Resultats de la cerca
Es mostren 2399 resultats
Outeiro de Rei
Municipi
Municipi de la província de Lugo, Galícia, situat al NW de la capital provincial i drenat pel riu Miño.
És un terme de boscs i pastures Hi destaca la ramaderia bovina i la indústria lletera
Gussago
Localitat
Localitat de la província de Brèscia, a la Llombardia, Itàlia, situada 10 km al NW de la capital provincial.
Guillena
Municipi
Municipi de la província de Sevilla, Andalusia, drenat per la Rivera de Huelva, al N de la capital provincial.
En són remarcables les deveses Hi ha agricultura cereals, cotó, remolatxa, patates, oliveres, ramaderia bestiar de llana i porcí i indústries derivades, així com relacionades amb la construcció i el cautxú L’embassament de Gergal és utilitzat per la producció d’electricitat
Espinosa de los Monteros
Municipi
Municipi de la província de Burgos, Castella i Lleó, situat al NW del terme provincial, al límit amb Cantàbria.
És accidentat pels monts de Valnera Hi ha ramaderia i indústries alimentàries conserves de peix, formatges i mantegues, etc Dins la vila d’Espinosa de los Monteros, cap del municipi, destaquen diversos edificis civils, com el palau de Chiloeches d’origen medieval
Albacete
Municipi
Capital de la província d’Albacete, Castella-la Manxa, situada al centre d’una cubeta endorreica drenada artificialment vers el Xúquer.
Situada a la ruta que entra a la Meseta des de la Mediterrània per la vall de Montesa, no assolí importància, malgrat haver estat constituïda en vila el 1375, fins la decadència de Chinchilla s XVIII i, sobretot, en el moment que s’erigí en capital provincial el 1833 Fou audiència territorial un any més tard i seu diocesana el 1950 L’Alto de la Villa, antiga Villacerrada —avui barri ínfim, abans murat—, és, amb el Cerrillo de San Juan i La Cuesta, l’inici de l’aglomeració La part monumental de la ciutat és reduïda a l’església de San Juan, ara catedral El creixement urbà modern…
Llotja de Mallorca
Mallorca Interior de la Llotja de Palma de Mallorca
© Fototeca.cat
Edifici gòtic de Palma (Mallorca), obra de Guillem Sagrera, duta a terme entre el 1426 i el 1447.
De planta rectangular, les sis columnes helicoidals formant tres naus reben les nervadures directament, sense capitell, i fan l’efecte d’un bosc de palmeres A l’exterior, uns contraforts octagonals alineats amb les columnes i una cornisa que corre a mitja altura harmonitzen la façana, que conté una porta i dos finestrals a llevant i a ponent, dues portes a tramuntana i dues finestres a migjorn Als angles hi ha quatre torres també octagonals amb una estàtua Una galeria de finestres emmerletades corona l’edifici La decadència del comerç reduí durant molts d’anys la seva utilitat a…
Joan Marimon
Cristianisme
Missioner franciscà.
Destinat a Amèrica, el 1748 es traslladà a Lima Perú, on professà a l’orde franciscà 1751 El 1774 fundà a Lima una casa d’exercicis espirituals, de la qual fou director durant més de 40 anys Dins de l’orde, exercí els càrrecs de definidor, guardià i superior provincial 1791 i, en el camp diocesà, fou nomenat examinador sinodal de l’arquebisbat i també consultor de la Inquisició Exercí de catedràtic de teologia de la Universitat de San Marcos i es destacà com a orador Escriví respostes erudites a consultes i censures a diverses publicacions de l’època Dins de la seva obra, publicà…
Miquel Pontic
Cristianisme
Bisbe de Girona (1686-99).
Entrà al convent franciscà de Perpinyà i completà estudis a Girona 1652, a Reus i a Vic, on fou ordenat de prevere 1654 Fou lector de filosofia a Vic i de teologia a Girona, a Tarragona i a Barcelona, guardià i custodi de Tarragona, visitador dels convents de Sardenya i de València i provincial de Catalunya 1684-86 Essent bisbe, féu construir la gran escala d’accés a la catedral gironina Es remarcà en l’ordenació i apaivagament d’antigues discòrdies en el capítol gironí i féu erigir el convent franciscà de Sant Salvi de Cladells Selva 1690 i restaurar l’església de les clarisses de Girona…
Eduard Martínez-Sabater i Seguí
Història
Literatura
Política
Escriptor i polític.
Fou membre destacat de la Joventut Valencianista Aviat començà a collaborar a La Correspondencia de Valencia , òrgan de la Unió Valencianista Regional Durant la Dictadura fou diputat provincial En la seva joventut treballà com a caricaturista i retratista, amb el pseudònim de Dito Publicà dues narracions breus en català a El Cuento del Dumenche Primer amor 1914 i The Five O’clock Tea 1920 Recollí una sèrie d’assaigs i articles sobre el valencianisme i el fet nacional al volum Claridad Aspectos valencianos 1922 Posteriorment publicà novelles en castellà Durant la República fou…
,
Pedro Manrique
Cristianisme
Eclesiàstic castellà.
Bisbe de Tortosa 1600-11 i de Saragossa 1611-15 i lloctinent de Catalunya 1610-11 Fill dels comtes de Puñonrostro, estudià a Salamanca i passà a la cort de Felip III de Castella, que abandonà per ingressar a l’orde dels agustins 1570, del qual fou visitador 1594 i provincial de Castella 1595 Nomenat per a la seu de Tortosa, impedí que fossin deportats molts moriscs de la seva diòcesi, especialment els de Flix, Garcia, Móra d’Ebre, Riba-roja, Tivissa i Vinebre i una part dels de Tortosa Com a lloctinent de Catalunya combaté el bandolerisme, però aplicà mètodes humanitaris Assolí la detenció de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina