Resultats de la cerca
Es mostren 6002 resultats
truc
Jocs
Joc de cartes jugat ordinàriament entre quatre persones, dues contra dues.
Cada jugador rep tres cartes, i cada bàndol guanya punts guanyant dues bases guanyar el truc Les cartes es maten les unes a les altres segons un ordre establert És objecte d’envit el guanyar el truc trucar o el nombre de punts que sumen els valors de dues cartes del mateix coll acoblades en una mà envidar , i, en algunes variants del joc truc-i-flor , el fet de tenir flor o una flor guanyadora d’una altra
taules
Indústria tèxtil
Peça de fusta resistent i ben seca, relativament estreta i amb la superfície superior planejada i polida, que, disposada horitzontalment entre els dos calaixos d’un teler, serveix de suport a la llançadora en el seu moviment entre aquests.
Aquestes taules són anomenades també taules senzilles , per distingir-les de les taules de calaixos o taules de joc que són construïdes amb més d’un calaix a un extrem o a ambdós extrems per tal de poder teixir amb més d’una llançadora En els telers a mà són anomenades taules de volant , per tal com l’etzibada de la llançadora és produïda estirant un cordill lligat als dos tacs que hi ha als extrems de les taules
sorteig de la llana
Indústria tèxtil
Tria i classificació de la llana dels vellons per sorts o menes.
Hom fa aquesta operació obrint i sacsejant els vellons damunt un engraellat, a través del qual cauen les impureses, i separant a mà de quatre a vuit diferents parts del velló, que són, si són quatre flanc , que és la millor dors , que és llarga però poc resistent cap i cua , que són les pitjors sorts i, finalment, les garres , que són una llana molt curta, basta i bruta Cal també separar les llanes brutes de pega o quitrà
bomba
bomba tipus Orsini llançada per l’anarquista Santiago Salvador el 7 de desembre de 1893 a la platea del Gran Teatre del Liceu de Barcelona, i que no esclatà
© Fototeca.cat
Militar
Artefacte de ferro o altre material resistent, de forma generalment esfèrica, ple de pólvora o altre explosiu, proveït de metxa o espoleta.
El terme és especialment aplicat a l’artefacte metàllic i esfèric que hom disparava amb els morters i les bombardes A Europa hom començà d’emprar aquestes bombes a partir del s XV Després, amb l’evolució de l’artilleria, foren substituïdes per projectils d’altra mena granades, obusos, etc, i el terme fou aleshores progressivament reservat per a designar artefactes llançats o collocats a mà actualment hom l’aplica sobretot als artefactes llançats des dels avions
bescambrilla
Jocs
Joc de cartes (de basa) jugat entre dos jugadors o quatre, que es poden aparellar, i amb quaranta naips o amb el joc complet de cartes.
D’antuvi hom dóna tres cartes a cada jugador i en gira una altra, la qual determina el coll d’atot Guanya la basa l’atot més alt, la carta de major puntuació entre les mateixes d’un coll, o el jugador que té la mà si les cartes jugades no són atots i són de diferent coll La partida acaba quan han estat fetes totes les bases possibles, i guanya el jugador que fa més punts
Abūl-l-Ḥasan ‘Alī al-Mas‘ūdī
Historiografia
Viatger i historiador àrab.
Recorregué Pèrsia, l’Índia, Ceilan, la mar de la Xina, Madagascar, Zanzibar, Oman, Palestina, Síria, Armènia i el Caucas Recollí notícies perses, índies, jueves i cristianes És autor d’una història universal, en 30 volums, l’únic conservat dels quals Murūǧ al-ḏahab wa ma adīmn al-ġawahir, 947 és conegut per Els prats d’or Escriví també el Llibre de l’advertiment i de la revisió, correcció i complement de les seves obres anteriors ~956
Deucalió
Mitologia
Nom donat a un fill de Prometeu.
En voler Zeus destruir la raça dels mortals per mitjà d’un diluvi, Deucalió, aconsellat pel seu pare, construí una arca on romangué amb Pirra, la seva muller, per espai de nou dies Arribats al cim del Parnàs, l’oracle els aconsellà, si volien restablir la raça humana, de llançar per damunt de llur cap els ossos de llur mare la Terra Llançaren, doncs, pedres que trobaren a mà, les quals es transformaren en homes i dones
Fortuna
Mitologia
Divinitat grecoromana, àrbitra del destí humà.
Era representada amb una roda, símbol de la volubilitat de les seves resolucions, o amb la mà al timó, representació del seu poder de decisió Sembla que Servi Tulli n'introduí el culte a Roma, on el més notable dels temples que hom li dedicà és el de la Fortuna Viril s I, ben conservat En el camp de l’escultura es destaca l’anomenada Fortuna d’Antioquia , obra d’Eutíquides s IV aC còpia romana als Musei Vaticani
Joan Onofre Dassió i Boïl d’Arenós
Literatura
Poeta en castellà.
Senyor de Berfull, fou conseller de València el 1652 Participà en la justa poètica celebrada a la ciutat el 1665 amb un jeroglífic i dos poemes en castellà, que es publicaren a València 1665 Fou membre de l’Acadèmia de l’Alcàsser 1670 Hi ha un sonet seu als preliminars del Siglo cuarto de la conquista de Valencia València 1640 i un romanç a Segundo centenario de la canonización de Vicente Ferrer València 1656, ambdues obres de MA Ortí
,
Sant Romà de Massivert (el Pont de Suert)
Art romànic
Situació Capçalera de l’església, mig engolida per la vegetació ECSA - MÀ Font L’església de Sant Romà, mig engolida per la vegetació, és emplaçada dins el nucli abandonat de Massivert, situat a 1 323 m d’altitud, aigua avall i a l’esquerra de la vall d’Erta Mapa 33-10 214 Situació 31TCG204966 Per a anar-hi, partint d’Erta, cal seguir una pista fins a arribar a la cruïlla de camins que hi ha entre el tossal del Prat de l’Hort i el tossal de Tous A mà dreta arrenca un camí, poc després es travessa un vedat i, finalment, després d’uns quaranta minuts, s’arriba al despoblat de Massivert, on hi…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina