contra la Goleta El 1554 dominà la insurrecció de Siena, i després lluità a Flandes Lloctinent general de Catalunya 1558-64, hagué de fer cara a les sovintejades incursions turques de la costa, a l’amenaça protestant al Pirineu i al bandolerisme endèmic Fomentà en gran manera l’activitat de les drassanes de Barcelona El 1564 Felip II de Castella , a Barcelona, el nomenà capità…