Resultats de la cerca

És l’autor d’un llibre d’història en vers, Les vigiles de Charles VII 1492, i d' Arrêts d’amour , recull d’aventures galants, presentades en forma didàctica, de la qual obra Jean de La Fontaine imità l’estil

Vida i obra Escriví un opuscle sobre el període napoleònic francès, Le département des Pyrénées-Orientales pendant les Cent-Jours 1899 i participà activament en la RHAR , on publicà tota una sèrie de petits apunts sobre documents o fets a vegades anecdòtics, principalment referits a l’època moderna Posteriorment, participà en el SASL amb articles semblants, però amb un tractament més ampli, com “Une levée de miquelets ou fusiliers de montagnes en Roussillon 1744” 1910, “Notes sur Berenger de Palma, sacristain et chanoine de Saint Jean Baptiste de Perpignan” 1913 i “Inventaire du…

Fou el membre més notable d’una família de músics francesos documentats des de la segona meitat del segle XVII Es formà musicalment amb el seu pare i des dels quinze anys treballà com a violinista a l’Òpera de París, on arribà a ser mestre de música el 1739 El 1727 substituí Jean-François de la Porte com a compositor de la cambra del rei, i tres anys després formà part dels vint-i-quatre violins que estaven al servei reial, els 24 violons du roi , tot ocupant el lloc que havia deixat vacant Jean-Baptiste Senaillé El 1743 fou nomenat inspector adjunt de l’Òpera,…

Anteriorment menystingudes, les molses i les hepàtiques reberen la primera atenció amb l’obra de Jean Joseph Dillen, dit Dillenius 1666-1747, bé que en la seva Historia muscorum 1741 són aplegades encara molses, algues i líquens En aquesta prehistòria de la briologia és important l’obra de NS Necker 1729-93, autor de Methodus muscorum 1774, i de Casimir Cristofer Schmidel 1718-92 Però fou l’obra de Jean Hedwig 1730-99 la que refermà les bases d’aquesta branca de la botànica, en la qual s’havien de destacar, entre altres, Wilhelm Philipp Schimper 1808-80, autor de…

Jacob van Loo Sluis, Zelanda 1614 — París 1670 fou retratista de l’aristocràcia parisenca Abraham-Louis van Loo Amsterdam 1656 — Niça 1712, fill de Jacob, fou pintor decorador Jean-Baptiste van Loo Ais de Provença 1687 — 1745, fill de l’anterior, fou retratista i pintor d’història treballà a París Retrat eqüestre de Lluís XV i a Londres Retrat de H Walpole Charles-André van Loo , anomenat Carle van Loo Niça 1705 — París 1765, germà de l’anterior, treballà a Roma Glorificació de sant Isidor , per a l’església de Sant'Isidoro i a Torí, on fou pintor del rei de Sardenya, que li…

Deixeble de PBontemps, amb qui collaborà en la tomba de Francesc I Caterina de Mèdici li encarregà les escultures de la Rotonde des Valois, segons projecte de FPrimaticcio Féu el Monument al cor d’Enric II , on les Tres Gràcies o les Tres Virtuts Teologals sostenen un recipient d’orfebreria que conté el cor, seguint un projecte de Primaticcio 1561, Musée du Louvre Realitzà 1565-70 per al sepulcre reial les estàtues jacents nues dels reis, en marbre, les estàtues orants en bronze, quatre virtuts i posteriorment les estàtues jacents en vestit de cort, conservades a l’abadia de Saint-Denis Per a…

El president Faure Gnassingbé va ser reelegit per a un segon mandat de cinc anys en obtenir el 60% dels vots en la consulta celebrada el 4 de març Faure, en el poder des de la mort del seu pare Gnassingbé Eyadéma el 2005, va aconseguir quasi el doble de vots que el dirigent opositor Jean-Pierre Fabre, candidat de la Unió de Forces del Canvi UFC, amb el 33%, el qual no va acceptar la derrota tot argumentant que s’havia produït frau en contra seva En el si de l’oposició, les diferències personals i ideològiques entre els dos dirigents de la UFC, Jean-Pierre Fabre i…

Visurà obres de Pere Nunyes i Enric Fernandes 1527 i el retaule de Poblet del seu rival i antic collaborador Damià Forment 1536, que criticà obertament Associat amb els tallistes Jean de Tours i Joan Massiques, executà retaules a Mollet, Dosrius, Canyamars i Marata 1530 només amb Jean de Tours, féu el retaule major d’Arenys de Munt Féu altres contractes a Barcelona, Terrassa 1539, Montcada 1544, Sàsser 1548, Sant Esteve de Castellar 1569, Lliçà de Munt 1576 i la Granada 1578, obres de les quals hom només conserva l' Enterrament de Jesús , de Terrassa, deteriorat el…

Aquest terme fou usat ja en la música francesa per a clavecí del segle XVIII Beethoven n’escriví tres sèries per a piano que serviren de model a compositors posteriors També n’escriviren Antonín Dvorák, Jean Sibelius i Anton Webern, entre d’altres

Format a Perpinyà i, becat, a París, on fou deixeble de Jean BEugène Farochon el bust que féu d’aquest es conserva al Louvre És autor del monument a Jacint Rigau, de Perpinyà, i al museu d’aquesta ciutat té diverses obres