Dins el nucli urbà de la ciutat de Tarragona s’han realitzat, des dels anys setanta ençà, un conjunt d’excavacions arqueològiques en les quals s’han pogut documentar nivells estratigràfics i diversos elements corresponents a l’època medieval. Aquestes intervencions, que es descriuen a continuació, són les que han estat realitzades en diversos indrets de la ciutat i que no van lligades a cap edifici estudiat monogràficament.
Excavacions a la plaça Rovellat
Restes aparegudes a les excavacions dels anys setanta a la plaça Rovellat, un espai que a l’edat mitjana constituïa una part del barri jueu.
ECSA - J.J. Menchón
La plaça Rovellat és situada a la zona oriental de la part alta de la ciutat, entre el carrer d’en Granada, el de l’Arc de Sant Bernat i el de Talavera. Aquest espai és l’àrea exterior del fòrum provincial o construcció monumental romana que ocuparia la zona central del nucli històric de Tarragona.
En aquesta plaça, l’any 1971, amb motiu d’unes obres que es feren en el clavegueram, es posaren al descobert diferents estructures, les quals van motivar una intervenció arqueològica per part del Museu Arqueològic de Tarragona, que anà a càrrec de Manuel Bergès, que aleshores n’era el director. Cal fer constar que aquesta àrea que ocupa la plaça Rovellat durant l’edat mitjana constituïa el barri jueu. La intervenció va poder documentar una sèrie d’estructures que han estat identificades com a modernes, medievals i d’època romana tardana.
Seguint l’informe publicat per M. Bergès —del qual només destriem el que fa referència a les estructures trobades d’època medieval—, en una de les cales que es va obrir, d’una profunditat de 2 m, es localitzà un estrat o nivell molt barrejat en el qual es documentà principalment material d’època medieval i moderna: ceràmica blava catalana, ceràmica de reflexos metàl·lics, ceràmica grisa i una altra de vidriada de verd i manganès. L’abundància de fragments de terrissa medieval trobats en aquesta excavació, tant en l’estrat esmentat com en d’altres sectors, conjuntament amb nombrosíssimes restes d’època romana tardana, fan pensar que l’àrea que ocupa actualment la plaça Rovellat fou un espai en ús en el Baix Imperi i durant tot el període medieval, tot i que, malauradament, les estructures localitzades no van permetre definir clarament com eren els traçats urbanístics de l’època romana tardana i els medievals. (JJMB)
Estructures medievals documentades a les excavacions del circ romà de Tarragona
Mur d’una de les voltes del circ romà, on s’aprecia l’aprofitament dels carreus romans en l’edat mitjana.
ECSA - J.J. Menchón
Des dels anys setanta, la capçalera del circ romà de Tarragona ha estat objecte d’interès científic. En aquella època es van posar en marxa un seguit d’intervencions que, malauradament, no s’han publicat de manera íntegra. A partir dels anys vuitanta, amb la creació del Servei d’Arqueologia de la Generalitat, i posteriorment, amb l’establiment del Taller-Escola d’Arqueologia (TED’A) i del Centre d’Arqueologia Urbana de Tarragona (CAUT), el coneixement sobre aquest monument ha estat encara més aprofundit. Les excavacions no solament han permès documentar l’estructura urbana i l’evolució d’aquest sector de la Tarragona romana, sinó també apropar-se a la fesomia que tenia en època medieval i moderna, especialment pel que fa a les fortificacions de la ciutat.
Una vegada que el circ romà deixà de tenir la funció per a la qual s’havia bastit, és a dir, curses de carros i altres tipus d’espectacles, i havent-se restaurat la ciutat de Tarragona, l’espai ocupat pel circ fou aprofitat, a partir del segle XII, com a raval o barri extramurs, el qual és esmentat en la documentació medieval com el Corral. D’altra banda, una gran part de la població s’establí al sector més alt del turó, a les antigues terrasses del fòrum provincial i recinte sagrat.
Així, dins l’espai de l’antic circ o Corral —el qual sembla que estava sota la jurisdicció reial—, es bastí, a l’edat mitjana, l’església de Sant Salvador del Corral, documentada des del 1128. Altres escriptures del segle XIII informen de vendes de terra a particulars a la zona del Corral, per tal de construir-hi cases, i també de la celebració de fires. Al segle XIV, fruit de la inestabilitat política del moment, la zona meridional del Corral fou encerclada per una muralla que aprofitava, en part, el tancament del circ romà. Aquesta construcció es coneix com la Muralleta, el mur nou o el Mur d’en Clasquerí, per tal com fou bastida sota l’arxiepiscopat de Pere Clasquerí (1358-80).
Les excavacions a la capçalera del circ han posat en evidència l’aprofitament de la muralla romana com a espai d’habitatge. Una primera intervenció arqueològica, realitzada als anys setanta sota la direcció de M. Bergès —la memòria de la qual, malauradament, resta inèdita—, posà de manifest que al llenç de mur que dóna al passeig de Sant Antoni, al costat de la torre de les Monges, es féu el buidatge del farciment intern de toves de la muralla, d’uns 3,5 m d’ample per 7 m d’alt, per tal de convertir l’espai buidat en habitacle. Al costat meridional s’observa un magnífic arc apuntat de mides similars a les de la façana del circ. D’altra banda, en un moment que es podria situar cronològicament entre els segles XII i XIII, l’arc d’accés al circ fou paredat amb un mur d’opus spicatum, en el qual s’obrí una espitllera; l’espai interior d’aquest arc fou cobert per un embigat, del qual resten les marques als murs d’opus caementicium de la volta del circ adjacent. Aquest conjunt degué ser amortitzat, com a molt tard, al segle XV, en enderrocar-se el parament extern de la muralla durant la guerra civil catalana (1462-72).
D’altra banda, en unes excavacions realitzades pel Taller-Escola d’Arqueologia (TED’A) entre els anys 1987-89 al costat sud-est del circ, es va documentar arqueològicament que una de les voltes romanes havia estat utilitzada en època medieval. En aquesta volta, desproveïda ja de la coberta romana, s’habilitaren dos pisos, recolzats en els murs romans amb sengles arcs de diafragma de forma apuntada. Aquest espai devia tenir una porta, inutilitzada posteriorment per la construcció de la Muralleta; sembla que la seva amortització data del segle XV. La interpretació d’aquesta habitació, oberta al bell mig de la muralla romana, és difícil de concretar, encara que l’existència d’una espitllera al paredat podria fer pensar en una finalitat defensiva, sobretot tenint en compte que al peu del circ romà hi passaria l’antiga Via Augusta, el vicus losati dels documents medievals. També es van localitzar en aquestes campanyes diverses sitges obertes al farciment de toves de la muralla, les quals segurament foren construïdes entre els segles XII i XIV, i es curullaren durant aquesta darrera centúria; així mateix, en una de les voltes de l’esmentat sector sud-est, van aparèixer un conjunt de monedes de bilió de Jaume I (1213-76).
Les excavacions del Centre d’Arqueologia Urbana de Tarragona (CAUT) durant els anys 1990-91, portades a terme per CODEX-Arqueologia i Patrimoni, documentaren estructures medievals anteriors al segle XV. Concretament, al sector sud-est del circ, entre la muralla romana i l’antic cinema Cèsar (avui desaparegut), sota els estrats constructius del baluard de Carles V (segle XVI), es posaren al descobert un seguit de nivells als quals se sobreposava una estructura paral·lela a la muralla i fonamentada sobre la roca, que va ésser interpretada com un vial o carrer d’època medieval.
Finalment, cal fer esment de les tasques arqueològiques portades a terme l’any 1992 pel Taller-Escola de Restauració de la Muralla (TERM). En el transcurs d’aquesta intervenció es procedí a la neteja de la volta romana que es conserva al núm. 16 de la plaça de la Font, en la qual s’observaren remodelacions practicades en època medieval. Aquestes remodelacions consistiren en dos arcs apuntats sobreposats, just al cantó meridional de la volta, al costat de la línia de façana del circ, i l’aixecament als seus flancs de sengles paraments de grans carreus romans reaprofitats, possiblement per tal de reforçar els murs que sustenten la volta romana. Aquesta construcció és presumiblement anterior a la construcció de la Muralleta. (JJMB)
Excavació arqueològica a l’antic ajuntament de Tarragona
L’antic ajuntament de la ciutat és situat al núm. 39 del Carrer Major, a pocs metres de la plaça de les Cols.
En aquest edifici, documentat des del segle XIV, l’any 1982, el Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya va portar a terme una intervenció arqueològica a l’actual sala de conferències que anà a càrrec d’A. Pàmies i X. Dupré. L’objectiu de la intervenció fou la cobertura arqueològica del projecte de rehabilitació de l’edifici. Les notícies que han pervingut de les tasques d’excavació demostren l’existència d’una seqüència cronostratigràfica que va des de l’època romana a la moderna. Sembla que per sobre d’un mur del segle IV es va documentar un paviment de guix i un parament de carreuons datats, pels materials associats, al segle XII. Damunt aquestes estructures descansa un altre mur amb tres arcs apuntats que daten del segle XIV. (JJMB)
Excavació arqueològica a la muralla de Tarragona, a la zona de l’antic escorxador i baluard de Sant Antoni
Davant el projecte de l’ajuntament de Tarragona d’urbanitzar la zona de les quadres de l’antic escorxador i el baluard de Sant Antoni (carrer de l’Escorxador, s/n), el Centre d’Arqueologia Urbana de Tarragona (CAUT) va dur a terme, entre els anys 1991 i 1992, dues campanyes arqueològiques, dirigides per J. Agraz i J.J. Menchón, en les quals es van poder documentar interessants vestigis d’època medieval.
El tram de muralla de la zona de l’antic escorxador forma part de les construccions romanes de la ciutat, amb refaccions efectuades en segles posteriors. En aquest indret es troben dos llenços de mur, units en angle, a la cruïlla dels passeigs de Sant Antoni i Torroja, els quals tenien un reforç extern afegit al segle XVI, el baluard de Sant Antoni, que fou desmuntat en època contemporània.
En època medieval i moderna aquesta zona es coneixia, segons la documentació, com el “puig de Pallars” i al darrer terç del segle XVI com a “carrer de las Sitjas”; així mateix, l’actual plaça de Sant Antoni figura documentada en època moderna com a “plaça de las Citjas”, topònim que té una relació directa amb els dipòsits existents allí des d’època medieval, que són similars als que es van localitzar els anys seixanta al carrer de la Mercè o a d’altres documentats al peu de la muralla per B. Hernández Sanahuja al segle passat, entre les torres del Seminari i Sant Magí.
D’altra banda, en un text de l’any 1596 es menciona el “vico de las citges”, i sembla que aquestes sitges s’utilitzaren ben bé fins al segle XVII com a dipòsits de gra. Aquest topònim, i en conseqüència, la utilització de la zona com a sitjar, s’ha de posar en relació amb el nom d’un altre carrer, el del “puig de Pallars” ja esmentat, car denota, segons J. Salvat, una elevació on hi devia haver una zona dedicada a la trilla i als pallers. Per a E. Riu, aquesta zona de la ciutat es configurà de bon principi com a espai agrícola, per la qual cosa fou urbanitzat més tardanament.
Les excavacions realitzades els anys 1991 i 1992 se centraren en el pati adjacent a l’escorxador, els vestigis del baluard de Sant Antoni i el farciment intern de la muralla. En el pati, a més d’algunes restes romanes, es documentà, d’època medieval, una sitja excavada a la roca, adossada al parament de la muralla, i arrebossada amb un opus signinum que cobreix la roca. Els nivells de curullament de la sitja són dels segles XIV-XV.
Al sector del baluard de Sant Antoni es detectà el parament exterior de la muralla romana. En un moment presumiblement medieval, anterior a la construcció del baluard, es retallà el subsòl geològic i posteriorment es reforçà amb l’aixecament d’una estructura de maçoneria lligada amb morter. A aquesta estructura s’adossà, també en un moment difícil de datar, un mur de maçoneria i una estructura de planta rectangular que s’interpretà com el basament d’una torre. Aquesta torre, que s’assenta directament sobre el tapàs, és formada per un mur de maçoneria i almenys dues filades de carreus units en sec; fou arrasada al segle XVI i sobre les seves restes es bastí l’esmentat baluard de Sant Antoni. La datació dels vestigis de la torre és difícil d’establir a causa de les contínues remocions practicades en època moderna, però tot i així es pot pensar que es tracta d’una construcció romana tardana o, més versemblantment, d’una torre medieval bastida just després de la conquesta feudal. (JJMB)
Excavació arqueològica en un solar situat entre els carrers Civaderia i d’en Gai
El mes d’abril de l’any 1992, l’arqueòleg J. López i Vilar va realitzar una intervenció arqueològica al solar adjacent per la banda nord a l’església de Sant Miquel del Pla, entre els carrers Civaderia i d’en Gai. La prospecció consistí en dos sondeigs, en el segon dels quals es documentà una seqüència estratigràfica amb restes d’època medieval. Així, sobre un nivell d’ocupació d’època visigòtica es pogué posar al descobert un mur de pedra seca i un paviment d’argila. Els estrats que s’hi relacionen proporcionaren una gran quantitat de ceràmica grisa medieval i algun fragment de terrissa vidriada, cosa que féu que aquestes estructures es datessin al segle XIII. Aquesta seqüència és tallada per l’estructura d’una sitja d’obra que s’obliterà vers el segle XV.
A manca de més dades, s’haurien d’interpretar les restes exhumades en aquest solar com a part de l’hàbitat medieval posterior a la conquesta feudal, sobre nivells anteriors al període visigòtic; tanmateix, a la vista de l’estratigrafia, hom ignora si es podrien relacionar clarament amb les variacions urbanístiques que s’observen en aquesta zona, les quals foren estudiades per E. Riu. (JJMB)
Excavacions arqueològiques al núm. 10 de la Rambla Vella de Tarragona
L’any 1993, la cooperativa CODEX-Arqueologia i Patrimoni va efectuar un seguit d’intervencions arqueològiques al solar del núm. 10 de la Rambla Vella de la ciutat, les quals permeteren documentar —dins una àmplia estratigrafía que s’inicia en època romana— restes d’un edifici medieval situat fora del traçat de la muralla. L’interès d’aquesta evidència no és tant per la seva entitat arquitectònica com pel fet que reflecteix una ocupació urbana extramurs, paral·lela a la construcció dels convents de Sant Francesc i Santa Clara, bastits al segle XIII al voltant de l’actual Rambla Vella, antigament coneguda per la documentació com a carrer llosat, que devia passar per davant de la façana del circ romà. Totes aquestes construccions excedeixen l’àrea monumental de la ciutat romana i van més enllà del barri o raval medieval del Corral, fet que significa l’inici de l’expansió urbanística d’època medieval dins l’àrea residencial de l’antiga ciutat romana.
De l’edifici, situat a tocar del desaparegut convent de Santa Clara, només s’identificaren tres estances conservades en molt mal estat. Les parets recolzaven damunt estructures romanes i estaven fetes de tovots amb les cares arrebossades de calç o recobertes amb petites pedres; els paviments eren de terra compactada. La funcionalitat d’aquesta construcció no es pogué identificar, però és molt probable que correspongués a un habitatge suburbial.
A partir de l’estratigrafia, la construcció d’aquest edifici es datà a la darreria del segle XIII o l’inici del XIV, tot i que sembla que fou abandonat al final del mateix segle XIV. Molt probablement, aquest fet està relacionat amb els esdeveniments bèl·lics de la guerra dels Dos Peres; la inestabilitat política ocasionaria l’abandó dels habitatges situats fora el recinte emmurallat, creat expressament per aquest conflicte entre els anys 1368 i 1374. A més d’això, es produí una profunda transformació extramurs de la ciutat, com ho reflecteix el fet que el mateix carrer llosat fou desmuntat per tal d’aprofitar els blocs de pedra de l’antiga calçada romana en el bastiment de la muralla medieval. Probablement, les cases que es trobaven a l’altra banda de l’esmentat carrer llosat, com la que ara tractem, foren desmuntades per tal d’eliminar possibles parapets que poguessin ésser aprofitats per les tropes atacants. (JMMS-JJMB-AMuM)
Bibliografia
Bibliografia sobre les excavacions a la plaça Rovellat
- Morera, 1894; 1899, vol. II, pàgs. 936-937
- Sánchez Real, 1949, pàg. 15 i segs.
- Palma de Mallorca, 1956-58, vol. II
- Salvat, 1961, pàg. 305
- Bergès, 1974, pàgs. 153-167.
Bibliografia sobre les excavacions del circ romà
- TED’A, e.p.
- Aloguín i altres, 1981
- Ferrer, 1982, núm. 1, pàgs. 346-349
- Dupré i altres, 1988
- TED’A, 1990b, pàgs. 87-122
- Aquilué i altres, 1991, pàgs. 271-301
- Bermúdez, 1991, pàgs. 31-36
- CODEX, 1992.
Bibliografia sobre les excavacions a l’antic ajuntament de Tarragona
- Palma de Mallorca, 1956-58, vol. II, pàgs. 21 i segs.
- Pàmies-Dupré, 1983.
Bibliografia sobre les excavacions a la muralla
- Hernández i Sanahuja, 1892, vol. I
- Martorell, 1933, pàgs. 421-431
- Serra i Vilaró, 1949, pàgs. 221-236
- Sánchez Real, 1986-87, núms. 8 i 9, pàgs. 35-54
- Riu i Barrera, 1987
- Sánchez Real, 1988-89, núms. 10 i 11, pàgs. 79-115
- Agraz-Menchón, 1992
- Menchón, 1992.
Bibliografia sobre les excavacions entre els carrers Civaderia i d’en Gai
- Riu i Barrera, 1987
- López i Vilar, 1993, pàgs. 67-72