Resultats de la cerca

Dins el nucli urbà de la ciutat de Tarragona s’han realitzat, des dels anys setanta ençà, un conjunt d’excavacions arqueològiques en les quals s’han pogut documentar nivells estratigràfics i diversos elements corresponents a l’època medieval Aquestes intervencions, que es descriuen a continuació, són les que han estat realitzades en diversos indrets de la ciutat i que no van lligades a cap edifici estudiat monogràficament Excavacions a la plaça Rovellat Restes aparegudes a les excavacions dels anys setanta a la plaça Rovellat, un espai que a l’edat mitjana constituïa una part del barri jueu…

Fou fundat el 1236, essent bisbe de Barcelona Berenguer de Palou, que concedí facultat a la monja Mariana Pisana per a construir un convent prop de la mar, sota la casa dels canonges augustinians de Santa Eulàlia del Camp Seguien la regla franciscana o de santa Clara, però pel seu lloc d’origen San Damiano es digueren també damianites o de sant Damià Al segle XIII el convent s’envoltà de muralla i es protegí amb l’anomenada torre de Sant Joan D’aquest convent, el primer de l’orde a Catalunya, sortiren monges per a fundar la resta de convents, com el de Pedralbes El 1406 les…

Els fonaments del calendari actual Calendari solar-lunar El temps mític és circular expressa el mite de l’etern retorn, amb un passat original que cada any es retroba i se celebra en els ritus festius En canvi, la dimensió històrica és lineal ve d’un passat que no retorna i va cap a un futur que caldrà descobrir i realitzar El nostre temps és marcat per un doble cicle de ritmes no coincidents el calendari solar, amb el pas de les estacions i els mesos, i el lunar, que configura un any de tretze llunes, cadascuna d’elles succeint-se en fases que corresponen a les setmanes La plasmació en forma…

Situació, magnituds i composició De forma sensiblement esfèrica, té un diàmetre de 3473 km i una massa igual a 1/81 de la massa de la Terra és a una distància mitjana de la Terra de 384000 km i l’acceleració de la gravetat a la seva superfície representa el 16% de la que hom experimenta a la superfície de la Terra La composició química de les roques de la superfície lunar, determinada gràcies a les mostres recollides pels vehicles Luna i Apollo , és formada, en ordre d’abundància decreixent, pels composts SiO 2 , Fe 2 O 3 , Al 2 O 3 , CaO i MgO, juntament amb traces d’altres composts de Na, K…

Cràter Von Kármán, un volcà de tipus hawaià situat a la cara oculta de la Lluna, on va aterrar la sonda nord-americana  Chang’e 4 © NASA/GSFC/Arizona State University El 2019 es va celebrar el 50è aniversari de l’arribada de l’home a la Lluna El 20 de juliol de 1969, Neil Armstrong i Edwin Buzz  Aldrin hi aterraven, al Mar de la Tranquillitat, mentre Michael Collins els esperava a bord del mòdul orbital de l’ Apollo 11 L’estada va durar unes 21 hores, durant les quals es van recollir 20 kg de rocs, es van fer fotografies i es van prendre mesures diverses Al cap d’aquest temps, una part del…

Consideracions generals Característiques de la Galàxia A partir de fonts diverses El Sol, l’estrella al voltant de la qual la Terra gira cada any i que ens permet la vida, forma part d’una aglomeració d’uns centenars de milers de milions d’estrelles que s’anomena la Galàxia De fet, totes les estrelles que es veuen a ull nu i la major part de les que s’observen amb telescopis o radiotelescopis des de la Terra pertanyen a aquest conjunt d’estrelles Però la Galàxia no és pas l’única, l’Univers és ple d’aquesta mena d’agrupacions d’estrelles, planetes, gas, pols i matèria fosca Els constituents…

S'hi aixecà una primera capella al principi del segle XVII, que fou reformada el 1833 i refeta el 1885 amb l’actual edifici neogòtic, que té com a centre devocional una estàtua jacent en actitud de rapte de sant Ignasi

Aquestes sondes foren llançades els anys 1972 i 1973 per explorar Júpiter i Saturn, respectivament, i després prosseguir cap a l’espai interestellar Analitzant les dades de telemetria acumulades, els anys noranta del s XX, s’observà que, quan les sondes estaven a una distància del Sol d’entre 20 i 60 unitats astronòmiques, anaven patint una lleugera acceleració en direcció al Sol Fins ara s’han proposat múltiples explicacions per a aquest fenomen des de possibles errors sistemàtics en la telemetria o efectes del medi interestellar, fins a la necessitat de modificar les lleis de la gravitació…