Resultats de la cerca

Fou un dels iniciadors 1947 de les prospeccions de petroli i creà la companyia Petróleos Españoles SA Fundà la Fraternitat Republicana, de Terrassa Diputat a corts per la coalició d’Esquerra Republicana de Catalunya, publicà Santpedor i lo serrat dels morts 1895, Estudio del terreno pliocénico de Tarrasa y sus relaciones contiguas 1896, una biografia de Josep Roca i Roca 1934, la part geològica de la Guia Monogràfica de Sant Llorenç del Munt 1936, Petróleo en España, posibilidad de autarquía 1947, etc

Traslladat d’infant a Alacant, fou deixeble de Llorenç Casanova, de qui fou alumne preferit Obtingué el primer premi al certamen d’Alacant del 1894 Amplià estudis a l’escola de San Fernando de Madrid i viatjà per Holanda, per Bèlgica i per França, on féu una notable sèrie de paisatges postimpressionistes Tanmateix s’especialitzà en flors i natures mortes, sense, però, oblidar la figura i el retrat Exhibí obres a mostres de Puerto Rico, Buenos Aires, Nova York, Mallorca i Barcelona

Iniciat el 18 de maig de 1935 publicà 17 números després d’una breu interrupció reaparegué el 28 de març de 1936 i en publicà 4 més N'era director Josep Castanyer i Fons i hi collaboraven Miquel Duran, Vicent Garcés, Maximilià Thous i Llorenç, Enric Valor, Angelí Castanyer i Fons, Josep Mascarell i d’altres Representà la continuïtat de la línia d' Avant de servei al republicanisme valencianista, al marge dels partits, però favorable a la política del Front Popular

Nasqué el 1987 amb l’objectiu de divulgar i coordinar els treballs dispersos elaborats pel Centre, i per tal d’informar els investigadors i les institucions Els seus responsables han volgut establir un equilibri entre recerca i difusió, mantenint la qualitat científica però amb una redacció amena per a un lector no especialista Entre els collaboradors destaquen Pep Coll, Jordi Abella, Ramon Boixareu, Josep M Bringué i Llorenç Sànchez Vilanova L’aparició de la publicació és irregular a causa de les dificultats econòmiques

El lloc, esmentat ja el 955, pertanyia als antics vescomtes d’Osona i sempre estigué unit al castell i jurisdicció de Rupit en canvi, el poble i parròquia de Sant Llorenç Dosmunts, creada el 1154 i convertida en sufragània de Sant Andreu al segle XIV, era dels vescomtes de Cabrera Formà municipi independent fins el 1978 i comprenia també les grans masies del Bac de Collsacabra i de les Viles, el veïnat de Coll de Pruit, la Devesa i la masia i església de Comajoan

El llac Ontario és de costes rectilínies, excepte a l’angle NE, on es retalla la península de Prince Edward El seu principal immissari és el Niàgara, i l’emissari, el Sant Llorenç El canal Welland l’uneix amb el llac Erie, esquivant l’obstacle de les cascades del Niàgara Els principals ports són els de Toronto i Hamilton a la riba canadenca, i els de Rochester i Oswego a la riba dels EUA, bé que de desembre a abril el glaç hi dificulta la navegació

Situat al fons d’una vall propera a la costa, on la cala de sa Calobra s’obre entre dos morros de ses Felles i de sa Vaca a l’extrem oriental hi ha la desembocadura de l’engorjat torrent de Pareis, i al centre, la torre de sa Calobra o des Bosc , o de Penya Roja , edificada el 1596 Hi ha l’església de Sant Llorenç de sa Calobra s XIII, al coll que comunica aquesta vall amb la de Tuent, llogaret al qual també servia

El coll és a 1 470 m d’altitud, en un vessant suau de la solana, i és fes perpendicularment pel Clot del Gau, subafluent de la Ribera Salada El 1935 fou inaugurada la carretera de Solsona a Sant Llorenç de Morunys i Berga, i el 1957 la d’ací a Coll de Nargó, de construcció militar També en surt una pista en direcció NW, que va a trobar la carretera del Segre al pont de l’Espia, aigua amunt del Coll de Nargó

El 1906 s’establí a Santiago de Xile Treballà en el ram del vi Comerciant emprenedor, s’associà amb Llorenç Ribas i muntaren una botiga de vins Més tard, amb els seus germans Josep i Fidel, muntà una societat vinícola anomenada Morera Hermanos, que comercialitzà els vins Morera Integrat a la vida del collectiu català resident en aquest país, fou promotor, fundador i president del Centre Català de Santiago de Xile, a més de membre del Cercle Espanyol de Santiago i de la Llar Espanyola

A vint-i-cinc anys ingressà a l’orde carmelità essent ja fadrí escultor Executà al seu convent de Tarragona un Sant Albert i un Sant Llorenç , i per a Valls una imatge de Sant Vicenç El 1700 tallà per a l’arxiprestal de Valls, destinada al retaule de la confraria dels fadrins, una expressiva imatge de Sant Esteve Són obra seva les estàtues de marbre que ornaven els sarcòfags dels marquesos de Tamarit, a Reus 1696, malaguanyadament mutilades Morí al convent de Mataró