Resultats de la cerca

Graduat el 1936 per la Universitat de Duke, el 1939 obtingué el doctorat a l’Institut de Tecnologia de Califòrnia de la Universitat de Berkeley Treballà durant anys als laboratoris Bell a Nova York i a Nova Jersey, on durant la Segona Guerra Mundial desenvolupà aparells per a la navegació i per al radar El 1949 s’incorporà a la Universitat de Columbia, on uns anys més tard fou nomenat director del Laboratori de Radiacions El 1954 inventà el màser , un dispositiu per a l’estimulació de l’emissió de radiacions de microones, per la qual cosa rebé el premi Nobel de física l’any 1964…

Estudià filosofia i lletres a la Universitat de Santiago de Compostella Filla i esposa de marí, feu nombrosos viatges amb el seu marit La seva obra lírica és recollida en els llibres Do sulco 1957, O tempo e a memoria 1972, Estación sao mar 1980, premi de la Crítica, Tempo de Ría 1992, Poesía reunida 1 957-2001  2004 i Elexías a Lola 2016 Conreà també el teatre, com Á outra banda do Iberr 1965, premi Castelao i Un hotel de primeira sobre o rio 1968 La seva novella Adiós, Maria 1971, testimoniatge de l’emigració gallega vista a través dels ulls d’una nena, guanyà el premi Galicia del 1970…

L’any 1945 formà amb el seu germanastre Suvanna Fuma un govern que proclamà la independència del país Assolida aquesta 1949, rebutjà el govern del seu germanastre, se n’anà al nord del país i hi fundà el Pathet Lao 1950, que inicià tot seguit una guerra de guerrilles Entrà a formar part del govern de coalició de Suvanna Fuma com a ministre de Planificació 1957, però un cop d’estat dretà el menà de nou a la lluita al nord de Laos Es reconcilià amb Suvanna Fuma l’any 1962 i esdevingué vice-primer ministre, però refusà de participar en el govern de coalició pro-nord-…

Bé que el lloc i el terme de Rocallaura són coneguts des del segle XII, no es té referència del castell fins l’any 1214, en què Hug de Torroja vengué a carta de gràcia a Pere d’Oluja els drets que tenia als castells i les viles de Rocallaura i Tarroja per 200 morabatins En el testament d’Hug de Torroja de l’any 1218 també se’n fa esment El 1258, Bertran de Belltall, en les seves capitulacions matrimonials amb Sibilla, filla de Berenguer d’Oluja, aportà com a dot part de les rendes del castell de Rocallaura El 1261, aquests drets foren donats als hospitalers Durant el segle XIII el monestir de…

El poblet de la Rabassa s’agrupa dalt d’un turó al capdamunt del torrent del Prat o de Briançó, a la vall del riu d’Ondara Tant el seu castell com l’església s’originaren a mitjan segle XI, que es va procedir a la repoblació de tot el sector a l’entorn de la vila de Cervera L’església de Sant Cristòfol tingué en un inici la consideració de parròquia, tal com ho mostren les primitives relacions de parròquies del bisbat de Vic dels segles XI i XII En aquestes llistes apareix amb el nom de Rabaza o Rabasca L’església de Sant Cristòfol de la Rabassa perdé la categoria de parròquia en…

Es tracta d’un dels castells més desconeguts d’aquest sector de la Segarra Es fa molt difícil situar-lo geogràficament Tanmateix, caldria localitzar-lo, potser, a l’enclavament del Mas d’en Porta, o potser més a llevant, ja en terme del municipi de Torrefeta La referència més antiga d’aquesta fortalesa es troba en la venda dels castells de Claret i Valltallada de l’any 1082, on es reconeix que el terme d’aquest últim limitava a llevant amb el castellus Raduffi També s’esmenta el chastel Raduff en l’acta de consagració de Santa Maria de Guissona de l’any 1098 Segons…

No es tenen notícies dels primers temps d’aquest castell És molt possible que hagués sorgit als segles XI o XIIcom a desmembració d’algun dels termes veïns Durant els primers anys després de la repoblació aquest indret era dels Cervera Estenen notícies del lloc des del 1120, any en què Bernat féu testament i llegà a la seva filla Maria els drets que tenia a Móra, que el seu pare bescanvià pels que tenia a Granyanella L’any 1172 el terme de la Móra és esmentat com una de les afrontacions, a ponent, del terme del castell de Granyanella El 1372 era senyor del lloc Joan…

Aquest castell era situat a llevant de les Pallargues, a la riba dreta del Sió, poc després de rebre el torrent de Passerell Centrava un llogaret o petit terme ara totalment despoblat que formà part del primitiu terme del castell de Guissona El primer esment del lloc es troba en l’acta de consagració de Santa Maria de Guissona de l’any 1098 El castell de Vilagrassa apareix documentat poc després, l’any 1109, en què Pere Gauspert i la seva muller Sicarda donaren a la catedral d’Urgell el seu castellde Vilagrassa, el qual a partirde llavors havien de tenir en feu de l’…

Aquesta església, parròquia del poble de Fondarella, va pertànyer en un primer moment al bisbat de Vic i al final del segle XVI passà al bisbat de Solsona, on encara roman La parròquia de Fondarella és esmentada per primera vegada en una relació de parròquies del bisbat de Vic de la primera meitat del segle XII Guillem d’Anglesola, senyor del lloc, inicià l’any 1252 tot un seguit de plets contra el bisbe de Vic sobre el dret de patronat d’algunes esglésies, entre les quals hi havia la de Fondarella El rector de Fondarella contribuí amb 45 sous a la dècima papal de l’any…

Aquest castell era situat a ponent de la població, a la part més enlairada L’origen de la localitat, segons J Lladonosa, es remunta a la repoblació que el cavaller Pere de Montoliu féu del terme d’una torre islàmica a partir de l’any 1178 El 1213 el rei Pere I donà el castell de Montoliu al canonge de Lleida Pere de Todenyà Al segle XIV el lloc tenia 24 focs L’any 1831 era de jurisdicció del capítol de la seu de Lleida Actualment no queda res del castell, a excepció del nom del carrer que puja a la part més alta de la població, on s’ha fet una placeta mirador,…