Resultats de la cerca

El seu director, Víctor Pablo Pérez, ha triat un repertori que fa especial atenció a la música del segle XX i cada temporada estrena una obra encarregada especialment per a la Simfònica de Galícia Ha estrenat títols de compositors com K Husa, F Escudero, J Turina, J Villa Rojo, C Halffter o X Darias La temporada 2000-01 s’estrenaren obres de M Sotelo, A Pärt i V Rosinskij Les activitats de l’orquestra inclouen una temporada de concerts d’abonament, un cicle amb conjunts convidats, un cicle de música de cambra realitzat per l’Orquestra de Cambra de l’OSG, l’organització del Festival …

Formada per uns seixanta músics de més de vint-i-dos països diferents, es reuneix tres o quatre cops l’any per a la realització d’una gran gira de concerts Els seus músics són especialistes en la interpretació històrica de la música del segle XVIII i el principi del XIX, i toquen amb instruments originals o, si més no, còpies d’instruments de l’època, amb vista a reproduir de la manera més fidel possible el so de les orquestres antigues El seu repertori recull la música de tot el segle XVIII, especialment les obres de JS Bach, J Haydn, WA Mozart, L van Beethoven, H Purcell o JPh Rameau, entre…

Abandonà la carrera mercantil i estudià música a Barcelona, on fou deixeble d’A Nicolau Debutà a Sabadell el 1896 i posteriorment es traslladà a Alemanya Durant quinze anys fou assistent de direcció orquestral al Festival de Bayreuth i s’introduí en els cercles de la família Wagner De retorn a Barcelona 1901, ciutat que vivia en plena eufòria modernista, cofundà l’Associació Wagneriana, a través de la qual contribuí al coneixement de l’obra del compositor alemany, de qui dirigí algunes òperes al Gran Teatre del Liceu Collaborà amb J Maragall en la traducció de diverses obres de l’alemany,…

Estudià musicologia a la Universitat d’Amsterdam i es diplomà amb dos premis en orgue i clavicèmbal al conservatori d’aquesta ciutat Ha fundat diversos grups de música antiga, entre els quals Musica da Camera 1966, Musica Antiqua Amsterdam 1970, Orquestra Barroca d’Amsterdam 1978 i el Cor Barroc d’Amsterdam 1992, dedicats fonamentalment a la música dels segles XVII i XVIII Ha aparegut com a director convidat de nombroses orquestres, com ara la Simfònica de Viena Al mes de juny del 2000 dirigí La flauta màgica , de Mozart, a Rotterdam Aquest mateix any presidí el jurat del Concurs…

De família i confessió mormones, cursà estudis musicals a la Universitat d’Utah i posteriorment els amplià a la de Princeton, on entre el 1941 i el 1946 fou deixeble de Robert Casadesús També estudià amb Egon Petri a la Cornell University Nova York i fou alumne de composició de Robert Sessions i de Nadia Boulanger A partir del 1944, any del seu debut a Nova York, inicià la carrera de concertista, sovint formant duet amb la seva esposa, la violoncellista Zara Nelsova El 1949 debutà amb l’Orquestra Filharmònica de Nova York, dirigida per Georg Szell, i amb la qual els anys 1956-57…

Fou una de les figures més importants de l’escola pianística catalana del final del XIX i el principi del XX Formà part d’una generació que donà figures de la importància de M Calado, E Granados, J Malats, R Viñes, V Costa i Carme Matas A quatre anys d’edat es traslladà a Barcelona, on fou deixeble de JB Pujol L’any 1877 anà a París pensionat per estudiar amb AF Marmontel i el 1879 debutà a la capital francesa amb gran èxit en un concert a la secció espanyola de l’Exposició Universal El mateix any tocà a Barcelona en dos concerts a l’Ateneu i al Teatre del Circ Alternà el concertisme amb la…

Exemple 1 - WA Mozart Sonatina vienesa núm 1 , Menuetto , compàs 42 © Fototecacat/ Jesús Alises Aquest gir, habitual en els processos cadencials vegeu exemple 7b de cadència , presenta la sonoritat característica de 4a aug, interval que es produeix entre la sensible i el IV grau en do M, si-fa De notable expressivitat, la nota vienesa pot tenir lloc sobre la subdominant tant en estat fonamental ex 1 com en inversió ex 2 En tots dos casos aquesta appoggiatura pot estar doblada per una 6a superior que representa l’ appoggiatura de 9a sobre l’8a de l’acord ex 3 Exemple 2 - L van…

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost que pertany al grup dels llaüts de mànec Consta d’una caixa de ressonància en forma de vuit, amb una maneta que fa girar una roda de fusta adjacent al pont Accionada per la mà de l’instrumentista, la maneta posa en moviment la roda que frega continuadament les cordes tot produint el so La llargària de les dues cordes melòdiques -generalment afinades a l’uníson- es modifica mitjançant unes tangents que, mogudes des d’un teclat collocat en un lateral de la caixa, trepitgen les cordes de forma semblant a com ho fan els dits en un violí o una…

Asseguts, generalment, l’un al costat de l’altre, cada intèrpret té assignat un determinat registre de l’instrument normalment, un intèrpret el registre agut i l’altre el greu El fet que tots dos toquin un mateix instrument fa dubtar alguns que es tracti d’autèntica música de cambra -cosa que no sol passar amb la música per a dos pianos- Amb l’èxit i la gran difusió que el piano experimentà al final del segle XVIII i durant tot el XIX, molts compositors escriviren obres per a piano a quatre mans Cal destacar-ne WA Mozart sonates KV 497 i 521, F Schubert Fantasia en fa m , D 940…

La notació mai no s’ha volgut tan precisa fins al punt que defineixi al cent per cent el resultat sonor final La interpretació aporta tot allò que hi ha entre el que la notació fixa i el que arriba a l’oïdor en un concert o per mitjà d’un disc Es podria dir que, amb excepcions, s’ha anat d’una menor a una major concreció en les dades faci litades per l’autor A això ha contribuït la invenció del diapasó 1711, del metrònom Maelzel 1815 i del fonògraf Edison 1877, entre altres estris, que han permès conèixer amb més exactitud l’alçada del so, el tempo i els diversos aspectes de la interpretació…