Resultats de la cerca

El terme, en forma de diàbolo, conté a l’W i al S els rodals baixos de La Huerta, El Prado i Candelas, travessats pels assarbs de Enmedio i de La Culebrina, resultat de la bonificació feta pel cardenal Belluga al s XVIII resta el residu de la llacuna d’El Hondo de Ambroz Al NE s’alça el Molar 76 m alt, cenyit pels canals de regadiu d’El Progrés i Regs de Llevant Ha estat l’últim reducte de l’arrossar meridional 263 ha el 1950, ara ja desaparegut Els conreus, a part un magre secà d’ordi, se centren en el regadiu 1 400 ha de carxofes, melons, patates, tomàquets, etc El poble 9 267…

Situada a la part central de la planura de l’Europa oriental, a la riba del riu Kl’az'ma, hi destaca la indústria química i la maquinària Té institut pedagògic i politècnic i dos teatres Fou fundada el 1108 per Vladimir II Monòmac, que volia crear una ciutat fronterera per tal de protegir els seus estats El 1157 Andreu II Bogol’ubskij en féu la capital del principat de Vladimir-Suzdal' La ciutat es transformà aleshores en el centre polític, religiós i cultural d’aquell estat En 1214-1314, i novament a partir del 1748, fou seu episcopal A partir del 1299 el metropolita de Kíev en…

Cobejat per Sanç VI de Navarra, que s’havia aliat als almoràvits valencians contra els almohades, fou cedit ~1167 pel rei Llop a Pedro Ruiz de Azagra, senyor d’Estella, a causa de serveis rebuts d’aquest contra els reis Alfons VIII de Castella i Alfons I de Catalunya-Aragó La senyoria fou posada sota l’advocació de Santa Maria Pedro Ruiz de Azagra aconseguí que Albarrasí esdevingués seu episcopal el 1172 bisbat d'Albarrasí Els més interessats a annexionar-se Albarrasí foren els reis catalans Jaume I, inexpert encara, fracassà enfront de Pedro Fernández de Azagra en…

Els primers habitants d’aquest territori foren caçadors recollectors, probablement afins als actuals sans i pigmeus desplaçats o absorbits per grups bantús i nilòtids arribats al segle X Aquests crearen petites unitats polítiques, entre les quals sobresortiren els regnes de Loango, Kongo i Ngoio Al segle XIV nuclis de metallúrgics lubes imposaren l’hegemonia del rei Kongo del Mbanzacongo, a l’actual Angola Les expedicions del portuguès Diogo Cão 1482 i 1485 trobaren, doncs, a l’estuari del Congo un extens regne, força organitzat L’acord entre el rei o manicongo , i Cão comportà una estreta…

El territori fou habitat des d’època prehistòrica, poblament testimoniat per importants jaciments Las Caus , Las Combarèlas, Las Eisiás de Taiac , la Font de Gaume , Mas d’Azil , etc En època històrica hi habitaren lígurs, ibers i diversos pobles celtes, d’entre els quals destacaren els gals La identitat occitana, però, cal cercar-la sobretot en la romanització de la Gàllia segles II aC-II dC, cabdal per a la formació de l’ occità Al segle V, la creació d’un estat visigòtic al SW accentuà la diferència entre les dues meitats de l’antiga Gàllia —la franca i la provençal— i enfortí …

Nucli industrial i centre comercial i bancari, és en realitat la capital econòmica del Marroc, i posseeix el port més important de l’estat, que es destaca en l’exportació de minerals i productes agrícoles Hi ha diversos sectors al nord, el port i la ciutat antiga, al voltant de la qual s’ha desenvolupat el barri dels negocis a l’oest, els barris residencials europeus a l’est, els barris industrials i, al sud, els nous barris musulmans Hi ha aeroport internacional Centre d’ensenyament superior Université Hassan II, fundada el 1976 Té el seu origen en l’antiga població d’Anfa, que esdevingué…

Hi ha indústria alimentària, tèxtil, d’adobs, del calçat, de la ceràmica i química, refineries de petroli unides per oleoducte amb els camps petrolífers de Barrancabermeja És un important centre comercial, on és efectuada una part del comerç exterior de Colòmbia a causa de la situació favorable del seu port natural La ciutat és unida amb la línia de navegació fluvial del riu Magdalena pel canal del Dique, constituït en època colonial i obert novament al tràfic És un nus de comunicacions aeroport internacional, ferrocarril, port i carretera Universidad de Cartagena 1827 Fundada per Pedro de…

L’extens terme s’estén a banda i banda del riu d’Escalona comprèn també quasi tota la vall del seu afluent el riu Grande, que passa profundament engorjat És accidentat pels contraforts orientals del massís del Caroig Bona part del territori és ocupat per pinedes 3000 ha i matollar 2700 ha L’àrea conreada ocupa la part plana, amb 110 ha de regadiu dedicades a hortalisses i tabac el secà, base de l’economia local, ocupa 1100 ha, de garrofers i oliveres La població ha tingut sempre tendència a l’estancament, i a partir del 1950 s’inicià una forta emigració, primer a Barcelona i després a…

Germà de Jordi Fernández i Díaz , es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona Militant d’Alianza Popular Partido Popular  a partir del 1989 des del 1980, fou president de Noves Generacions 1983-91, les joventuts del Partido Popular Substituí Aleix Vidal-Quadras com a president del PP a Catalunya en el congrés de setembre del 1996 Fou regidor de l’Ajuntament de Barcelona des del 1989, president del grup municipal popular i membre del consell general de la Fira de Barcelona fins el 1999 En les eleccions al Parlament de Catalunya del 17 d’octubre de 1999 fou elegit diputat i passà a…

Vídua de Berenguer d’Abella 1374, del qual tingué un fill, Nicolau d’Abella, visqué a la cort dels ducs de Girona Joan i Mata, els quals pactaren el seu matrimoni amb Francesc de Perellós 1376 Ambdós foren llargament afavorits pel duc i la nova duquessa Violant de Bar obtingué per compra els alous de Folgueroles, Sant Martí de Riudeperes, Sant Pere de Riudevitlles, Terrassola, Santa Fe, la Granada i rendes a Vic 1381-82, i per raó d’un préstec fet al duc, aquest li vengué el mer i mixt imperi de Banyoles, Crespià, Flaçà, Mollet, Camós, Cartellà, Llorà, Sant Martí de Llémena,…