Resultats de la cerca
Es mostren 8059 resultats
Begur

Detall del nucli antic al voltant de l’església de Sant Pere i, al fons, les restes del castell de Begur
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Empordà, situat al massís de Begur.
Situació i presentació Per tot el costat de llevant i al NE limita amb la mar, en un tram de litoral alt i escarpat al N limita amb el municipi de Pals, a l’W en part amb Regencós i al S i SW amb Palafrugell Es troba al centre de la franja litoral de la comarca i comprèn gairebé tot el sector muntanyós del massís de Begur, extrem septentrional de la Serralada Litoral El massís, format per calcàries, roques metamòrfiques i granits, culmina al puig de Son Ric, a 323 m d’altitud, i en el seu contacte amb la mar forma una successió d’entrades i sortides, de cales i de puntes, amb grans penya-…
les Valls de Valira

El Turó de la Guàrdia, a Anserall
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Urgell.
Situació i presentació Creat el municipi el 1970 per l’agregació dels termes tradicionals d’Anserall 21,2 km 2 , Ars 35,3 km 2 , Civís 63,5 km 2 , Arcavell 17,5 km 2 i Bescaran 33,76 km 2 , el nom es correspon amb la morfologia del nou terme, excepte pel que fa a les terres de Bescaran, que no pertanyen a la conca de la Valira sinó a la del Segre El municipi, el segon més gran en extensió de tota la comarca, és el més septentrional de l’Alt Urgell Les terres del que fou el municipi d’Anserall són al N de la Seu d’Urgell s’estenen a banda i banda de la Valira i per migdia arriben gairebé a…
Constantí
Vista general de Constantí
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Tarragonès estès, en una gran part, a la dreta del Francolí, al límit amb Tarragona.
Situació i presentación Constantí confina al N amb els municipis de la Pobla de Mafumet i Perafort, al S amb Tarragona, a l’E amb els Pallaresos i Tarragona i a l’W amb Reus i la Selva del Camp, ambdós pertanyents a la comarca del Baix Camp Les principals elevacions són el Coll Blanc 69 m, a l’extrem ponentí del terme, el Puig 91 m i la Torre del Fàbregues 143 m la cota mínima, de 30 m, es localitza a l’indret del terme on el Francolí entra en el territori de Tarragona Entre les nombroses rieres destaquen la de la Boella, coneguda com la Riera, i la de la Sènia, que baixa del terme de la…
Sant Vicenç del Sallent (Santa Pau)
Art romànic
Situació Vista de l’exterior de l’església des del costat sud-est, amb la capçalera a primer terme A Martí L’església de Sant Vicenç centra el petit nucli del poble de Sallent, de cases disseminades, el qual és situat a la riba dreta i a poca distància del Ser, aigües avall de Santa Pau, en un indret on el riu passa enfonsat formant petites cascades i engorjats, on rep la riera de Samariu Mapa 295M781 Situació 31TDG682672 El poble de Sallent es troba al quilòmetre 13 de la carretera d’Olot a Banyoles per Santa Pau i Mieres, a 4 km de Santa Pau JVV-ANM Història L’origen de l’església de Sant…
història local
Historiografia catalana
L’estudi de la història local compta amb una tradició molt antiga als Països Catalans, tot i que al llarg del temps ha tingut característiques i protagonistes prou diferenciats.
Malgrat que s’han documentat monografies produïdes a partir del s XVI, la florida d’aquesta historiografia s’esdevingué durant la segona meitat del s XIX, vinculada a l’auge de la Renaixença En aquest sentit, els estudis locals tingueren una finalitat apologètica que exaltà el passat de cada localitat, en clara sintonia amb la mentalitat romàntica A més, les històries locals esdevingueren una peça més en la construcció d’una història nacional La importància de la història en el clima cultural vuitcentista motivà tota mena de personatges que s’interessaren per escriure i divulgar la història…
història de la família
Historiografia catalana
La relació tan intensa entre família i mas, l’explotació rural característica de Catalunya, ha fet que l’interès pels temes de família es pugui remuntar molt enrere en el temps.
Desenvolupament enciclopèdic De fet, hereus de cases de pagès, capellans i germans d’aquests hereus s’han interessat per la història de les seves famílies i han deixat un volum enorme de genealogies, que són la primera aportació a aquesta temàtica En destaca, per exemple, la Biografía o explicació del arbre geneològich de la descendencia de Casa Heras de Adri 1350-1850 2000 El pairalisme al Principat L’interès per la família catalana es despertà arran dels canvis legislatius que pretengué introduir el nou estat liberal a fi d’homogeneïtzar les lleis mitjançant l’elaboració d’un Codi Civil…
Sureda
Vista de conjunt de Sureda
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, situat al sector més baix de la comarca, que s’estén des del cim de la serra de l’Albera (puig Neulós, 1 256m alt; pic dels Pradets, 1 175 m alt; pic dels Quatre Termes, 1 156 m alt) fins a la plana al·luvial de la dreta del Tec.
Comprèn la vall alta i mitjana de la riera deSureda o riera deSantAndreu dita vall deSureda , que s’obre a la plana després de les gorges de la farga deSureda i la vall de Montbram vall de capçalera de la riera de la Maçana, que es dirigeix vers Argelers, a la mar, aigua avall de les gorges de la Vall Damunt la serra que divideix les dues valls s’alça, dins…
Sant Jordi del Maestrat

Aspecte de la vila de Sant Jordi del Maestrat
© CIC-Moià
Municipi
Municipi del Baix Maestrat, al sector septentrional de la comarca; el terme és allargassat, de SW a NE, amb el sector meridional més elevat, limitat pels colls de Càlig i de la Bassota, i el centre i el nord sobre el piemont prelitoral; és limitat al N pel riu de la Sénia.
Les aigües són drenades directament cap a la mar pel barranc de la Barbeguera o de la Figuereta, al N, el riu Cérvol, al centre, i el barranc de Surrac, al S El 20% del territori és de muntanya improductiva La resta correspon a conreus de secà, amb predomini tradicional de l’olivera, acompanyada de garrofers, ametllers i vinyes La vila 678 h agl 2006, santjordiencs 175 m alt és situada sobre un petit turó, a la part SW, la més accidentada del terme, sobre la carretera de Vinaròs a Morella La població té l’origen en uns masos d’origen islàmic —més tard anomenats el Mas d’Estellers o d’…
Vistabella del Maestrat
Vistabella del Maestrat
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Maestrat, a l’extrem septentrional de la comarca, que constitueix una zona de transició vers el Maestrat, del qual el separa el curs, fortament encaixat i tortuós, del riu de Montlleó, flanquejat dins el terme per les boscades serres del Bovalar (1.301 m alt.) i del Boi (1.271 m).
Aquest riu, en el seu curs més alt ja constitueix el límit entre el municipi i el regne d’Aragó Puertomingalbo i Mosquerola El límit meridional del terme és constituït per les serres de la Batalla 1507 m i del Carbó 1623 m, pel cim de Penyagolosa 1814 m i pels tossals de les Pomeres 1407 m, l’Albagés 1481 m i la Nevera 1195 m A l’E, més enllà de la profunda i deserta vall d’Usera, tributària del riu de Montlleó, el tossal Pelat, la serra de Penya-roja 1063 m i el morral Blanc 1021 m formen el límit amb el terme de Benafigos Al sector central, entre les serres del Bovalar i del Boi, al N, i el…
Villena
La ciutat de Villena, dominada pel castell
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca de l’Alt Vinalopó, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià, en un eixamplament de la vall que travessa les alineacions prebètiques valencianes; conté un ampli pla central al·luvial de 20 km per 5, amb extensos glacis i aflorament d’una cicatriu profunda del keuper.
Aquest pla és enquadrat per aspres serres de direcció SW-NE i és dividit en dos per una alineació més suau La serra d’El Castellar i el cabeç de La Virgen tanquen el flanc W, la serra d’El Morrón el N, l’anticlinal cretaci dolomític de la serra de Sant Cristòfol o de La Villa domina la porció oriental, i al SE s’alça l’anticlinal eocènic, bolcat al N, de Peña Rubia Al SW tanca el circuit la serra de les Salines 1237 m alt La rambla del Vinalopó a Santa Eulàlia té un mòdul de 0,44 m 3 /s, però hi ha tingut revingudes de 350 m 3 /s i estiatges absoluts Un ric aqüífer subterrani és acumulat per…