Resultats de la cerca

Després d’una primera etapa d’un neoclassicisme academicista, seguí els corrents vienesos tot creant diversos edificis monumentals a Roma, en el període 1920-25 A partir de l’Albergo Ambasciatori tornà al classicisme anomenat aleshores romà antic Es convertí en l’arquitecte oficial i el màxim representant —sota Mussolini— de l’arquitectura feixista El 1931 dirigí la construcció de la Ciutat Universitària de Roma, concebuda en un to monumentalista en projectar els propileus i el rectorat El 1937 construí el pavelló italià de l’Exposició Internacional de París

Estudià a Rostock, Leipzig i Wittemberg 1516 fou diaca a Strängnäs i director de l’escola catedralícia En ésser acusat d’heretgia, GustauI Vasa, de qui era conseller, el féu secretari de la ciutat d’Estocolm i després canceller del regne 1531-33 condemnat a mort pel rei i indultat —s’oposava a l’intervencionisme del rei en l’església— 1539, fou pastor principal d’Estocolm 1543 Des del 1526, que publicà la traducció del llibre de pregàries de Luter, fins a la seva mort, escriví nombroses obres, entre elles també peces dramàtiques

Fou professor de teologia a Lund 1924-49 i bisbe d’aquesta ciutat 1949-58 Ecumenista destacat, fou membre del comitè central a l’Assemblea d’Amsterdam 1948, on fou constituït el Consell Ecumènic de les Esglésies, i el primer president de l’Aliança Mundial Luterana 1947-52 La seva obra Eros und Agape en dos volums 1930-36 fou traduïda a diverses llengües Entre altres obres, publicà també Christus und seine Kirche ‘Crist i la seva Església’, 1956, Augustinus und Luther 1958 i Meaning and Method 1972

Estudià a les universitats de Giessen i Munic Fou catedràtic de zoologia a la Universitat d’Odessa i director de l’institut bacteriològic de la mateixa ciutat El 1882 descobrí els fagòcits i la digestió intracellular fagocitosi Del 1895 al 1916 fou sotsdirector de l’Institut Pasteur de París De les seves obres cal esmentar La lutte de l’organisme contre les microbes 1884, Immunité 1897, La vieillesse 1903 i Bactériothérapie, vaccination, sérothérapie 1908 L’any 1908 li fou concedit, juntament amb Paul Ehrlich, el premi Nobel de medicina

Treballà en ocupacions diverses i, entre el 1949 i el 1951, formà part del grup COBRA Participà en nombroses publicacions i activitats d’avantguarda La seva lírica, que fa un ús abundant de paradoxes, antítesis i de l’associació lliure de mots, palesa una clara influència del surrealisme Entre els seus reculls cal esmentar Triangel in de jungle 1951, Amulet 1957 i Chambre-Antichambre 1978 Entre d’altres, rebé els premis de la ciutat d’Amsterdam 1954, PC Hooft del govern dels Països Baixos 1968 i el de les lletres neerlandeses 1983

Deixeble de Manuel Viscasillas, Enric Morera i Joan Massià, fou premi extraordinari de violí en finalitzar els estudis al Conservatori Superior de Música de Barcelona 1951 i primer premi Joan Manén 1951 Interessat especialment per la música de cambra, formà part del Quartet de Corda de Barcelona posteriorment Quartet d’Instruments d’Arc que féu l’audició completa dels quartets de Beethoven a Barcelona 1948 Violí concertino de l’Orquestra Municipal i del Gran Teatre del Liceu, els darrers anys de la seva vida fou solista de l’Orquestra Ciutat de Barcelona

De família originària d’Onda, fou secretari dels governadors almohades de València Durant el setge cristià se n'anà a la cort hàfsida de Tunísia per a demanar ajuda i, perduda la ciutat, hi tornà per ocupar el càrrec de cap de la cancelleria 1238 Caigut en desgràcia, morí executat, i la seva obra fou cremada És autor de la Takmilat li-kitāb al-Ṣila , continuació de la Ṣila d’ibn Baškuwāl, d’una collecció de biografies, al-Hulla al-Siyarā' Escriví poemes en què es planyia sobre la pèrdua de València

Net i successor d’al-Ma'mūn, en ésser Toledo lliurada a Alfons VI de Castella, aquest li arreglà l’entronització a València, on s’imposà als partidaris de Yūsuf ibn Aḥmad al-Mu'tamin , amb l’ajut d' Álvaro Háñez Les seves arbitrarietats, els alts imposts que suposava el manteniment de la mainada cristiana d’Háñez i el temor dels valencians que lliurés la ciutat a Castella provocaren la seva destitució, la proclamació del cadi ibn Ǧaḥḥāf i la caiguda de València a les mans del Cid

Home de confiança de l’emperador persa ArtaxerxesI, fou autoritzat oficialment per a reconstruir les muralles de Jerusalem Repoblà la ciutat 445-433 aC i consolidà després la seva obra en una segona missió La restauració de Nehemies, corroborada per l’obra jurídica d’Esdres, donà a la Judea una fesomia administrativa i espiritual que no s’esborrà sota la dominació grega Nehemies deixà escrites unes interessants memòries de la seva actuació personal, conservades, al costat d’altres documents, en l’obra bíblica coneguda com a llibre de Nehemies

Feu estudis de dret S’inicià com a pintor el 1954 Pintà 45 versions sobre un tema de natura morta 1958, on es plantejà la problemàtica abstracció-figuració Des del 1964 emprà l’ assemblage , a la recerca d’una sortida personal de l’informalisme Feu murals i dissenyà vitralls a l’església dels Dolors de Múrcia, ciutat a la qual estigué molt vinculat Participà en exposicions a Saragossa 1965, São Paulo 1965, París 1967, Alexandria 1968, Venècia 1968, etc Té obra al Museo de Arte Moderno de Bogotà