Resultats de la cerca
Es mostren 2392 resultats
estany

Vista de l’estany d’Ivars i Vila-sana
© Xevi Varela
Geografia
Massa d’aigua d’extensió reduïda, acumulada en una depressió del terreny.
Els estanys poden ésser naturals o artificials, però sempre més petits que un llac Els estanys tendeixen a desaparèixer, per dues raons principals d’una banda, per la manca de pluja, i de l’altra, per causa de la sedimentació els artificials són emprats en certs països com a reserves locals de pesca, però aquesta forma particular d’activitat econòmica fou emprada particularment durant l’edat mitjana Les causes que originen els estanys naturals són diverses, i en varien les formes segons el tipus de relleu litorals, endorreics, tectònics, glacials, deltaics, etc Els estanys litorals es formen…
lutita

Lutita
Mineralogia i petrografia
Roca sedimentària detrítica amb un diàmetre dels grans inferior a 1/16 mm.
La roca és formada per grans molt fins, més del 50% dels quals són de mida inferior a 0,625 mm Segons la mida del gra, pren noms diferents llims quan té els grans d’entre 0,625 i 0,004 mm, i argiles amb els grans més petits de 0,004 mm Pot tenir estructures sedimentàries i variar de color, de fissibilitat i de contingut de matèria orgànica, i pot contenir fòssils Els minerals principals són del grup de les argiles, com ara la caolinita, lamontmorillonita i la illita, a més de clorita i quars de mida del llim, i també conté feldspats i carbonats Per a determinar la composició mineralògica de…
Sant Mer (Sant Martí de Llémena)
Art romànic
Situació L’església de Sant Mer o Sant Medir és situada prop de Llorà, sobre la carretera que va de Girona a les Planes d’Hostoles per Sant Gregori i la vall de Llémena, uns 2 km després d’haver passat Llorà Mapa L38-12295 Situació 31TDG746523 JAA-MLlC Història Hom no ha pogut trobar cap document que parli d’aquesta església, tot i que, amb seguretat, existia en època romànica, tal com demostra l’estil de la seva fàbrica Juntament amb la de Sant Joan, pertany al poble de Peradalta, que l’any 1352 tenia cinc focs i el 1698 era lloc reial ASA Església La capella de Sant Medir és un…
Francesc Todó i Garcia
Pintura a l’oli de Francesc Todó i Garcia
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Deixeble, a Barcelona, de Sainz de la Maza 1940 i de l’escola de Llotja 1942, el 1946 es presentà a la Sala Vinçon de Barcelona, ciutat on exposà sovint sales Caralt, Vayreda, Gaspar i Parés Participà en els Salons d’Octubre i el 1952 guanyà el premi de gravat Rosa Vera, i el 1954, l’especial de dibuix del Tercer Saló del Jazz Viatjà becat per França, Bèlgica, Holanda i Anglaterra 1954 i participà als Salons de Maig de Barcelona Exposà individualment sovint a Madrid, i a París 1962, Palma 1962, Bilbao 1966, València 1967, Illinois 1967, etc Obtingué una beca March el 1965 i el 1969 fou…
Fortificacions de la Garrotxa anteriors al 1300
Art romànic
Mapa de la Garrotxa amb la senyalització de totes les fortificacions de les quals tenim notícies anteriors a l’any 1300 informació J Bolòs Argelaguer Castell de Montpalau Bassegoda Castell de Bassegoda Torre de Corsavell o de Cursavell Beget Castell de Rocabruna Castell de Bestracà Besalú Castell de Besalú Vila de Besalú Pont de Besalú Beuda Castellot de Beuda Casa forta de la Masó de Palera Castell de Segueró Castellfollit de la Roca Castell de Castellfollit Maià de Montcal Castell de Dosquers Montagut de Fluvià Castell de Toralles Olot Castell del Coll Les Planes d’Hostoles…
Enric Castella i Bertran
Veterinària
Veterinari.
Llicenciat per la Universitat de Saragossa 1946, es traslladà a Madrid, on fou professor de farmacologia, terapèutica i veterinària legal a la Universitat Complutense 1947-88 Inspector veterinari de l’Ajuntament de Madrid 1952, després d’ampliar estudis als Estats Units el 1958 guanyà per oposició la direcció de la secció de contrastació d’aliments d’origen animal i de pinsos composts Membre de les comissions d’agricultura i ramaderia dels Planes de Desarrollo, el 1986 fou nomenat membre del comitè científic d’alimentació animal de la Comunitat Econòmica Europea i el 1992 membre…
planejament
Tecnologia
Operació a la qual són sotmeses les peces metàl·liques, de fusta, etc, per tal d’obtenir-hi una o més superfícies planes o llises.
Consisteix a arrencar la doladura horitzontalment, bé amb eines com el ribot, la plana, etc, en la fusta, bé amb les planejadores
comtat de Cuba
Història
Títol concedit el 1833 a Francesc Dionís de Vives i Planes
, marquès de la Tranquil·litat, capità general de Cuba, de Catalunya i de València.
cabellera de la reina
Botànica
Nom donat a diverses espècies incloses antigament en el gènere Mesembryanthemum
, especialment Aptenia cordifolia
, planta perenne suculenta de fulles ovades planes i flors purpúries.
el·lipsoide de deformació
Geologia
Figura sòlida on totes les seccions planes són el·lipses o cercles, emprada per a representar els valors de deformació d’un material (eix tectònic).
La longitud dels seus tres eixos depèn del grau de deformació
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina