Situació
Capçalera de l’església, mig engolida per la vegetació.
ECSA - M.À. Font
L’església de Sant Romà, mig engolida per la vegetació, és emplaçada dins el nucli abandonat de Massivert, situat a 1 323 m d’altitud, aigua avall i a l’esquerra de la vall d’Erta.
Mapa: 33-10 (214). Situació: 31TCG204966.
Per a anar-hi, partint d’Erta, cal seguir una pista fins a arribar a la cruïlla de camins que hi ha entre el tossal del Prat de l’Hort i el tossal de Tous. A mà dreta arrenca un camí, poc després es travessa un vedat i, finalment, després d’uns quaranta minuts, s’arriba al despoblat de Massivert, on hi ha l’església. (MAF)
Història
Una de les primeres mencions del lloc de Massivert la proporciona el cartoral del monestir de Santa Maria de Lavaix; consta que a l’inici del segle X, un tal Guitiscle Guimar féu donació al comte Unifred I de Ribagorça del villarem Manciverti, el qual era situat al territori Evertensem o d’Erta. Poc temps després, concretament l’any 939, l’esmentat comte el traspassà a Adroer, abat de Lavaix, sota l’autoritat del bisbe Ató.
Segles més tard, el cenobi de Lavaix patí la intromissió en el lloc de Massivert dels senyors de la contrada; així, vers l’any 1120 Miró Guerreta va donar a l’esmentat monestir un home de Peranera en esmena dels grans danys (magni malí) que havia infligit a les viles d’Erta i Massivert.
De l’església de Sancti Romano de Mansiverto hi ha constància a la darreria del segle XII, quan és esmentada en l’inventari d’esglésies pertanyents a la mensa del monestir de Lavaix com a sufragània de Sant Bartomeu d’Erta. El monestir va gaudir del domini de Massivert fins a la fi de l’antic règim. (JBP)
Església
Planta de l’església, de gran simplicitat.
M.À. Font
Es tracta d’un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó, i capçada a llevant per un absis semicircular, amb volta de quart d’esfera, que s’obre directament a la nau.
Al centre de l’absis hi ha una finestra d’una sola esqueixada i arc de mig punt monolític. La porta d’entrada, situada a la façana de ponent, és feta amb dovelles de pedra tosca; per sobre la porta hom pot veure un ull de bou, i al seu damunt, coronant la façana, hi ha un campanar de cadireta de dos ulls amb coberta de dos vessants.
Per la rusticitat de l’aparell i la tipologia de la finestra absidal, podria tractar-se d’un edifici adscrit a les fórmules pròpies del segle XI que no presenten decoració llombarda. Tanmateix, l’església evidencia que hi foren practicades algunes remodelacions al segle XII i en èpoques posteriors. (MAF)
Bibliografia
- Abadal, 1955, vol. III (II), doc. 145, pàgs. 358-359
- Puig, 1984, doc. 10, pàgs. 66-67; doc. 50, pàgs. 97-98; doc. 69, pàg. 111, i doc. 70, pàg. 112