Resultats de la cerca

Aquestes estructures es produeixen en profunditat, per sota d’uns 15 km dins l’escorça terrestre, i representen àrees de desplaçament dúctil anàlogues a falles, però sense plans de fractura Hi ha una gradació entre una zona de falla i una zona de cisalla, amb estadis intermedis en què aquestes apareixen fracturades La variació d’esforç a les zones de cisalla pot ésser estudiada examinant la textura de roques prèviament indeformades, especialment de roques plutòniques Els elements estructurals de les roques formen inicialment 45° amb l’orientació de la franja i es corben fins a…

Nascuda en una família benestant de Manhattan, estudià a la Dalton School de la seva ciutat, on fou deixebla de Rufino Tamayo , i posteriorment a la Bennington School de Vermont Vinculada des dels anys cinquanta a l' expressionisme abstracte , estigué casada amb el pintor Robert Motherwell 1958 - 1971 i, bé que influïda sobretot per Jackson Pollock i altres representants d’aquest moviment, creà un estil propi a partir de Mountains and Sea 1952, consistent en grans taques de colors plans “camps de color” suggeridores de paisatges a partir de l’abocament directe de la pintura sobre…

Quan es tracta de líquids, el sistema pot ésser un senzill recipient proveït d’un sobreeixidor o un altre dispositiu de nivell constant, per tal que la càrrega hidroestàtica del fluid sigui sempre la mateixa Per a l’alimentació de sòlids o pastes, és molt freqüent l’ús d’un cargol d’Arquimedes, el qual permet una dosificació gradual i contínua quan hom actua sobre la velocitat de rotació del cargol Finalment, per a productes pulverulents són emprats tremuges i plans inclinats, moltes vegades proveïts de sistemes vibrants, per a facilitar la circulació del sòlid i evitar així la…

Amb el suport teòric del crític Diego Martelli, l’integraven Telemaco Signorini —considerat el cervell del grup—, Giovanni Fattori, Silvestro Lega, Adriano Cecioni —pintor i teòric—, Giuseppe Abbati, Cristiano Banti, Serafino De Tivoli, Vincenzo Cabianca, Raffaello Sernesi, Odoardo Borrani i altres Fou aglutinat a les tertúlies del cafè Michelangelo Inserit en el corrent realista, el seu art es basa en la taca macchia de color —són característics els olis amb àmplies extensions de colors gairebé plans i vius—, en la quotidianitat de la temàtica, en la inserció de la figura al…

Treballà amb Puig i Cadafalch i A Florensa, a Barcelona, i amb Joanes i W Krüger, a Berlín Especialitzat en teatres, cinemes i sales d’espectacles, cal subratllar, dintre les obres d’aquest tipus, els teatres Comedia, Calderón, Candilejas i els cinemes Waldorf, Cristina i Jaime I, tots ells a Barcelona El 1928 féu els plans de la plaça de Diagonal-Urgell de Barcelona, que tan sols foren seguits pel que fa al costat nord segons el seu projecte L’últim projecte fou el ‘Poblat típic’ a la urbanització Empuriabrava, de Castelló d’Empúries Collaborà intensament en diverses…

Fou un tenaç propulsor de l’urbanisme i un dels pioners del planejament regional Professor d’urbanística de la Universitat de Liverpool 1915-35 i de la Universitat de Londres 1935-46 Com P Geddes, reclamà que el planejament fos precedit d’una enquesta de les necessitats territorials, econòmiques, socials i psicològiques dels habitants El seu mètode fou recollit en el manual Town and Country Planning 1933 i aplicat en una sèrie de plans Dublín 1913, amb Sidney Kelly regió de Doncaster 1922 Midlands occidentals 1946, amb Herbert Jackson Addis Abeba 1955, etc La realització major d’…

Es formà a Llotja i a l’Escola Massana de Barcelona El 1948 es presentà a Barcelona, on exposà diverses vegades El 1950, amb una beca del govern francès, es traslladà a París, on residí quatre anys, i després anà a residir als EUA, on exposà a Nova Orleans 1954 i a Nova York 1955 i 1958 també ho féu a Barcelona 1956, a París 1957, a Porto Alegre Brasil 1959 i a Londres 1959 El 1960 fixà la residència a Barcelona, on exposà habitualment i també ho feu a Madrid i a Bilbao Partí d’un expressionisme d’arrel picassiana, de composició complexa, de colors plans i de línies gruixudes…

És situat a la dreta del Sió, prop de Concabella El lloc pertangué al capítol de la collegiata de Guissona Prop del riu hi ha l’antic castell de Ratera o castell menor de Concabella , que esdevingué molí dit el molí de Concabella , obra del 1530 vers el 1950 fou adquirit i refet per l’arquitecte Joaquim Vilaseca i Rivera