Resultats de la cerca
Es mostren 2357 resultats
Sant Roc
Ermita
Ermita del municipi de Ciutadilla (Urgell), situada a uns 3 km del poble, dalt d’un turó a 628 m sobre el nivell del mar.
El sant que s’hi venera dóna nom als plans que l’envolten L’actual ermita fou edificada el 1984 en record i a la manera de la primitiva, la qual fou construïda arran de la pesta de còlera que s’esdevingué el 1720 per tal que rememorés a perpetuïtat i servís d’acció de gràcies i veneració del sant Com que no hi havia diners, i no es podia pagar un mestre d’obres per aixecar aquella ermita, la gent del poble va decidir fer-la personalment En efecte, aquella primitiva ermita fou aixecada amb pedres dutes a coll per la gent de Ciutadilla, però a causa dels estralls del temps va haver…
I macchiaioli

La toilette del mattino (1898), obra de Telemaco Signorini
Pintura
Grup de pintors italians format a Florència vers el 1855 i cristal·litzat a l’inici del decenni següent.
Amb el suport teòric del crític Diego Martelli, l’integraven Telemaco Signorini —considerat el cervell del grup—, Giovanni Fattori, Silvestro Lega, Adriano Cecioni —pintor i teòric—, Giuseppe Abbati, Cristiano Banti, Serafino De Tivoli, Vincenzo Cabianca, Raffaello Sernesi, Odoardo Borrani i altres Fou aglutinat a les tertúlies del cafè Michelangelo Inserit en el corrent realista, el seu art es basa en la taca macchia de color —són característics els olis amb àmplies extensions de colors gairebé plans i vius—, en la quotidianitat de la temàtica, en la inserció de la figura al…
ctenòfors
Zoologia
Embrancament d’eumetazous celenterats marins molt afins als cnidaris, amb els quals hom els agrupava antigament.
No tenen cnidoblasts presenten, per contra, colloblasts, cèllules adhesives especials, situades sobre els filaments prènsils El cos acostuma a ésser ovoidal o esfèric, amb només dos plans de simetria Efectua el moviment de natació mitjançant la vibració de flagels externs, agrupats en paletes o pintes , i aquestes, en vuit costelles o columnes longitudinals Són quasi tots formes pelàgiques i no presenten alternança de generacions Segons que posseeixin o no tentacles prènsils i segons la forma de la faringe, es divideixen en dos ordres tentaculats o microfaringis , amb dos…
Helen Frankenthaler
Pintura
Pintora nord-americana.
Nascuda en una família benestant de Manhattan, estudià a la Dalton School de la seva ciutat, on fou deixebla de Rufino Tamayo , i posteriorment a la Bennington School de Vermont Vinculada des dels anys cinquanta a l' expressionisme abstracte , estigué casada amb el pintor Robert Motherwell 1958 - 1971 i, bé que influïda sobretot per Jackson Pollock i altres representants d’aquest moviment, creà un estil propi a partir de Mountains and Sea 1952, consistent en grans taques de colors plans “camps de color” suggeridores de paisatges a partir de l’abocament directe de la pintura sobre…
Patrick Abercrombie
Arquitectura
Urbanisme
Arquitecte i urbanista anglès.
Fou un tenaç propulsor de l’urbanisme i un dels pioners del planejament regional Professor d’urbanística de la Universitat de Liverpool 1915-35 i de la Universitat de Londres 1935-46 Com P Geddes, reclamà que el planejament fos precedit d’una enquesta de les necessitats territorials, econòmiques, socials i psicològiques dels habitants El seu mètode fou recollit en el manual Town and Country Planning 1933 i aplicat en una sèrie de plans Dublín 1913, amb Sidney Kelly regió de Doncaster 1922 Midlands occidentals 1946, amb Herbert Jackson Addis Abeba 1955, etc La realització major d’…
Josep Maria Garcia i Llort
Pintura
Pintor.
Es formà a Llotja i a l’Escola Massana de Barcelona El 1948 es presentà a Barcelona, on exposà diverses vegades El 1950, amb una beca del govern francès, es traslladà a París, on residí quatre anys, i després anà a residir als EUA, on exposà a Nova Orleans 1954 i a Nova York 1955 i 1958 també ho féu a Barcelona 1956, a París 1957, a Porto Alegre Brasil 1959 i a Londres 1959 El 1960 fixà la residència a Barcelona, on exposà habitualment i també ho feu a Madrid i a Bilbao Partí d’un expressionisme d’arrel picassiana, de composició complexa, de colors plans i de línies gruixudes…
Josep Rodríguez i Lloveras
Arquitectura
Arquitecte (1925).
Treballà amb Puig i Cadafalch i A Florensa, a Barcelona, i amb Joanes i W Krüger, a Berlín Especialitzat en teatres, cinemes i sales d’espectacles, cal subratllar, dintre les obres d’aquest tipus, els teatres Comedia, Calderón, Candilejas i els cinemes Waldorf, Cristina i Jaime I, tots ells a Barcelona El 1928 féu els plans de la plaça de Diagonal-Urgell de Barcelona, que tan sols foren seguits pel que fa al costat nord segons el seu projecte L’últim projecte fou el ‘Poblat típic’ a la urbanització Empuriabrava, de Castelló d’Empúries Collaborà intensament en diverses…
Josep Massanés i Mestres
Història
Militar
Enginyer militar i acadèmic de San Fernando.
Capità de sapadors 1808, el 1811 intentà d’alliberar el castell de Montjuïc de mans dels francesos El 1825 era comandant del regiment d’infanteria de Cantàbria Perseguit pel comte d’Espanya, emigrà a França 1826, d’on tornà el 1833 Ascendí a tinent coronel 1844 i a coronel al cap de poc temps És autor de diverses publicacions tècniques, i féu els plans de Tarragona, Terrassa i Girona A Barcelona traçà els carrers de Sobradiel i de Cervantes, i la tomba del general Castaños, a l’església de la Mare de Déu de Lledó, a Valls 1819 Féu el Passeig del Cementiri, a Barcelona 1819-36, i…
Veredicte del judici pels atemptats de Charlie Hebdo
El Tribunal especial de París que jutja els acusats per l’atemptat terrorista a la redacció de la revista Charlie Hebdo 2015 anuncia el veredicte Dels catorze acusats, tres són jutjats en absència i un d’ells és l’únic condemnat a cadena perpètua La segona condemna més llarga 30 anys recau sobre dos dels acusats un dels quals la dona d’un dels atacants per complicitat en actes terroristes, foren condemnats a penes d’entre quatre anys de presó fins a dues condemnes de trenta anys i una cadena perpètua Es dicten també penes de presó de 18 i 20 anys per a dos dels acusats que coneixien els…
serra de Port del Comte
Vista de la serra de Port del Comte amb la vila de Sant Llorenç de Morunys
© Fototeca.cat
Serra
Massís orogràfic dels Prepirineus, partió d’aigües entre el Segre i l’alt Cardener.
Els materials, d’època triàsica i cretàcia, són generalment calcaris i molt durs, on només algunes capes margoses han estat clarament erosionades en els sectors triàsics Consta de diverses unitats L’angle sud-est és la serra de Querol, que es dreça bruscament damunt el coll de Jou, formant el cingle anomenat la Garganta, amb un desnivell d’uns 300 m a partir dels 1700 Un cop superada la cinglera, el relleu, bé que continua ascendint fins a 2212 m puig de Morreres, s’esplaia en un seguit de comes i prats, de la coma de Sant Guerau als prats de Bacies W, emmarcant els plans de la Bòfia, on la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina