Resultats de la cerca

L’analfabetisme digital afecta un important sector de la població, especialment aquells individus nascuts abans de la dècada de 1960, que desconeix el potencial de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació TIC Es considera analfabet digital un individu que no està gens familiaritzat amb l’ús de l’ordinador i d’internet i que ignora les possibilitats que li ofereixen les tecnologies El fet de ser analfabet digital pot limitar les oportunitats laborals, les relacions socials i l’accés a determinats continguts culturals

Professor de neurofisiologia a la Harvard Medical School, estudià amb DHHubel els mecanismes de l’anàlisi de la informació en l’escorça visual del cervell, i les manipulacions precoces del sistema visual utilitzades com a mitjà per a desxifrar les regles del seu desenvolupament El 1983 esdevingué cap del laboratori de neurobiologia de la Rockefeller University, de la qual fou nomenat president el 1992 i president emèrit el 1998 Li fou atorgat el premi Nobel de medicina i fisiologia del 1981 juntament amb DHHubel i RWSperry

Es formà a l’Escola Massana de Barcelona i a la facultat de Ciències de la Informació de la Universitat Autònoma de Barcelona Treballa de fotògraf d’ençà del 1974 i ha escrit sobre fotografia en publicacions com “Ajoblanco” —de la qual fou cofundador—, “Zoom”, “Papel especial” —que fundà— i “El Correo Catalán” Ha estat el promotor de les diverses edicions de la “Primavera Fotogràfica a Barcelona” i de les mostres “World Press Photo” i “Fotopress” Ha exposat a Barcelona, Madrid, Londres i Nova York

La seva funció és la de controlar i quantificar la producció bibliogràfica de tot l’estat per mitjà de la gestió del dipòsit legal i l’elaboració d’estadístiques sobre la producció bibliogràfica de l’elaboració de la Bibliografía Española amb la classificació i la catalogació de totes les obres impreses a l’Estat espanyol elaboració de catàlegs, registres, inventaris i repertoris bibliogràfics i per l’assignació del número internacional de les publicacions periòdiques ISSN Disposa d’un servei de documentació i informació bibliogràfica

Fundat el 1944, fou dirigit per HBeuve-Méry, seguint la fórmula i la línia de collaboracions de Le Temps , i posteriorment el dirigiren JFauvet 1969, ALaurens 1982 i AFontaine 1985 Del 1946 al 1948 publicà un setmanari, Une Semaine dans le Monde , substituït per Sélection Hebdomadaire du Monde També edita dos periòdics mensuals, Le Monde Diplomatique i Le Monde des Philatélistes i nombrosos suplements Es destaca per la informació, abundant i que tendeix a ésser objectiva El 2000 el tiratge era d’uns 368 000 exemplars

És un intent de definir una font estàndard d’informació bibliogràfica que en permeti l’intercanvi i la manipulació en l’àmbit internacional Després d’experimentar-lo en setze biblioteques, hom en millorà el format inicial i n'eixí el MARC II 1968 El MARC és estructurat segons uns camps que poden acumular més de 500 informacions sobre una sola obra L’Institut Català de Bibliografia adaptà l’UKMARC, utilitzat a la Gran Bretanya, a les necessitats bibliogràfiques catalanes, sota el nom de CATMARC

Fou secretari de la legació espanyola a l’Havana, i ambaixador especial per a la transmissió del comandament de poder a Cuba Posteriorment, fou destinat a Caracas i a l’ambaixada de Roma, a més d’enviat extraordinari i ministre plenipotenciari a Tànger durant molts anys Exercí de cap del gabinet diplomàtic amb diversos ministres d’afers exteriors, i també fou cap del centre d’informació comercial Des del 1923, fou gentilhome de cambra d’Alfons XIII i cavaller del Reial Cos de la Noblesa de Catalunya

Des del 814 residí a la cort d’ací que la seva Vita Ludovici , bé que és una font de primera magnitud per a estudiar aquest regnat, tingui un to de panegíric El període historiat en aquesta obra abraça des del 769 fins al 840 El relat fins l’any 829 és menys original que la resta, i per a la redacció utilitzà informació d’altres autors, com el monjo Ademar La Vita conté precisions molt valuoses per a la història de la pre-Catalunya carolíngia

Llicenciada en ciències de la informació per la UAB, guanyà el premi Ignasi Iglésias 1996 amb Àfrica 30 1997, que mostra la relació d’un home vell, contrabandista d’animals, amb un jove, amb Àfrica com a referent i somni Ha escrit també les peces Al tren 1995, Desconeguda 1996, Un aire absent 1998 i La dona i el detectiu 2001 Com a guionista, és coautora d’ El joc de viure 1996-97, Laura 1998 i Plats bruts 2001-02 Forma part del collectiu Germanes Quintana

Estudià a València arts i teologia És autor d’un tractat d’arquitectura molt difós i utilitzat, Escuela de arquitectura civil , publicat a València el 1738, que signà amb un anagrama del seu nom en forma castellana, Athanasio Genaro Brizguz y Bru L’obra recollí la informació dels tractadistes hispànics del segle XVII, però el to i les làmines procedeixen de llibres francesos Contribuí a la difusió del gust rococó francès a València, juntament amb la tasca de Conrad Rudolf a la portada de la seu