Resultats de la cerca

Sis ciutats dòries Cnidos, Halicarnàs, Ko, Ialis, Camir i Lindos hi formaren una confederació hexàpoli de caràcter religiós La capital era el temple d’Apollo al cap Triopi, on eren celebrades festes en honor de Posidó, Demèter, Persèfone i Hermes Halicarnàs se separà de la Dòrida a causa de les seves afinitats amb els jonis, la llengua dels quals adoptà La confederació prosperà gràcies al comerç amb Creta, Síria i Egipte, i gaudí d’un elevat nivell cultural, malgrat la competència i la influència jònica La seva constitució fou ara aristocràtica ara popular, a remolc de les successives…

Vida i obra Mestre en teologia, fou beneficiat de la seu de València Participà amb una composició en català en el certamen poètic immaculista valencià del 1486 i redactà el llibell del celebrata València el 1511 en honor de santa Caterina de Siena Publicà una Homelia sobre lo psalm “De profundis” 1490, sermó en prosa artitzada i en vers consta de dues parts, una primera de tipus allegòric, on s’ha detectat la influència de la Commedia dantesca, i una segona on glossa el sisè salm penitencial Bibliografia Chiner Gimeno, JJ 1999 2 , p 83-92 Ferrando Francés, A 1983 Ferrando Francés…

Fou bàsicament autodidacte i el seu únic professor fou un organista de Carcassona, François Teysserre Amic personal de C Saint-Saëns, el 1901 fou elegit membre de la Legió d’Honor La Societé Nationale de Musique, entitat que tenia com a objectiu donar a conèixer les noves generacions de compositors francesos, estrenà diverses de les seves obres El catàleg de Lacombe supera les 150 obres -majoritàriament per a piano, peces de cambra, per a orquestra i nombroses cançons-, entre les quals destaquen Ouverture symphonique , Marche dernière per a piano i la Sonata per a violí , que fou…

Les dedicatòries dels seus llibres de madrigals permeten conèixer dades de la seva vida que corresponen al període comprès entre el 1611 i el 1619, durant el qual fou actiu a Sicília, concretament a Palerm El 1615 fou nomenat director de música dels jesuïtes de Salemi De la seva producció destaca especialment Il pastor fido, secondo libro de’ madrigali 1619 S’hi pot observar l’estil depurat del compositor, com també l’habilitat i el virtuosisme en l’estil concertat Per la seva escriptura i expressivitat, Pari ocupa un lloc d’honor entre els millors madrigalistes sicilians de l’…

Vinculat sempre al Club Natació Barcelona, fou campió d’Espanya de 100 m lliure quatre vegades 1958-61 i establí el rècord estatal de la prova 1960 Disputà els Jocs Olímpics de Roma 1960 Després es dedicà al waterpolo i es proclamà campió de Lliga 1966 amb el seu club i formà part de la selecció espanyola Rebé la placa d’honor 1965 de la federació espanyola i la medalla d’or 1966 Directiu del CN Barcelona des del 1971, presidí la comissió de waterpolo i el 1982 passà a ser-ne vicepresident Arquitecte de professió, s’encarregà de les obres de remodelació del CN Barcelona

Vinculada al Club Natació Sant Andreu ingressà al comitè català el 1974, al comitè estatal el 1979 i fou reconeguda pels organismes internacionals el 1982 Participà en la gestió de l’òrgan de govern del comitè català, en el qual fou vocal de la junta directiva 1981-84, 1989-93, vicepresidenta 1984-86 i presidenta 1986 Fou l’encarregada de fer el jurament dels àrbitres en els Jocs Paralímpics de Barcelona 1992 Rebé la medalla al mèrit esportiu 1989 i la placa d’honor de la federació catalana 1992, i la medalla de serveis distingits en bronze 1989, argent 1994 i or 2004 de la…

Membre del Club Natació Barcelona, fou nou vegades campió d’Espanya de primera categoria 1963-71 i sis vegades de la Lliga de primera divisió 1966-69, 1971, 1972, i participà en vuit Copes d’Europa 1963-69, 1971 Amb la selecció estatal jugà 50 partits internacionals en el període 1964-70, entre d’altres, en els Campionats d’Europa 1966, els Jocs Mediterranis 1967 i els Jocs Olímpics de Mèxic 1968 Té la medalla de serveis distingits de la federació espanyola de bronze 1966, d’argent 1967 i d’or 1968, i la placa d’honor 1971 També rebé la medalla al mèrit esportiu de la federació…

Membre del Club Petanca Navarcles, guanyà dues vegades el Campionat de Catalunya de clubs per dupletes 2006, 2007, mentre que per tripletes aconseguí dos subcampionats 2005, 2007 També aconseguí tres Campionats de Catalunya individuals 2005, 2006, 2010 Amb la selecció catalana ha guanyat cinc Lligues Nacionals de Comunitats de divisió d’honor 2006-10 i el Trofeu Internacional Ciutat d’Alba 2007 Amb la selecció espanyola ha guanyat una fase prèvia en el Mundial individual 2010, dos ors de la Copa Ibèrica 2002, 2005, una medalla d’argent en els Jocs Mediterranis 2005 i una medalla…

Fou un dels cofundadors del Club Tennis Taula Bagà, creat l’any 1972 Fou jugador, entrenador i president de l’entitat durant trenta-un anys Fou un dels responsables de l’ascens de l’equip de categoria provincial a divisió d’honor estatal Com a entrenador de l’equip masculí, fou campió d’Espanya 1988, quatre vegades subcampió de Lliga 1988, 1996, 1997, 1998 i sis vegades campió de Catalunya 1988, 1989, 1993, 1994, 1997, 1998 Després d’uns anys fora de l’elit, s’incorporà com a tècnic del Club Tennis Taula Borges, amb el qual guanyà la Lliga espanyola la temporada 2010-11

Fou vocal de la Federació Espanyola d’Hoquei 1950-54 fins que es creà la Federació Espanyola de Patinatge FEP i en fou designat president del comitè de competició Fou vicepresident de la Federació Internacional de Patinatge 1976-78 i presidí la FEP entre el setembre del 1984 i l’octubre del 1992 És membre de mèrit del Comitè Olímpic Espanyol, a més de soci d’honor del Reus Deportiu Fou una de les figures clau en la concessió de la subseu olímpica d’hoquei sobre patins a la ciutat de Reus Rebé la medalla de plata al mèrit esportiu del Consejo Superior de Deportes