Resultats de la cerca

Vida Començà els seus estudis musicals aprenent flauta i oboè amb Pierre Maréchal El 1698 ingressà en l’orquestra de la ciutat de Celle i poc després anà a Hannover per estudiar composició amb A Steffani El 1706 viatjà a Londres, on arribà a ser músic de la cort del príncep Jordi de Dinamarca, espòs de la reina Anna I d’Anglaterra El 1710 participà en la fundació de l’Academy of Ancient Music i, entre el 1712 i el 1736, treballà assíduament als teatres londinencs Mostrà gran habilitat com a instrumentista de tecla i succeí a GB Daghi en el càrrec d’organista i mestre de capella de la cort…

Vida Rebé les primeres lliçons de música del cantor Michael Mylius i de l’organista Nikolaus Kuster Entre el 1696 i el 1704 anà a la Thomasschule de Leipzig, on estudià amb J Schelle i J Kuhnau, per als quals treballà com a copista Gaudí, a més, de l’amistat de GPh Telemann i G Grünewald i de l’admiració de JS Bach El 1707 succeí a JC Schiefferdecker com a clavecinista al teatre Oper-am-Gänsemarkt d’Hamburg, càrrec que detingué fins que el 1709 es traslladà a Darmstadt com a vicemestre de capella a la cort del landgravi de Hessen-Darmstadt El 1712 fou nomenat mestre de capella La seva…

Durant molt de temps els principals focus musicals de Bonn foren la capella arquebisbal, les dues principals esglésies de la ciutat i la capella dels prínceps electors Tant els arquebisbes com els prínceps electors estimularen la producció musical i alguns prínceps fins i tot es dedicaren a la interpretació i a la composició Els nobles i rics burgesos amants de la música també tingueren un paper destacat en la vida musical de Bonn Fou en aquests cercles que L van Beethoven, nascut a la ciutat, es donà a conèixer com a músic L’òpera a Bonn estigué durant força temps dominada per l' opera seria…

Installat a París des del principi de la dècada de 1960, l’any 1977 obtingué la nacionalitat francesa Entre el 1963 i el 1975 escenificà moltes peces dramàtiques, clàssiques i contemporànies, i començà a collaborar estretament amb el dramaturg Copi el 1967 Dirigí moltes òperes, sobretot al Festival d’Ais de Provença, a la Scala, a París, etc És considerat un dels renovadors del teatre francès Presentà a Barcelona alguns dels seus muntatges, entre els quals Doña Rosita la soltera de Lorca, protagonitzada per N Espert, i La tempestat de Shakespeare i estrenà, al Teatre Poliorama, Una visita…

El 1679 fou nomenat organista de l’abadia de Westminster D’una formació contrapuntística sòlida, escriví obres en les quals aquesta coexisteix amb un sentit innat de la melodia i forma una síntesi d’una gran bellesa Purcell adaptà la llengua anglesa a l’estil representatiu dels italians Alguns dels seus fragments tenen una profunditat i un dramatisme semblants als de Monteverdi La seva escriptura és indistintament modal i tonal La seva obra mestra és l’òpera Dido and Aeneas , per a orquestra, baix continu i veus Altres obres dramàtiques són Diocletian 1690, King Arthur 1691, The Fairy Queen…

Inicialment actor i cantant 1833-44, fou posteriorment director d’orquestra del Theater an der Wien, de Viena 1846-48 i del Friedrich-Wilhelmstadtleches Theater de Berlín 1849-51 Influït per CMvon Weber i l’òpera francesa, compongué òperes còmiques que obtingueren força èxit Zar und Zimmermann ‘Tsar i fuster’, 1837 estrenada a Barcelona el 1966, Der Wildschütz ‘El caçador furtiu’, 1842, Undiner 1845, Der Waffenschmied ‘L’armer’, 1846, Regina 1848, que per les referències revolucionàries no s’estrenà fins el 1899 Tot i el to sovint lleuger i popular, la seva obra s’inscriu en la tradició de l’…

Defugint l’amor d’Apollo, que la perseguia incessantment, fou convertida pel seu pare en llorer, del qual esdevingué símbol des d’aleshores Hom la considera també filla de Gea, la Terra La història de Dafne ha inspirat diverses òperes, entre les quals es destaquen la de Jacopo Peri Dafne , considerada per alguns com la primera òpera 1597, la de Caccini ~1600, perduda, la de Heinrich Schütz, primera òpera alemanya 1627, també perduda, la d’Emmanuele Rincon d’Astorga Dafni , drama pastoral representat a Barcelona el 1709 davant el rei arxiduc Carles III i la seva muller, i la de Richard…

Estudià a la Berliner Hochschule für Musik Hanns Eisler i des del 1997 fins al 2002 fou el director titular de la jove Orquestra Filharmònica de Brandenburg Començà a dirigir òpera a l’State Opera de Berlín i, des d’aleshores, ha dirigit muntatges a les òperes de Cincinnati, Dresden, Frankfurt, Sydney, Viena, Mannheim i el Japó El 2000 debutà al MET de Nova York, i la temporada 2000-01, al Gran Teatre del Liceu, amb La flauta màgica Al setembre del 2004 assumí la direcció musical del centre líric barceloní, càrrec que detingué fins el curs 2008-09, temporada en què compartí aquesta…

Director de l’Orquestra Simfònica de Finlàndia 1960-70, president de l’Associació de Compositors del seu país 1971, el 1979 es convertí en membre de l’Acadèmia Reial Sueca de Música i des del 1981 té el títol governamental de “professor de les arts” Representant del neoromanticisme, escriví, entre d’altres, Mauermusik 1962, Concert per a violí i orquestra 1968 i Chorali 1970 Entre les seves composicions posteriors cal esmentar les òperes Ratsumies 1973-74, Punainen viiva 1976-78, Kullervo 1986-88, Palatsi 1991-93 i Hobitti 2000-01, a més de la Simfonia núm 8 2001, Concert per a trompa i…

Aquests poden formar combinacions diverses, però ha predominat la de corda Boccherini, principal conreador de la forma, hi emprava dos violins, una viola i dos violoncels, però la majoria d’altres autors Mozart, Mendelssohn, Brahms, etc l’han format amb dos violins, dues violes i un violoncel També pot incloure piano, com el de La truita , de Schubert, els de Schumann, Dvořák, etc, o bé piano, clarinet i corda Brahms, o bé només instruments de vent, combinació en la qual es destacà FDanzi Als Països Catalans han assolit fama mundial els d’Antoni Soler, per a corda i baix continu En l’òpera…